Un grup d'arqueòlegs ha descobert al nord-oest del Pakistan restes d'una ciutat indogrega establerta després que Alexandre el Gran assetgés l'assentament anterior el 326 aC. Els experts italians i pakistanesos, que treballen des de fa dècades al jaciment de Bazira, l'actual Barikot, han descobert armes, monedes i peces de ceràmica, a més de restes anteriors a l'ocupació hel·lènica.
El Dr. Luca Maria Olivieri, cap de la missió italiana, explica que "se sap poc, per mitjà de l'arqueologia del subcontinent, sobre la cultura material dels indogrecs. Tot i això, aquesta vegada no sols hem trobat capes associades a la ciutat indogrega en el moment en què va ser envoltada d'un mur defensiu al segle II aC, sinó també de la ciutat pregrega, l'assentament Maurya, del segle III aC". Avui, Bazira és la fortificació grega més oriental coneguda.
Les noves troballes també indiquen que tot allò que hi havia abans de l'arribada dels grecs va ser artificialment destruït i arrasat al llarg de la muralla en el moment de la seva construcció per deixar espai a la fortificació, revelant en el procés restes d'una vila de l'edat del ferro del segle VII aC.
Els grecs van ser expulsats de la ciutat per l'imperi Kushan cap als segles II i I aC, però encara avui alguns kalash, una comunitat d'uns pocs milers de membres que habiten tres valls pakistaneses de la serralada de l'Himàlaia, es consideren descendents dels soldats d'Alexandre el Gran.
Bazira va ser abandonada definitivament durant el segle III dC; recentment, s'hi han trobat també escultures i gravats d'aquesta època final que expliquen històries del budisme i altres religions antigues.
El Dr. Luca Maria Olivieri, cap de la missió italiana, explica que "se sap poc, per mitjà de l'arqueologia del subcontinent, sobre la cultura material dels indogrecs. Tot i això, aquesta vegada no sols hem trobat capes associades a la ciutat indogrega en el moment en què va ser envoltada d'un mur defensiu al segle II aC, sinó també de la ciutat pregrega, l'assentament Maurya, del segle III aC". Avui, Bazira és la fortificació grega més oriental coneguda.
Les noves troballes també indiquen que tot allò que hi havia abans de l'arribada dels grecs va ser artificialment destruït i arrasat al llarg de la muralla en el moment de la seva construcció per deixar espai a la fortificació, revelant en el procés restes d'una vila de l'edat del ferro del segle VII aC.
Els grecs van ser expulsats de la ciutat per l'imperi Kushan cap als segles II i I aC, però encara avui alguns kalash, una comunitat d'uns pocs milers de membres que habiten tres valls pakistaneses de la serralada de l'Himàlaia, es consideren descendents dels soldats d'Alexandre el Gran.
Bazira va ser abandonada definitivament durant el segle III dC; recentment, s'hi han trobat també escultures i gravats d'aquesta època final que expliquen històries del budisme i altres religions antigues.
