El Parlament ha acceptat iniciar els tràmits per anul·lar els consells de guerra del franquisme i les sentències que es van emetre entre el 1938 i el 1975. Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP han estat els partits que han presentat la proposició de llei per restablir la dignitat de les víctimes del franquisme.
El portaveu de la Comissió de la Dignitat de Catalunya, Josep Cruanyes, anunciava: "Si algú impugna la iniciativa, vol dir que vol fer reviure els consells de guerra del franquisme". Al Parlament, una seixantena de familiars s'han reunit en una sala abans que comencés la sessió i han donat el seu propi testimoni. Eren els familiars de totes aquelles persones que havien estat sotmeses a judicis o sentències injustes per combatre la dictadura.
Des de 1936 i fins al final de la dictadura es van celebrar consells de guerra sumaríssims. Es tractava de processos que jutjaven persones per presumptes actes delictius. Els implicats podien ser acusats de tres delictes: rebel·lió o adhesió a la rebel·lió militar, auxili per cometre la rebel·lió militar, i excitació a la rebel·lió militar. També hi havia el delicte de traïció al règim. Els acusats eren executats o empresonats.
Un dels casos més coneguts és el de Salvador Puig Antich, l'anarquista que va ser condemnat a mort injustament el 1974. Les seves germanes, presents al Parlament, han explicat que fa molts anys que lluiten "per una mica de justícia", i han afegit: "Tenim un sentiment de justícia, no és rancúnia, és justícia i dignitat".
El portaveu de la Comissió de la Dignitat de Catalunya, Josep Cruanyes, anunciava: "Si algú impugna la iniciativa, vol dir que vol fer reviure els consells de guerra del franquisme". Al Parlament, una seixantena de familiars s'han reunit en una sala abans que comencés la sessió i han donat el seu propi testimoni. Eren els familiars de totes aquelles persones que havien estat sotmeses a judicis o sentències injustes per combatre la dictadura.
Des de 1936 i fins al final de la dictadura es van celebrar consells de guerra sumaríssims. Es tractava de processos que jutjaven persones per presumptes actes delictius. Els implicats podien ser acusats de tres delictes: rebel·lió o adhesió a la rebel·lió militar, auxili per cometre la rebel·lió militar, i excitació a la rebel·lió militar. També hi havia el delicte de traïció al règim. Els acusats eren executats o empresonats.
Un dels casos més coneguts és el de Salvador Puig Antich, l'anarquista que va ser condemnat a mort injustament el 1974. Les seves germanes, presents al Parlament, han explicat que fa molts anys que lluiten "per una mica de justícia", i han afegit: "Tenim un sentiment de justícia, no és rancúnia, és justícia i dignitat".