Per on va creuar els Alps el general cartaginès Anníbal per envair el territori de Roma? Aquest és un dels grans misteris de l'antiguitat clàssica que ara podria tenir resposta. Anníbal va partir a la primavera del 218 aC de Sagunt i, després de creuar els Pirineus i el sud de l'actual França, va travessar els Alps —en condicions duríssimes de fred— amb un exèrcit de 30.000 homes, 37 elefants i 15.000 cavalls. Aquesta operació ha estat considerada una de les grans empreses militars de la història. Però fins ara, ni les fonts clàssiques —Polibi i Livi— ni l'arqueologia no han pogut definir el traçat exacte d'aquella expedició.
Ara, una "deposició massiva" d'excrements de cavalls podria obrir noves línies d'investigació. I és que un estudi d'arqueòlegs i microbiòlegs de la Queen's University de Belfast ha descobert grans quantitats de matèria fecal al coll de la Traversette, a 2.398 metres d'altura, un tortuós pas alpí entre França i Itàlia que figura entre les possibles rutes d'Anníbal. La matèria conté una gran quantitat de bacteris clostridis —associats als fems de cavall—i restes de cucs parasitaris dels equins. L'anàlisi de totes aquestes restes podrà revelar quins tipus de cavalls van produir la femta, d'on procedien geogràficament i el període al qual pertanyen. Si es pot confirmar la hipòtesi dels arqueòlegs i microbiòlegs de la Queen's University, Anníbal hauria escollit un dels camins més perillosos i traïdors en la seva marxa cap al territori romà, potser per evitar emboscades de les tribus gal·les hostils. Ara, l'esperança dels científics és trobar, també, excrement d'elefant, cosa que podria constituir una prova definitiva.
Ara, una "deposició massiva" d'excrements de cavalls podria obrir noves línies d'investigació. I és que un estudi d'arqueòlegs i microbiòlegs de la Queen's University de Belfast ha descobert grans quantitats de matèria fecal al coll de la Traversette, a 2.398 metres d'altura, un tortuós pas alpí entre França i Itàlia que figura entre les possibles rutes d'Anníbal. La matèria conté una gran quantitat de bacteris clostridis —associats als fems de cavall—i restes de cucs parasitaris dels equins. L'anàlisi de totes aquestes restes podrà revelar quins tipus de cavalls van produir la femta, d'on procedien geogràficament i el període al qual pertanyen. Si es pot confirmar la hipòtesi dels arqueòlegs i microbiòlegs de la Queen's University, Anníbal hauria escollit un dels camins més perillosos i traïdors en la seva marxa cap al territori romà, potser per evitar emboscades de les tribus gal·les hostils. Ara, l'esperança dels científics és trobar, també, excrement d'elefant, cosa que podria constituir una prova definitiva.
