Les obres d'un pàrquing a l'edifici David, al carrer Aribau, entre Travessera de Gràcia i Diagonal, han deixat al descobert esquelets humans d'un centenar d'individus. Es tracta d'un ossari enterrat en una fossa de més d'un segle d'antiguitat. Probablement són d'un cementiri proper ja desaparegut.
Les primeres proves realitzades indiquen que les restes són anteriors a la Guerra Civil Espanyola i que no presenten signes de violència. Josep Pujades, responsable d'intervencions arqueològiques de l'Institut de Cultura de Barcelona, ha afirmat que "no se sabrà la datació dels ossos amb exactitud fins que no es realitzi la prova del carboni 14". Pujades ha explicat que "el procediment és exhumar, netejar i ordenar els ossos, majoritàriament calaveres, fèmurs, tíbies i húmers". "Després es farà un recompte de tots els fèmurs drets per saber el nombre mínim d'individus", afegeix.
Després de descartar les hipòtesis que sostenien que les restes humanes formaven part de la necròpoli de l'antic convent del Bon Pastor o que van ser objecte de les profanacions de tombes de la Setmana Tràgica de Barcelona, el 1909, s'estudia si aquestes persones van ser víctimes de l'epidèmia de tifus de 1914, que va matar 2.300 barcelonins.
El Servei d'Arqueologia de Barcelona ha traslladat els esquelets al laboratori i ha començat una recerca documental per localitzar la zona d'enterrament.
Les primeres proves realitzades indiquen que les restes són anteriors a la Guerra Civil Espanyola i que no presenten signes de violència. Josep Pujades, responsable d'intervencions arqueològiques de l'Institut de Cultura de Barcelona, ha afirmat que "no se sabrà la datació dels ossos amb exactitud fins que no es realitzi la prova del carboni 14". Pujades ha explicat que "el procediment és exhumar, netejar i ordenar els ossos, majoritàriament calaveres, fèmurs, tíbies i húmers". "Després es farà un recompte de tots els fèmurs drets per saber el nombre mínim d'individus", afegeix.
Després de descartar les hipòtesis que sostenien que les restes humanes formaven part de la necròpoli de l'antic convent del Bon Pastor o que van ser objecte de les profanacions de tombes de la Setmana Tràgica de Barcelona, el 1909, s'estudia si aquestes persones van ser víctimes de l'epidèmia de tifus de 1914, que va matar 2.300 barcelonins.
El Servei d'Arqueologia de Barcelona ha traslladat els esquelets al laboratori i ha començat una recerca documental per localitzar la zona d'enterrament.