sapiens.cat

Descobreix la teva història

Entrevistes
  • Comenta

"Quan s'acaben les guerres, els samurais es converteixen en buròcrates"

Parlem amb Jonathan López-Vera, que acaba de publicar un llibre que recull la història dels mítics guerrers japonesos

Víctor Farradellas Divendres, 1 de juliol de 2016

Jonathan López-Vera
Jonathan López-Vera

Va començar escrivint i administrant aquest web sobre història japonesa i ara s’està doctorant a la UPF. La seva passió pel país del sol ixent també ha pres forma de llibre a "Historia de los samurais" (Satori Ediciones), una exhaustiva investigació sobre aquests guerrers.

En quin moment històric del Japó aparèixen els samurais i per què? Podem parlar d'una classe social guerrera des de l'inici?
Els guerrers apareixen a Japó de la mateixa forma en què succeeix en qualsevol altre lloc del món, quan es converteixen en una societat sedentària –en el cas japonès passa amb la introducció del cultiu de l'arròs, entre l'any 300 a. de C. i el 300 d. de C.– i comencen a tenir béns que poden ser arrabassats per grups veïns, com per exemple excedents de la collita, algú ha de defensar aquests béns o encarregar-se d'aconseguir per la força els béns d'uns altres. El normal en aquest moment és que els més aptes per a la caça es converteixin en guerrers, al cap i a la fi, no hi ha gaire diferència entre disparar una fletxa a un conill o a algú del poble del costat.

Paral·lelament, la societat es va estratificant i els oficis es van especialitzant, aquell que és millor fent utensilis d'argila es dedica només a això i aconsegueix la resta de coses que necessita intercanviant els seus utensilis, de la mateixa forma, aquell que és millor com a guerrer es dedica només a això. Així va sorgint una espècie de classe social guerrera, que abans o després s'adona que pot utilitzar aquest poder que li dóna la força per ser ells qui governin la seva societat. Amb tot això vull dir que l'aparició dels samurais es dóna d'una forma bastant lenta i gradual, és difícil saber quan podem parlar de “samurais”, amb les seves característiques pròpies –que a més són molt matisables i canviants al llarg del temps–; potser podríem triar el moment en el qual alguns clans guerrers de les províncies són cridats a la capital, cap al segle XI i principis del XII.



És cert el mite del guerrer "noble i entregat"? Samurai vol dir "servidor", oi?
La paraula “samurai” deriva d'un antic verb, “saburau”, que significava alguna cosa així com “servir a un superior”, i al principi s'utilitzava per als servents domèstics, que eren els “saburai”, convertint el verb en substantiu –el canvi de “b” a “m” es donaria amb el temps. Quan alguns guerrers de províncies són cridats a la capital per la cort aristocràtica, com tot just comentàvem abans, a aquests guerrers se'ls aplica el mateix nom, perquè són servidors dels cortesans, igual que una criada o un mosso de quadra. El que succeeix és que amb el pas del temps a poc a poc se'ls va anomenant així només a ells i no a la resta de servents. Respecte al tema del mite del guerrer noble i entregat, bé, doncs la pregunta ja inclou en part la resposta: és en gran part un mite, encara que això requeriria de moltes pàgines per ser explicat i matisat.

Al llarg de la història dels samurais veiem tant una cosa com l'altra, episodis d'actes heroics i entregats on el sentit de l'honor hi juga un paper principal, i episodis de traïció i engany… com passa arreu. Els samurais van existir durant gairebé mil anys, i el seu comportament i actitud lògicament va variar molt al llarg de tot aquest temps, perquè el seu context també ho va fer, i un concepte com l'honor podia ser teòricament quelcom molt important per a un samurai del segle XVIII, però ni tan sols entrava en la realitat d'un del segle XII. He dedicat l'epíleg del llibre a parlar de tot aquest tema del mite samurai, us convido a llegir-ho si us interessa específicament.

Quin paper juguen els samurais en la unificació del Japó, primer amb Oda i després amb Hideyoshi i Tokugawa?
Tot. Perquè el país es troba dividit a nivell polític, són els senyors regionals de grans clans samurais els que des de mitjans del segle XV s'embarquen en una gran guerra civil de tots contra tots. I com ells són els que divideixen el país, ells són els que el reunifiquen un segle més tard. El poble pateix les conseqüències de la guerra, òbviament, però ells no són ni els que han provocat la situació de conflicte ni els que acaben amb ella. Es tractava únicament de veure quin de tots aquests clans aconseguiria fer-se amb tot Japó, i hi havia alguns d'ells que semblaven els millors candidats, com els Imagawa, els Takeda, els Uesugi, els Hōjō, etc.

Sorprenentment, qui va aconseguir triomfar en aquest complicadíssim projecte va ser un gairebé insignificant clan, els Oda, amb Oda Nobunaga al capdavant, qui va aconseguir fer-se amb la capital i llavors començar a conquistar la resta del país, encara que va morir quan portava un terç unificat sota el seu control, a causa de la traïció d'un dels seus principals generals. Toyotomi Hideyoshi seria el continuador del seu projecte i qui aconseguiria finalitzar-lo, un personatge únic en la història japonesa, perquè era fill d'un simple camperol i va arribar a ser la persona més important del país, atrevint-se fins i tot a declarar la guerra a Xina.




Per què el Japó va posar tantes restriccions als contactes amb els estrangers?
Perquè eren un focus d'inestabilitat i problemes potencials. Quan Tokugawa Ieyasu es fa amb el govern de Japó en 1603 el seu principal objectiu és establir un govern que duri en el temps més enllà de la seva pròpia mort –després de les breus etapes de Nobunaga i Hideyoshi–, per la qual cosa moltes de les seves mesures polítiques, i de les del seu fill i nét, van encaminades a aconseguir una situació estable i controlada, acabant amb qualsevol factor d'inestabilitat potencial.

I la presència de portuguesos, castellans, holandesos i anglesos –per ordre cronològic– era sens dubte un d'aquests factors, doncs estaven enfrontats entre ells i havien portat aquest enfrontament a Japó, i a més els dos primers estaven entossudits a convertir als japonesos a la seva religió, el Catolicisme, i aquells que es convertien eren susceptibles d'obeir més les ordres de l'Església que les del govern japonès. Els possibles beneficis que la relació amb aquests països podia aportar a Japó eren molt menors que els problemes que podia ocasionar, així que el govern Tokugawa va decidir acabar dràsticament amb el contacte. Ho van mantenir durant més de dos segles amb Holanda, però d'una forma molt limitada i estrictament controlada, en un únic punt del país i sota estreta vigilància i condicions. La situació no va canviar fins al 1854, quan Estats Units va obligar a Japó a obrir les seves portes a la resta del món.



En quin moment comença el declivi dels samurais? Què el provoca?
En certa manera podríem dir que el declivi dels samurais, com a guerrers que eren, comença en 1615, quan es lliura l'última batalla important, perquè des de llavors parlem d'una casta hereditària de guerrers en una societat en la qual ja no hi ha guerres, i per tant els samuráis es reconverteixen en buròcrates, en administratius i comptables que cobren un sou públic fins i tot si no es dediquen a cap tasca en absolut i passen els seus dies escribint poesies o celebrant la cerimònia del te.

Però si entenem aquest declivi com el moment en què deixen d'existir, sí, aquest arriba amb l'obertura de Japó a partir de 1854 i el canvi de sistema polític quan en 1868 cau el govern Tokugawa i s'instal·la un d'imperial –encara que l'emperador només n’ocupa un lloc simbòlic. En aquest moment Japó vol ser un país “modern i civilitzat” com les grans potències occidentals i entre moltes altres mesures polítiques aboleix la classe samurai, no sense la lògica resistència d'aquesta durant un breu període de temps.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Aquest cap de setmana vam entrar al monestir. Us ho expliquem el dia en què s'hi traslladaran les peces del Museu de Lleida
De l'emperador Didi Julià a Bernard Madoff passant pel cardenal francès que va tenir un afer amb una falsa Maria Antonieta
De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat
Recordem alguns catalans que van donar suport als moviments que cercaven deslligar-se d’un règim colonial abusiu i inoperant
Del canal de Suez al gran pantà del Colorado, passant pel Golden Gate i el pont de les cascades Victòria
  • Egipcis contra hititesCadeix: revivim la primera batalla de la història
  • Penedès, segle XIQuan Mir Geribert va desafiar el casal de Barcelona
  • Conte de NadalEl 'best-seller' de Dickens que va sacsejar Anglaterra el 1843
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació