sapiens.cat

Descobreix la teva història

Entrevistes
  • Comenta

La guerra dels Segadors va ser el primer moviment de desvinculació amb Espanya

Parlem amb Antoni Simon, un dels màxims experts sobre la revolta del 1640 i busquem els vincles amb el conflicte posterior

Sònia Casas Dijous, 8 de setembre de 2016

Antoni Simon
Antoni Simon
Enrique Marco

És un dels grans estudiosos de la guerra dels Segadors, per això hem volgut entrevistar Antoni Simon per al SÀPIENS especial Onze de Setembre. Una de les investigacions que més prestigi ha donat a aquest catedràtic gironí gira al voltant de la història política i institucional durant la guerra dels Segadors. Ell és, per exemple, el primer que va parlar d’una línia de continuïtat entre aquest conflicte i la guerra de Successió. Però per comprendre bé aquesta tesi, primer cal saber què va significar la guerra del 1640.

És cert que la guerra dels Segadors va ser un punt d’inflexió en la relació entre Catalunya i la monarquia hispànica?
Sí, en aquell moment els vincles de confiança política entre les institucions catalanes i el Govern castellà es van trencar. I aquest fet va afectar la formació de l’Estat modern espanyol però també el context europeu.

Com és això?
A finals del segle XVI, la 'intelligentsia' castellano-cortesana s’adona que en aquells temps de revoltes arreu, com la dels Països Baixos, una monarquia tan dispersa com la hispànica difícilment té viabilitat. És llavors quan es formula una primera idea política d’Espanya, en el sentit d’un projecte d’Estat unificat territorialment i amb vincles que han d’anar més enllà del rei i la religió.

I a Catalunya això no agrada
Ni a Portugal. La crisi que generen totes dues trenca el projecte nacional espanyol. Catalunya preocupa sobretot perquè s’ha convertit en el puntal militar de França dins la Península. Això fa que tots els esforços politicomilitars castellans es concentrin al Principat i es debilitin a la resta d’Europa, encetant el declivi de la monarquia hispànica a Europa.

Com sabem, Portugal es va independitzar i Catalunya no. Podríem dir que la guerra del 1640 va ser el primer moviment separatista català?

No es pot parlar de separatisme sinó més aviat de desvinculació. Davant la pressió de les tropes castellanes, quan aquestes es troben apunt d’entrar a Barcelona, creuen que l’única sortida que tenen és França, cosa que demostra que volen ser sobirans.

Com va començar tot plegat?
Felip IV volia que les lleis catalanes tinguessin en compte les necessitats militars i fiscals de la Corona, però la comunitat política s’hi va oposar, tant el 1626 com el 1632. Aquest fet és un antecedent important de la revolta del 1640 i va fer sorgir la idea d’intimidar els braços amb l’Exèrcit per fer-los canviar les Constitucions, com ja s’havia fet amb èxit a Aragó.

Però no ho van fer
Exacte, per la situació de pre-guerra amb França. Barrejar la qüestió catalana amb un conflicte internacional els feia pànic. De fet, la idea de construir una Ciutadella militar amb caràcter repressiu ja sorgeix el 1640, però no l’executen per por de l’aliança franco-catalana.

Per tant, Felip V va aplicar mesures repressives plantejades ja per Olivares?
No ben bé. Olivares no volia aniquilar de ple el règim constitucional català com sí que va fer Felip V sinó retallar-ne alguns aspectes bàsics. Això es va traduir després de 1652 en dues qüestions essencials. En primer lloc, es van apoderar del control territorial: la presència militar al Principat va adquirir caràcter permanent, amb contingents de soldats que anaven dels 8.000 als 18.000 homes. I en segon lloc, el control polític.

De quina forma?
En aquells temps els càrrecs del Consell de Cent i de la Diputació del General (l’antiga Generalitat) s’elegien pel sistema de la insaculació; és a dir, traient els noms d’unes bosses en un sorteig. A partir del 1652, Felip IV es va reservar el control de les matrícules; és a dir, de les llistes amb els noms dels candidats, així com la facultat de posar o vetar determinats noms.

I ho va aconseguir a la pràctica política?
No, perquè a la pràctica, encara que hi hagués gent filtrada políticament, la classe dirigent catalana estava molt compactada quant a vincles familiars i tenia un sentit col·lectiu molt fort. En qualsevol cas, aquesta facultat per poder designar i destituir càrrecs, la recuperació de l’autogovern en definitiva, va ser el cavall de batalla català durant tota la segona meitat del segle XVII i el fet cabdal que connecta el 1640 amb el 1705.

Expliqui’ns-ho
Quan Felip V va convocar les Corts Catalanes perquè Catalunya acceptés el canvi dinàstic, els seus assessors el van advertir que la primera demanda que li farien els catalans seria la de recuperar el control de les insaculacions perdut el 1652. I així va ser, però Felip V va fer cas als seus consellers i els va dir que no.

I l’arxiduc Carles d’Àustria?
També els va dir que no. Durant el setge de Barcelona del 1705, els catalans li van demanar que fes el jurament reial sobre les Constitucions prèvies al 1640 i ell els va dir que no, que faria el jurament sobre el règim constitucional vigent a la mort de Carles II, quan les insaculacions estaven sota el control del poder reial. Evidentment, ho va fer per mantenir aquest dret. I és que dir que Felip V era absolutista i Carles d’Àustria era constitucionalista no és correcte. Tots els reis han volgut acaparar el màxim poder i si, a vegades, l’han cedit, no ha estat precisament per voluntat.


BON COP DE FALÇ
Aquesta Diada, dediquem el número especial a la guerra dels Segadors i la Primera República Catalana. Repassem els motius polítics i econòmics que van dur les institucions catalanes a trencar amb la Corona de Castella, revivim els fets del Corpus de Sang, la proclamació de la República per part de Pau Clarís, la batalla de Montjuïc, la relació amb França o l'infaust Tractat dels Pirineus. Tot plegat per entendre un conflicte que té més lligams del que sembla amb la posterior  guerra de Successió. No et quedis sense el SÀPIENS especial de l'Onze de Setembre, ja al teu quiosc!
 

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Amb la suspensió 'de facto' de l'autonomia, repassem 12 moments en què l'Estat ha tingut Catalunya en el seu objectiu
El procés franquista per espanyolitzar el club blaugrana en 12 punts
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
  • La construcció d'un estatEl llegat de Pere III el Cerimoniós
  • Una nissaga sobiranaLes lluites i els pactes dels primers comtes per tenir un territori propi
  • Senyors del marQuan tots els peixos del Mediterrani lluïen les quatre barres
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació