Les restes d'antics poblats, estudis genètics i els relats medievals apunten que els víkings assentats a Grenlàndia van arribar al continent americà cap a l'any 1000, cinc segles abans que ho fes Cristòfor Colom. Eric el Roig i els seus descendents van ser protagonistes d'aquella gesta.
En el seu viatge a Vinlàndia, Leif Eriksson —un dels fills d'Eric el Roig— va escriure unes notes en què detallava el nombre d'hores de sol que havia recomptat durant el solstici d'hivern. Segons els càlculs de latitud, aquestes dades van ser preses en algun punt situat al sud del golf de Sant Llorenç, però al nord de l'actual Nova Jersey.
Si bé la localització exacta del lloc on es van assentar els membres d'aquella expedició es desconeix, és molt probable que sigui el campament víking desenterrat als anys seixanta del segle passat a l'Anse aux Meadows, al nord de l'illa canadenca de Terranova. Datat al voltant del segle XI, el recinte estava preparat per allotjar fins a noranta persones, disposava d'instal·lacions per a la reparació de vaixells, un forat que funcionava com a dic sec i una ferreria, entre d'altres estances.
Durant els treballs arqueològics s'hi van trobar un centenar d'objectes de clara manufactura víking. A més, en diversos punts de l'emplaçament van desenterrar llavors de carbassera, una planta que a l'època no creixia més al nord del riu Sant Llorenç. D'això es dedueix que els colons assentats en aquest campament també van viatjar més al sud.
En el seu viatge a Vinlàndia, Leif Eriksson —un dels fills d'Eric el Roig— va escriure unes notes en què detallava el nombre d'hores de sol que havia recomptat durant el solstici d'hivern. Segons els càlculs de latitud, aquestes dades van ser preses en algun punt situat al sud del golf de Sant Llorenç, però al nord de l'actual Nova Jersey.
Si bé la localització exacta del lloc on es van assentar els membres d'aquella expedició es desconeix, és molt probable que sigui el campament víking desenterrat als anys seixanta del segle passat a l'Anse aux Meadows, al nord de l'illa canadenca de Terranova. Datat al voltant del segle XI, el recinte estava preparat per allotjar fins a noranta persones, disposava d'instal·lacions per a la reparació de vaixells, un forat que funcionava com a dic sec i una ferreria, entre d'altres estances.
Durant els treballs arqueològics s'hi van trobar un centenar d'objectes de clara manufactura víking. A més, en diversos punts de l'emplaçament van desenterrar llavors de carbassera, una planta que a l'època no creixia més al nord del riu Sant Llorenç. D'això es dedueix que els colons assentats en aquest campament també van viatjar més al sud.