sapiens.cat

Descobreix la teva història

Anàlisi
  • Comenta

La història darrere l'escultura polèmica del Born

La 'Victòria' de Frederic Marès havia d'esborrar el monument dedicat a la República, ubicat en el Cinc d'Oros de Barcelona

Pep Cruanyes Dimarts, 18 d'octubre de 2016

Obelisc del Cinc d'Oros
El Cinc d'Oros, on es trobava l'estàtua de la Victòria

S'acaba d'inaugurar al Born Centre de Cultura i Memòria l’exposició "Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà". El fil conductor de l’exhibició són dues escultures: el Franco eqüestre de Josep Viladomat, que va ser decapitat el 2013, i la Victòria que Frederic Marès va fer pel “Cinc d’Oros”, una figura amb una peculiar història.

En l’anhel franquista d’esborrar tota empremta de republicanisme i catalanisme, el 12 d’abril del 1939 la comissió de retolació de carrers i places de l’Ajuntament de Barcelona va acordar transformar el monument de La República de Josep Viladomat (un homenatge a Pi i Margall) en el monument a la victòria franquista. Aquesta “victòria” havia de ser “una figura que simbolice a España coronando a los Héroes, cuyo recuerdo será evocado en un bajo relieve que llevará la siguente inscripción: El día 26 de enero de 1939, Año de la Victoria, Barcelona fué liberada de la tiranía rojo separatista por los heroicos soldados de España. La ciudad agradecida”, segons consta a l’acta de la comissió.

Presses inaugurals
Així, el 8 d’agost d’aquell any es va encarregar a l’escultor Frederic Marès que fes la figura que remataria el monument de la nova “Plaza de la Victoria”, a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Diagonal. La inauguració va tenir lloc el 26 de gener del 1940 i La Vanguardia va resumir l’acte de la següent manera: “A los acordes del Himno nacional fue descubierta la figura simbólica de la Victoria que sostiene un ramo de laurel, brazo en alto; figura que aparece ante el obelisco coronado por el áliga imperial. En su parte inferior hay una lápida con la siguiente inscripción: Al heroico Ejército Nacional, preclara religión de hombres honrados de España. A su caudillo invictivísimo S. E. el señor Don Francisco Franco Bahamonte Restituor Hispaniae. La ciudad de Barcelona. XXVI de enero de 1939”.

Curiosament, a la fotografia que va fer Josep Brangulí de la figura batejada com a España Victoriosa es poden veure alguns elements d’atrezzo, com l’estàtua de la part baixa, que era de guix, o el lloro col·locat al cap de la columna. També l’escut i la inscripció dedicatòria de la peanya eren de fusta pintada.

Diverses versions
L’any següent, en el segon aniversari de la victòria, Marés havia enllestit el monument definitiu, ja sense atrezzos, i que no tenia res a veure amb la composició inicial. Amb tot, les cròniques no diuen res sobre la desaparició del lloro de la columna, transformada en obelisc, ni de la modificació de l’estàtua i del text de la dedicatòria, que ara deia: “A los heroicos soldados de España que la liberaron de la tiranía rojo separatista. La ciudad agradecida”.

S’ha dit que per bastir la figura d’España Victoriosa, Marès va aprofitar el model que havia fet per al concurs de la República el 1932. Comparant el model del 1932 i el del 1940 es veu que, en realitat, Marés només va aprofitar la figura nua amb una túnica lligada a la cintura. Tota la resta ho va canviar. Per exemple, va substituir la gorra frígia per una corona de llorer; el braç dret ara feia la salutació feixista, mentre que el braç esquerre, que en la figura de la República sustentava un feix símbol de la República romana, el va deixar anar avall i li va colocar un pom de flors a la mà.

El model fos en bronze que es va fer el 1941 va tornar a variar respecte el model del 1940. Tot i que la túnica continuava lligada a la cintura, el tors ja no era nu sinó que, a petició del pudorós administrador apostòlic Díaz de Gomara, anava cobert amb una lleu samarreta imperial. El braç dret remarcava el gest de la salutació feixista, la mà esquerra aguantava ara una victòria alada i la cara tenia una expressió més greu i fèrria.

S’ha afirmat que, per fondre aquesta figura definitiva, Marès va utilitzar el bronze d’estàtues preexistents. En efecte, en una carta que Marès va adreçar a l’alcalde de Barcelona el 2 de juliol del 1940 Marès diu que acceptarà el pressupost reduït de fer i fondre la figura franquista si se li facilita bronze per fer-la. Aquella proposta va ser acceptada pel tinent d’alcalde, ja que als magatzems municipals, li deia que “existe depositada una cantidad de materiales de bronce que quizás será suficiente, productos de estátuas y elementos ornamentales deteriorados, exentos de interés”. Per tant, es pot dir que la iniciativa d’utilitzar bronze d’altres estàtues que els franquistes havien retirat dels carrers de Barcelona havia partit del mateix Marès.

Un cop d'ull als magatzems
Ara la qüestió és determinar quines estàtues van ser sacrificades. Podem afirmar que de les que hi havia en aquell moment als magatzems municipals, no van ser foses les de Layret, Claris, Casanova ni tampoc la de la República de Viladomat, ja que totes elles es van retrobar l’any 1975 ben preservades al magatzem municipal. Tampoc les cinc figures del Saló de Sant Joan aterrades per uns incontrolats el 1937, ja que Judit Subirachs i Burgaya va documentar que van ser foses pels germans Olsé el 1956 per fer l’estàtua de la cúpula de l’església de la Mercè.

Per tant, hem d’arribar a la conclusió que les estàtues que Marès va utilitzar van ser dues peces del conjunt del Doctor Robert, de Josep Llimona, i que es van trobar a faltar el 1975: la de la bandera catalana i la del personatge que estava ajupit agafat a la mà del segador. Totes dues van haver de ser novament reproduïdes en la reconstrucció del monument el 1985.

Tot plegat, demostra que Marès no va tenir cap escrúpol a l’hora de sacrificar dues figures de Josep Llimona per fer l’estàtua de l’“España victoriosa”, tal com diu en el seu escrit, amb “deseo de colaborar a obra tan patriótica”.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
El procés franquista per espanyolitzar el club blaugrana en 12 punts
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
Repassem els dubtes que envolten la vida del cèlebre viatger
  • La construcció d'un estatEl llegat de Pere III el Cerimoniós
  • Una nissaga sobiranaLes lluites i els pactes dels primers comtes per tenir un territori propi
  • Senyors del marQuan tots els peixos del Mediterrani lluïen les quatre barres
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació