sapiens.cat

Descobreix la teva història

Anàlisi
  • Comenta

L'explosió de Txernòbil i la implosió de la URSS

Quan es compleixen 30 anys de l'accident nuclear més greu de la història, repassem com va fer front a la crisi el govern de la URSS

Llibert Ferri Dilluns, 25 d'abril de 2016

Tanca Txernòbil
Tanca a prop de la central nuclear de Txernòbil

Rememorar els 30 anys de l’explosió de Txernòbil empeny l’oferta turística a l’àrea de l’accident nuclear, especialment als blocs de Prípiat, on vivien els treballadors i les seves famílies. Prípiat continua sent una ciutat fantasma on es poden contemplar cuines i dormitoris on res s’ha mogut des de l’abril del 1986. El màrqueting per captar visitants fa servir una retòrica d’impacte: tres dies de turisme de risc, a l’extrem; recorreguts al llindar de l’infern. Un llenguatge que inevitablement fa pensar en una banalització de l’amenaça nuclear tenint en compte que la radiació a l’àrea afectada durarà 24.000 anys. 40.000 anys segons alguns estudis.

La radioactivitat llançada a l’atmosfera des del cràter de Txernòbil va ser cinc-centes vegades la de la bomba d’Hiroshima. Xifres sobre les quals en graviten d’altres de no menys colpidores: la majoria dels 800.000 “liquidadors” mobilitzats —bombers, militars i tota mena d’uniformats— han mort de càncer en diverses etapes. Encara neixen nens amb malformacions i durant les últimes dècades l’esperança de vida a l’àrea afectada d’Ucraïna i Bielorússia no ha superat els 55 anys: era de 79 anys abans de l’explosió. Alguns dels 300.000 evacuats han tornat als pobles d’on van ser trets a corre-cuita, perquè s’estimen més morir a casa que no pas malviure en blocs per a refugiats, autèntic barraquisme vertical. Evocant Txernòbil fa unes setmanes, la premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx fixava el seu record en la gent gran en el moment de l’evacuació: “Els vells que havien viscut la Segona Guerra Mundial no entenien per què havien de fugir: brillava el sol, corrien ratolins amunt i avall, i voltaven per allà soldats del propi exèrcit. Els vells no paraven de preguntar: 'Que estem en guerra?'”. I d’alguna manera sí que ho estaven.

Txernòbil és un d’aquells episodis de la Història amb majúscula que, posats a imaginar forma i volum, vindria a ser un cos polièdric on cada una de les cares projecta tota mena de complexitat científica, tecnològica, social, econòmica i psicològica, i alhora metàfores i imatges literàries interactuant amb alguna profecia i premonició. L’explosió de Txernòbil anuncia la implosió de la Unió Soviètica: ja ningú no podrà amagar a la societat la incompetència d’un estat que comença a esquerdar-se i que acabarà caient a trossos. Txernòbil fa inajornable la glàsnost, la transparència informativa. En els extractes documentals del PCUS dipositats a la Fundació Gorbatxov pot llegir-se la intervenció indignada del president soviètic durant el ple del politburó: “Fa trenta anys que sentim dir que tot és segur, però ara vostès volen donar tota la culpa als empleats”. Després d’haver escoltat Gorbatxov el 14 de maig a la televisió assumint la magnitud de la catàstrofe —havia trigat divuit dies— res ja no tornaria a ser igual per als soviètics. I més encara després de veure les imatges dels helicòpters llançant sacs de sorra, argila, plom, dolomita i bor al cràter, mentre els “liquidadors”, mal equipats, totalment exposats a la radioactivitat, s’esmunyien per sota terra per construir el “sarcòfag” del reactor número 4.

Desinformació i por

S’hauria pogut evitar l’explosió del reactor 4? Hi va haver allò que en paràmetres de la lògica formal se’n diu error humà? Hi va haver errors provocats per éssers humans però gestats per un seguit de factors psicològics —de matriu ideològica— que precipitarien els fets. El 26 abril del 1986 hi ha programada una prova de seguretat: les bombes refrigerants d’emergència, en cas d’avaria, necessiten un mínim de potència per poder-se engegar: els tècnics desconeixen quin és aquest mínim, i no poden impedir l’explosió a la 01.23 h. Una estona abans es detecta un cert temor dels tècnics a no executar escrupolosament les ordres de Moscou, on no hi havia res que s'assemblés a un consell de seguretat nuclear. L’errada humana ve doncs determinada per la falta d’informació, per la por, per un sentiment d’inseguretat —no saber què es pot o no es pot fer— i per un sentit de l’obediència que exclou la pròpia iniciativa. Es tractava de les mateixes pulsions que corcaven els mecanismes de funcionament de l’Estat soviètic.

Eren els temps de l’anomenat estancament, marcats per una gran apatia ciutadana que feia córrer per tots els sectors socials un acudit corrosiu: “Ells fan veure que ens paguen i nosaltres fem veure que treballem”. El 1982 és considerat “l’any més negre” de l’economia soviètica en reconèixer el Gosplan que el creixement de la producció industrial no arriba al 3%: és només del 2,8%. Set anys abans, signant l’acta final d’Hèlsinki, el Kremlin es vantava d’haver aconseguit consolidar la divisió d’Europa. Moscou no s’havia adonat que posar els acords d’Hèlsinki a l’abast de la societat soviètica —imprimint-los i distribuint-los, segons el compromís signat— se li acabaria girant en contra. La dissidència política començaria a organitzar-se i el poder soviètic, mancat de reflexos, no pararia de cometre errades estratègiques fins a l’esclat final. El reactor 4 de Txernòbil era, segons l’etiquetatge oficial: el reactor 4 de la central nuclear “Vladímir Ílitx Lenin”. El nom, poc difós, conté una forta càrrega ideològica i convida a veure-hi una mena de profecia anunciada i complida. Com premonitori devia ser el topònim de la petita ciutat que posava nom a la tragèdia: Txernòbil, escenari de l’extermini de jueus i de crims de Stalin, significa 'fet negre', 'esdeveniment negre'. Hi ha qui en diu simplement història negra.


Cronologia

Agost del 1975. A Hèlsinki se signa l’acta final de la Conferència per a la Seguretat i Cooperació a Europa que fixa les fronteres sorgides de la Segona Guerra Mundial. L’URSS es compromet a renunciar a la força, a respectar la llibertat de pensament, la lliure determinació dels pobles i, el que és més important, fer públics aquests compromisos a la societat soviètica.

1982. L’any negre de l’economia soviètica. El Gosplan, màxim òrgan de planificació, reconeix uns baixos índexs de creixement: un 2,8% la producció industrial i un 3% la producció agrícola. La renda nacional amb prou feines creix el 2%.

26 d'abril de 1986. Entre un i dos quarts de dues de la matinada una explosió destrueix el reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil i escampa un volum de radioactivitat 500 vegades superior al de la bomba d’Hiroshima.

27 d'abril de 1986. Diverses estacions de control de Suècia alerten de l’elevada presència de pols altament radioactiu a tot el seu territori i fixen l’origen com a provinent de l’àrea fronterera entre Ucraïna i Bielorússia.

28 d'abril de 1986. El conductor de l’informatiu del vespre de la televisió soviètica llegeix un breu comunicat on s’explica l’accident de la planta nuclear de Txernòbil. S’informa que s’han pres mesures tècniques, que s’està assistint les persones afectades i que s’ha designat una comissió governamental de seguiment.

14 de maig de 1986. El secretari general del PCUS Mikhaïl Gorbatxov llegeix davant dels mitjans de comunicació soviètics l’informe on reconeix la magnitud de l’accident nuclear i les conseqüències per a la ciutadania.

Juny del 1988. La Conferència Extraordinària del PCUS consagra el principi de la glàsnost, engega una reforma constitucional i convoca per al març del 1989 eleccions amb pluralitat de candidatures.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
El procés franquista per espanyolitzar el club blaugrana en 12 punts
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
Repassem els dubtes que envolten la vida del cèlebre viatger
  • La construcció d'un estatEl llegat de Pere III el Cerimoniós
  • Una nissaga sobiranaLes lluites i els pactes dels primers comtes per tenir un territori propi
  • Senyors del marQuan tots els peixos del Mediterrani lluïen les quatre barres
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació