sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Carles Gascón: "els reis catalans mai no van protegir els càtars"

Parlem amb un dels màxims especialistes en catarisme a Catalunya sobre la implantació d'aquesta fe al Principat

Sònia Casas Dilluns, 28 de novembre de 2016

L'historiador Carles Gascon
L'historiador Carles Gascon

El reportatge de portada del SÀPIENS d'agost tracta el triomf del catarisme a Catalunya. Us oferim una entrevista a l'historiador que ha assessorat sobre el tema, Carles Gascon. Aquest historiador urgellenc és un dels màxims especialistes en catarisme a Catalunya. Gascon ha demostrat l’alt grau d’implantació d’aquesta fe al Principat i ha estudiat les raons per les quals va arrelar-hi malgrat la seva persecució.

Quin és l’origen del catarisme? El catarisme va néixer com a resposta a la reforma gregoriana. L’enfrontament entre els seus partidaris i detractors va acabar provocant que els més radicals se separessin, formant grups alternatius que l’Església acabaria titllant d’heretges. L’any 1143, el monjo alemany Evervin de Steinfeld va descriure una comunitat específica ubicada a la ciutat de Colònia i va definir els seus membres com a càtars, un terme que ja s’havia fet servir per designar alguns heretges a l’antiguitat.

Així van néixer a la vall del Rin? Sí, i des d’allí es van estendre fent servir les principals vies de comunicació terrestre de l’Europa occidental. L’any 1145 ja van ser detectats a Tolosa, on primer van rebre el nom d’arrians o teixidors. A la fi del segle XII, les autoritats ja havien frenat l’expansió del catarisme pel nord-oest d’Europa, però a Occitània, al nord d’Itàlia i a Catalunya continuava en expansió.

A diferència del que va passar a Aragó, Navarra, Castella o Gascunya, a Catalunya el catarisme va tenir una bona acollida. Per què? Hi ha diverses raons, tant de càracter polític com econòmic i cultural. Les polítiques tenen a veure amb el fet que els reis de la Corona d’Aragó tenien dificultats per projectar la seva hegemonia sobre els comtats de la Catalunya occidental, condició que afavoria el caràcter rebel i insubmís de la noblesa urgellenca. Pel que fa a les econòmiques, el principal problema era l’Església. Per exemple, els milers de caps de bestiar que tenien els monestirs de Poblet i Santes Creus feien la transhumància i es quedaven amb les pastures que tradicionalment havien estat sempre per al bestiar de les comunitats locals. Això provocava grans tensions.

I quines serien les causes culturals? Durant el segle XII, Catalunya i Occitània mantenien unes relacions comercials molt estretes, fet que afavoria enormement l’intercanvi d’idees i d’informació, tant en la seva dimensió profana com religiosa; és a dir, tant en el cas de la poesia trobadoresca com en el cas del catarisme. També en sentit polític hi havia una clara projecció dels reis catalans cap al nord però també en sentit contrari, per part de determinats senyors occitans, com ara els Foix o els Comenge sobre el territori pirinenc català.

La batalla de Muret del 1213 marca el final de la intervenció del Casal de Barcelona en afers occitans. Com afecta això els càtars catalans? En aquest moment és quan es fixen els predicadors càtars al país, establint una jerarquia pròpia i consolidant alguns punts de referència en el territori, com Castellbò. Precisament, la mort del rei Pere provoca un període d’inestabilitat en què la noblesa, com el vescomte de Castellbò, pretén influir en el govern de la monarquia aprofitant la minoria d’edat de Jaume I.

S’ha dit que els reis catalans van ser relativament permissius amb els càtars. No hi estic d’acord. Els decrets d’Alfons el Cast i Pere el Catòlic dels anys 1194 i 1198 respectivament són pioners a Europa pel que fa a la implicació de l’autoritat reial en la persecució del catarisme i situen tots dos monarques en la línia dura contra el catarisme.

Quins altres mites s’han construït al voltant dels càtars? Què tenen que fascinin tant? Els càtars han ajudat a crear una mena de “mite nacional pirinenc”, al qual han contribuït autors com Luis Racionero als anys 80. En qualsevol cas, es tracta de fets o personatges llegendaris, com el de la sacerdotessa Esclarmunda, l’heroïna de Montsegur, o la ubicació del tresor dels càtars: tenien diners, és cert, però estic convençut que se’ls van gastar per poder mantenir l’Església en la clandestinitat.

Alguns diuen que en realitat era un tresor espiritual, una mena de Greal. Sí, en aquest sentit és molt curiosa la història d’Otto Rahn, un agent nazi que va dedicar la seva tesi doctoral al fenomen del catarisme i en va escriure dues obres inspirades en la seva estada a Montsegur: Croada contra el Greal i La cort de Llucifer. L’obra de Rahn va influir tant en autors posteriors vinculats a l’esoterisme medieval com en defensors del misticisme nacionalsocialista. Quan l’oficial nazi Heinrich Himmler va acudir a Montserrat el 1940 buscant-hi el Greal, duia a sobre La cort de Llucifer, llibre que va ordenar distribuir gratuïtament entre els oficials d’alta graduació del cos. Rahn llavors ja era mort.


CÀTARS CATALANS
En el número d'agost vam dedicar el reportatge de portada als càtars que es van establir a casa nostra. La cojuntura política i econòmica de la Catalunya de l'època, l'anticlericalisme creixent i el seu vincle cultural amb Occitània van fer que les prèdiques dels 'bons homes' arrelessin amb força a les valls pirinenques. També us expliquem quin és l'origen del País Basc i us parlem de dues curses històriques però ben diferents: la de la URSS i els EUA per arribar a la Lluna i la dels vaixells que transportaven te de la Xina a Londres. Si vols llegir el SÀPIENS d’agost, el pots aconseguir a la nostra botiga.
 

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Amb la suspensió 'de facto' de l'autonomia, repassem 12 moments en què l'Estat ha tingut Catalunya en el seu objectiu
El procés franquista per espanyolitzar el club blaugrana en 12 punts
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
  • La construcció d'un estatEl llegat de Pere III el Cerimoniós
  • Una nissaga sobiranaLes lluites i els pactes dels primers comtes per tenir un territori propi
  • Senyors del marQuan tots els peixos del Mediterrani lluïen les quatre barres
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació