Aconsegueix el segon CD amb els poemes de Guillem de Berguedà musicats

Aquest juny, per només 9,95 €, t'oferim el segon volum de l'obra poètica de Guillem de Berguedà musicada per Francesc Riberta "Titot", que també és l'autor de l'article i de la novel·la "L'assassinat de Guillem de Berguedà" (Ara Llibres). Hem demanat al cantautor, que també és de Berga i que comparteix amb el trobador medieval el gust per la ironia, que ens expliqui breument qui és i que significa per ell aquest personatge.

Guillem de Berguedà (1138-1196), lluny de l'estereotip més estès de trobador medieval, va ser un home que va emprar el seu art en la poesia per atacar sense miraments els seus enemics. Combinant fina ironia i mala bava insulta, ridiculitza, blasma i amenaça aquells que no eren del seu grat; però ho fa amb una mestria que l'ha portat a ocupar —nou segles després de la seva mort— un lloc entre els més reconeguts trobadors medievals d'Europa.

Els sirventesos que escrivia (de vegades amb rima i mètrica original, de vegades per a ser cantades amb alguna melodia ja popularitzada) eren difosos pels seus joglars per les contrades properes a les seves possessions. En aquests sirventesos, tan aviat titllava els seus enemics de traïdors, covards, violadors o sodomites com fatxendejava d'haver-los posat les banyes. Així, no era d'estranyar que, a voltes, les conseqüències d'aquests textos fossin encontres bèl·lics amb els irritats senyors ofesos pels seus poemes.

La llista de víctimes de la ploma de Guillem de Berguedà és llarga i va des d'un simple pagès fins al mateix rei Alfons d'Aragó. Amb tot, hi ha quatre personatges que en surten especialment mal parats: el seu veí Pere de Berga, el Bisbe d'Urgell, Ramon Folc de Cardona (el qual Guillem acabaria assassinant a traïció el 3 de març de 1175) i Ponç de Mataplana, tot i que aquest darrer, més que atacar-lo, se'n mofa; i quan, més tard, mor en combat davant els sarraïns, li dedica un sentit plany.

Però hi ha un element que fa que l'obra d'aquest trobador sigui gran de veritat: la quotidianitat dels textos ens permet endinsar-nos amb gran facilitat al segle XII, entre batalles, amors, castells, honors, traïcions, cavallers, reis i senyors, però no d'una manera folclòrica, sinó des d'uns textos que vénen a ser el diari de la vida d'un protagonista d'aquella societat i d'aquells fets. Desitjo que aquest treball serveixi per fascinar-vos amb el trobador Guillem, com m'ha fascinat a mi.