Un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Göteborg (Suècia) ha començat a explorar les ruïnes d'una antiga ciutat de la Grècia clàssica de 2.500 anys d'antiguitat. La ciutat —que rep el nom de Vlochós i està situada a la regió de Tessàlia, a uns 300 quilòmetres al nord d'Atenes— havia passat desapercebuda perquè es creia que no tenia importància en el món antic. No obstant això, nous descobriments podrien modificar els coneixements que es tenien sobre aquesta zona.
Una gran urbs
A la ciutat, situada al turó Strongilovoúni, s'han trobat les restes d'una plaça i la quadrícula d'un carrer que semblen indicar que es tractava d'una gran urbs. Segons ha explicat Robin Rönnlund, director dels treballs de camp, la superfície envoltada per la muralla és de més de 40 hectàrees. Al turó també s'han trobat restes de torres, parets i portes de la ciutat. Tot i que gran part dels vestigis estan soterrats, l'objectiu de l'equip d'investigació és evitar les excavacions i apostar per altres tècniques com la perforació del sòl per tal de no fer malbé les restes.
Una de les troballes clau són les monedes i els fragments de ceràmica, que poden ajudar a determinar l'antiguitat del jaciment. "Les troballes més antigues daten, aproximadament, de l'any 500 aC, però la ciutat va viure el seu màxim apogeu entre els segles IV i III aC. Sembla que després va ser abandonada, "potser després que els romans conquerissin la zona", ha explicat Rönnlund.
L'investigador ha assegurat que l'enclavament es coneix des de fa temps, però que fins que no s'ha dut a terme un estudi en profunditat de la zona no se n'ha descobert la importància. "Se sap molt poc sobre les ciutats antigues de l'oest de Tessàlia, i fins ara molts investigadors han pensat que aquesta regió no va tenir gaire importància en l'antiguitat". Es preveu que el nou projecte aporti informació reveladora sobre aquest territori grec.
En aquest vídeo podeu contemplar una vista aèria del turó Strongilovoúni, on està situada la ciutat.
Una gran urbs
A la ciutat, situada al turó Strongilovoúni, s'han trobat les restes d'una plaça i la quadrícula d'un carrer que semblen indicar que es tractava d'una gran urbs. Segons ha explicat Robin Rönnlund, director dels treballs de camp, la superfície envoltada per la muralla és de més de 40 hectàrees. Al turó també s'han trobat restes de torres, parets i portes de la ciutat. Tot i que gran part dels vestigis estan soterrats, l'objectiu de l'equip d'investigació és evitar les excavacions i apostar per altres tècniques com la perforació del sòl per tal de no fer malbé les restes.
Una de les troballes clau són les monedes i els fragments de ceràmica, que poden ajudar a determinar l'antiguitat del jaciment. "Les troballes més antigues daten, aproximadament, de l'any 500 aC, però la ciutat va viure el seu màxim apogeu entre els segles IV i III aC. Sembla que després va ser abandonada, "potser després que els romans conquerissin la zona", ha explicat Rönnlund.
L'investigador ha assegurat que l'enclavament es coneix des de fa temps, però que fins que no s'ha dut a terme un estudi en profunditat de la zona no se n'ha descobert la importància. "Se sap molt poc sobre les ciutats antigues de l'oest de Tessàlia, i fins ara molts investigadors han pensat que aquesta regió no va tenir gaire importància en l'antiguitat". Es preveu que el nou projecte aporti informació reveladora sobre aquest territori grec.
En aquest vídeo podeu contemplar una vista aèria del turó Strongilovoúni, on està situada la ciutat.