sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

10 inventors assassinats pels seus invents

Una llista amb la mala sort com a ingredient, la manca de seguretat o l'excés d'ambició

Laura Guarda Dimarts, 14 de març de 2017

Sembla que el pitjor final en la invenció va ser reservat als homes. Investigadors insistents o ambiciosos incansables van morir provant de millorar els seus invents. Volar més alt, desplaçar-se més ràpid o millorar la salut van ser alguns dels seus objectius. Uns van aportar millores tecnològiques, d'altres haurien d'haver escoltat els companys abans de saltar, per exemple, des de la Torre Eiffel...

William Bullock: un accident en instal·lar la seva pròpia rotativa (1867)

La millora de la impressió de diaris va venir de la mà de persones com William Bullock. El creador de la primera rotativa amb l'ús de bobines va morir instal•lant-ne una. L'inventor de Nova York va idear un sistema que evitava haver d'afegir el paper dins la maquinària de manera manual i va aconseguir una tècnica que possibilitava la impressió de 12.000 fulls per hora per les dues cares. Una fulla afilada rematava el treball tallant la impressió final en la mida justa. La cama de Bullock va quedar enganxada en una d'aquestes rotatives durant el muntatge de l'eina per al diari 'Philadelphia Public Ledger'. L'inventor va aconseguir treure-la de l'engranatge, però la gangrena causada per la pressió de l'invent va provocar-li la mort el 12 d'abril de 1867.
William Bullock La cama de William Bullock va quedar enganxada durant la instal·lació d'una de les rotativesWikimedia Commons

Otto Lilienthal: el gran precursor del vol humà (1896)

'El vol dels ocells com a base de l'aviació'. Aquesta va ser la principal investigació d'Otto Lilienthal, la primera persona que va fer vols sense motor amb èxit, i amb la qual es va basar per planar més de 2.000 vegades. L'enginyer alemany va dissenyar estructures amb ales adaptades al cos humà i controlables durant el vol pel conductor. Lilienthal va construir una estació a prop de casa per provar les màquines i va aconseguir fer vols de 250 metres de distància, tot un rècord que va romandre imbatut fins a la seva mort. El descontrol de l'aparell durant una prova el va portar a la mort després de precipitar-se des de 17 metres d'altura el 9 d'agost de 1896. Més endavant se'l va descriure com el "gran precursor del vol humà".
Otto Lilienthal Otto LilienthalWikimedia Comons

William Nelson: l'intent de bicicleta amb motor (1903)

En la recerca per aconseguir vehicles més veloços i senzills, el treballador de General Electric William Nelson va dissenyar una bicicleta propulsada amb un motor elèctric. L'intent de desenvolupar un vehicle segur, amb un gran manillar i rodes gruixudes per resistir l'equilibri durant l'augment de velocitat, es va demostrar fallit en la primera volta de prova per a la demostració: el jove de 24 anys va morir després de perdre estabilitat i caure de la bicicleta el 3 d'octubre de 1903. Irònicament o no, es diu que el 'New York Times' el va considerar "un inventor amb molt futur".
Bicicleta amb motor. William Nelson William NelsonPixabay

Franz Reichelt: morir per excés de confiança (1912)

El sastre austríac Franz Reichelt va dissenyar un paracaigudes perquè l'home volés. Es diu que l'inventor va provar, sense èxit, el vestit de tela en ninots abans d'usar-lo ell mateix. Tanmateix, Reichelt va decidir demostrar l'efectivitat d'aquell invent amb un salt des de la Torre Eiffel, a 90 metres d'altura, el 4 de febrer de 1912. Segons ell, només calia obrir els braços perquè el vestit, inspirat en un ratpenat, frenés. El resultat va ser tot el contrari i l'inventor d'aquest paracaigudes va morir després de precipitar-se a terra directament. En el sòl hi va quedar un forat de 14 centímetres.


Valerián Abakovski: inventor de l'aerovagó per a funcionaris (1921)

Valerián Abakovski, xofer de la policia de Tambov (Rússia) i inventor en les estones lliures, va dissenyar l'aerovagó, un vehicle impulsat per motor i hèlice d'aeronau destinat a circular per carrils de tren. La creació havia de servir per traslladar els funcionaris soviètics al lloc de feina, però va fallar abans que pogués ser implementada: la màquina va emprendre un viatge de prova des de Moscou fins a les mines de Tula amb 22 persones. L'anada va resultar un èxit, però el vehicle -que podia arribar als 140 quilòmetres per hora- va descarrilar durant el trajecte de tornada. Abakovski i sis persones més van morir en aquella demostració, feta el 24 de juliol de 1921.
 Valerián Abakovski Valerián AbakovskiWikimedia Commons

Alexander Bogdanov: el perill de desitjar la immortalitat (1928)

La idea era clara: aconseguir l'eterna joventut si es rep sang d'un cos jove. El filòsof, escriptor i metge rus Alexander Bogdanov va voler demostrar que les transfusions de sang milloraven l'edat dels organismes o, com a mínim, n'evitaven l'envelliment natural. El metge va investigar i polir els coneixements en aquesta pràctica amb experiments que el van portar a fer-se fins a 11 transfusions. Bogdanov va afirmar veure-hi millor o haver eliminat la caiguda de cabells després de les operacions. Es creu que la sang d'un estudiant malalt de malària li va provocar la mort el 7 d'abril de 1928, tot i que també es parla de problemes amb la compatibilitat sanguínia. Amb tot, el precursor va aportar a la medicina el primer Institut per a l'Hematologia i Transfusions Sanguínies del món, que va fundar a Moscou.
 Alexander Bogdanov Alexander BogdanovWikimedia Commons

Thomas Midgley: un defecte en l'invent menys perillós (1944)

El químic nord-americà Thomas Midgley va registrar més de 100 patents. L'inventor va dissenyar un sistema de control del primer projectil aeri autopropulsat durant la Primera Guerra Mundial; va treballar en la troballa de gasos no tòxics per a mecanismes de refrigeració i va formar part del Comitè d'Investigació de la Defensa Nacional durant la Segona Guerra Mundial, entre d'altres. Midgley, també director de la Fundació per a la Investigació de la Universitat d'Ohio, va crear un sistema de cordes i politges instal·lat en el llit per aconseguir moure's després de patir una paràlisi l'any 1940. Just aquest mateix sistema li va causar la mort, quan les cordes li van quedar enredades al coll el 2 de novembre de 1944.
Thomas Midgley Thomas MidgleyWikimedia Commons

Donald Campbell: Bluebird K7 o el cotxe aquàtic (1967)

El pilot britànic Donald Campbell va passar a la historia com l'única persona en aconseguir el rècord de velocitat a terra i a l'aigua en el mateix any (1964). Els Bluebirds van ser els vehicles amb què va realitzar aquestes marques, uns cotxes i uns vaixells inventats i desenvolupats pel seu pare, el pilot de carreres Malcolm Campbell, i, després, millorats per ell mateix. Conduït per la mateixa ambició, Campbell va pujar al Bluebird K7 per superar el seu propi rècord el 1967: el cotxe aquàtic va arribar als 500 quilòmetres per hora al llac Coniston Water (Anglaterra), però es va estavellar contra l'aigua després de posar-se en vertical i fer un gir sense control. No va ser fins al 2001 que el cos de Campell va ser trobat. El grup Marillion li va dedicar la cançó 'Out of this World':


Henri Smolinski i Harold Blake: el somni de volar en automòbil (1973)

'Ave Mizar' o 'Pinto volador' va ser el nom amb què es va conèixer la fusió de cotxe i avió dels enginyers aeronàutics Henri Smolinski i Harold Blake. Els fundadors de l'empresa californiana Advanced Vehicle Engineers van crear un vehicle amb un Ford Pinto i la meitat d'un avió Cessna Skymaster: les ales d'aquest van ser situades en el sostre del Ford; el motor, en el maleter, i la direcció aèria, al volant de l'automòbil. L'èxit de les primeres proves va conduir a un acord dels inventors amb l'empresa Galpin Ford per comercialitzar l'aparell, amb campanya publicitària inclosa. Malauradament, els enginyers van morir l'11 de setembre de 1973 en un dels enlairaments de prova, després que l'ala dreta de l'aeronau es trenqués i el vehicle es precipités al sòl.
Ave Mizar de Henri Smolinski i Harold Blake Un cotxe Ford Pinto i la meitat d'un avió Cessna Skymaster formaven el 'Pinto volador'Wikimedia Commons

Karel Soucek: no tenir-ne prou amb les cascades del Niàgara (1985)

La utilitat de l'invent del canadenc Karel Soucek encara es qüestiona: només va quedar clar que era perillós. Soucek va habilitar una estructura en forma de barril per llançar-se des de les cascades del Niàgara, una activitat practicada per primer cop per Anni Edison Taylor l'any 1901. L'inventor va patir lesions, però, animat pel fet d'haver sobreviscut, va tornar a provar l'experiment a l'estadi Astrodome de Houston, a Texas. Es va llançar a una piscina des de 55 metres d'altura, però va topar amb el lateral de la piscina en el moment de la caiguda i va morir a causa de les ferides un dia després del salt, el 20 de gener de 1985.

Aquell primer llançament de Soucek a les cascades del Niàgara va quedar registrat en aquest vídeo:

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Un 16 d'agost de 1977, ens deixava el rei del rock. Ho recordem amb les seves cançons més mítiques
Treballador incansable, el seu amor per l’arqueologia el va acabar conduint fins als nacionalistes àrabs quan lluitaven per desfer-se del jou de l’imperi Otomà
Desvelem algunes creences populars sobre aquesta monumental construcció xinesa
Us parlem d'alguns territoris que són motiu de disputa entre els diversos països que en reclamen la possessió
Els premis #tuetscultura reconeixen els dos millors projectes a desenvolupar de l’àmbit de la cultura i de la comunicació
  • Zapata. Ni un pas enrere!Vida i mort del revolucionari més llegendari del sud de Mèxic
  • Vestir-se a l'edat mitjanaLes peces, els teixits i els estils que marcaven tendència entre els segles XII i XV
  • Pere Català i Pic, amb una sabata i una espardenyaL'autor del mític cartell 'Aixafem el feixisme' va ser un pioner en diversos camps artístics
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació