sapiens.cat

Descobreix la teva història

Entrevistes
  • Comenta

Romans i Cartaginesos podrien haver combatut a Valls

Jaume Noguera, professor d'arqueologia de la UB, encapçala un estudi per localitzar Kissa, on va tenir lloc la primera batalla de la Segona Guerra Púnica

Arnau Cònsul Dimarts, 16 d'agost de 2016

Jaume Noguera
Jaume Noguera
Enrique Marco

El mític pas d’Anníbal per la península Ibèrica, acompanyat de 90.000 soldats, 12.000 genets i 37 elefants, per tal de travessar els Pirineus i els Alps, anant cap a Roma, ha suscitat llegendes i investigacions de tota mena. Establir el recorregut exacte dels cartaginesos havia estat infructuós, però noves descobertes arqueològiques comencen a traçar-ne el camí.

:: Fins ara, l’única manera de deduir per on va passar Anníbal era refiar-se dels historiadors romans?
:: Encara són la font principal, el que passa és que Polibi i Tit Livi no es posen d’acord a l’hora d’enumerar els pobles ibèrics que Anníbal sotmet al seu pas: el primer cita ilergets, andosins, airenosis i bargusis, i l’altre hi afegeix lacetans i ausetans. Ara, tots dos marquen una ruta interior per evitar els pobles del litoral, aliats dels romans.

:: Sempre s’ha dit que, a grans trets, devia seguir el curs del Segre, oi?
:: És una hipòtesi que encara no se sustentava amb cap evidència arqueològica. Fins ara, les restes púniques al nord de l’Ebre eren gairebé inexistents, però la cosa va començar a canviar el 2006, quan vam iniciar un projecte de prospecció sistemàtica de campaments de campanya, tant romans com cartaginesos.

:: Així es tracta de “buscar” els campaments cartaginesos?
:: Sí. Però fins ara això era difícil, perquè no sabíem què ni on buscar. A veure: els campaments romans estan ben estudiats, de fa temps, a tot Europa. Sabem com els construïen i quin tipus de materials s’hi troba (per exemple, els claus de les sandàlies, fíbules, monedes de bronze...). El problema és caracteritzar el material dels campaments cartaginesos. La major part de les seves tropes eren mercenaris a sou i locals! Com es pot diferenciar d’un assentament indígena?

:: Als campaments no devien estar-s’hi gaire temps: setmanes o dies…
:: Però bé que havien de deixar-hi rastre, 100.000 homes! Per més que Anníbal dividís l’exèrcit en tres parts, cada columna havia d’ocupar un espai colossal.

:: O sigui que cal parlar de tres rutes?
:: Sí. Hem localitzat amb tota seguretat un dels passos de l’Ebre, en un gual del riu a Ascó. I potser un segon lloc de pas és a la Palma, a l’Aldea (Baix Ebre).

:: I quins elements ens permeten detectar la presència d’un campament cartaginès?
:: L’acumulació de moneda púnica, inusual al nord i a l’interior del país. Quan un es troba, en una gran dispersió, desenes de monedes de bronze hispanocartagineses, en un indret sense assentaments indígenes, junt amb puntes de fletxa i projectils de fona de plom, què cal pensar? Només poden ser campaments de la Segona Guerra Púnica. És el que hem trobat a la Palma, a Ascó i a Valls.

:: I com es decideix on anar a buscar, si la ruta que van seguir és tan inexacta?
:: Resseguint museus comarcals, col·leccions particulars o centres d’estudis locals que tinguin moneda púnica. Després cal rellegir les fonts, fer un estudi topogràfic del terreny i valorar-ne la importància estratègica. Establert “l’on”, apliquem mètodes de prospecció amb detectors de metalls, mitjans geofísics, fotografia aèria... Ho recollim i ho situem tot amb GPS. I atenció!: també ens interessa el que no trobem! Que no hi hagi ceràmica és un bon indicador: els soldats no transportaven àmfores durant les seves marxes. Ni aixecaven murs de pedra.

:: Una de les primeres conclusions va ser que el jaciment de la Palma és Nova Classis, el campament aixecat pels romans després de capturar la flota cartaginesa. Podrem situar al mapa més indrets, ara ignots?
:: Aquesta sempre és una de les grans satisfaccions dels arqueòlegs! De fet, ara treballem per localitzar la batalla d’Hibera, potser prop de Traiguera, al nord de Castelló. La cirereta fóra establir on era Kissa, és clar.

:: Per què?
:: Doncs perquè allí es va produir la primera batalla de la Segona Guerra Púnica: els romans de Gneu Corneli Escipió contra les tropes d’Anníbal, encara que ell no hi era, perquè ja creuava els Pirineus i havia deixat Hannó per controlar els territoris conquerits. I no oblidem que és a Kissa on Indíbil, cap ilerget, va caure presoner.

:: I quines pistes tenim fins ara?
:: Kissa se l’ha emplaçat a molts llocs, des de Tarragona fins a Guissona, però ara per ara Valls té més números. Reuneix diverses condicions: hi ha una ciutat ibèrica destruïda en aquesta època, evidències d’un campament cartaginès a l’exterior, i la seva localització encaixa amb els moviments que, segons els autors clàssics, van fer tant els romans desembarcats a Tàrraco, com Hannó, assabentat de l’arribada de l’enemic.

:: I ja està prevista, una excavació a Valls?
:: L’Ajuntament intenta aconseguir els permisos necessaris, ja que la zona a excavar és propietat privada. Fins ara hem delimitat l’antiga població pel nord, gràcies al descobriment del fossat. Falta determinar si el jaciment va ser destruït pels romans, cosa que confirmaria la hipòtesi de Kissa, o bé pels cartaginesos. Llavors seria una altra població, però igualment fóra un jaciment de gran valor arqueològic perquè en sabríem la data de destrucció exacta, com Pompeia, Numància o Cartago.

Comparteix
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
L'activitat, oberta a tothom, presenta una nova mirada sobre el món rural
Repassem el pes d’un segle de dominació anglesa en 10 punts
  • Islàndia any 930Entrem dins del primer parlament del món
  • Josep BartolíLa vida de pel·lícula de l'amant secret de Frida Kahlo
  • I es va fer la llum!La història de l'electricitat: de Tales de Millet a Edison
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació