sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

L'estranya mort de Pau Claris

El president, que havia decidit aliar-se amb França per fer fora les tropes castellanes de Catalunya, va emmalaltir i, en tan sols una setmana, va morir envoltat de dolors un 27 de febrer de 1641

Redacció Dilluns, 27 de febrer de 2017

Pau Claris 2
Pau Claris

L'efímera República Catalana va tenir un epíleg digne de novel·la negra amb la misteriosa mort de Pau Claris. El president no gaudia de gaire bona salut, però tot just un mes després de la batalla de Montjuïc va empitjorar de cop i després d’una breu agonia va morir. La hipòtesi més plausible és que va ser enverinat amb aigua tofana, però aquest fet mai no s’ha pogut demostrar i roman com un enigma per a la història.

La tomba desapareguda
Si avui en dia un equip forense volgués aclarir les causes de la mort de Pau Claris, es toparia amb un primer entrebanc molt important: la manca de restes mortals. Les despulles del president de la Generalitat es trobaven a la capella del Sant Crist de l’església de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona, però al final del segle XIX, coincidint amb l’Exposició Universal del 1888, es va enderrocar el temple. La posterior construcció de cases i l’obertura de la via Laietana van acabar d’esborrar-ne el rastre. Aquest fet no deixa de ser sorprenent, perquè aleshores Pau Claris ja era un personatge històric conegut.

Un mòbil clar
Amb tot, per tal d’aportar llum al cas cal remuntar-se als indicis coetanis a la seva mort. El mòbil era clar: per la Cort de Madrid, Claris era un líder sediciós, un traïdor que havia lliurat el Principat als francesos. És versemblant que les clavegueres de l’estat de Felip IV i el comte duc d’Olivares planegessin i executessin l’assassinat en el moment més crític per als interessos espanyols: poc després de la derrota a Montjuïc. Amb la desaparició del líder català, dinamitaven el pont entre els rebels catalans i els oficials francesos i es treien de sobre un obstacle de primer ordre per a una possible negociació. Un cop sec i precís a la revolta.

L'elecció del verí
Pel que fa a l’arma del crim, el verí oferia molts avantatges. El més evident per als presumptes assassins era el fet de passar desapercebuts, sense aixecar suspicàcies ni atiar més recels contra els castellans. D’altra banda, a mitjan segle XVII no era inusual l’ús de verins en les altes esferes del poder per apartar personatges incòmodes sense fer gaire soroll. Aquest sistema, a més, no deixava rastre, ja que els metges de l’època eren incapaços de detectar les restes de verí en un cos. De tipus de metzines, al segle XVII n’hi havia per triar i remenar si es tenien coneixements de química i botànica: arsènic, belladona, cianur, cicuta, plom, mercuri, estricnina... La mare naturalesa proveïa i la mà de l’assassí només havia d’ajustar la dosi. Si tenim en compte la descripció dels símptomes que va patir Pau Claris els darrers dies, podria haver estat emmetzinat amb aigua tofana, una barreja d’arsènic i herbes que també es coneixia com a acqua di Napoli o acqua di San Nicola di Bari. Aquesta mescla letal era insípida, transparent i inodora, característiques que la feien ideal per barrejar amb qualsevol menjar o beguda sense aixecar cap sospita per part de la víctima.

Els símptomes concorden
N’hi havia prou amb cinc o sis gotes en qualsevol àpat per liquidar algú. Entre els efectes que causa l’aigua tofana, la víctima perdia la gana, tenia sensació d’esgotament i depressió profunda, podia patir una angina de pit o la paràlisi parcial del cos, fet que coincideix amb l’estat del president abans de morir. De fet, sabem que en les darreres hores es va confessar mitjançant gestos, perquè no podia moure la llengua, tal com registra la duquessa de Cardona en una carta. Tot i que la versió catalana oficial va atribuir a la fatiga la causa de la seva mort, entre bambolines pocs dubtaven de l’enverinament. La prova és la carta [vegeu a baix] del mariscal francès Roger de Bossost, baró d’Espenan, estret col·laborador dels dirigents catalans, en què assegurava a Bernard du Plessis Besançon, màxim responsable francès al Principat fins feia ben poc, que Claris havia estat emmetzinat.

Rumors sospitosos
El fragment que destaquem diu literalment: “Apreneu la mala notícia del Sr. Pau Claris, que ha estat enverinat per un ènema, se’l considera mort, és un accident que segurament serà nefast i que sens dubte us farà tornar [a Barcelona] amb rapidesa”. Per sort o per desgràcia, els veïns gals a les ordres de Richelieu estaven acostumats a aquestes pràctiques. Els rumors d’atemptat també van sonar a Madrid, per boca del nunci apostòlic. Molt soroll per no res? L’ombra del dubte és clara i sobretot plausible. La desaparició del líder català va ser molt sospitosa per produir-se en un moment clau de la guerra. Per desgràcia, a falta de proves concloents o d’una confirmació científica, la mort de Pau Claris seguirà sent un misteri sense resoldre que quedarà en la boira de la història.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Cuina.cat fa un pas endavant i presenta un redisseny que aposta clarament per les receptes
Aquest any, les conferències giraran al voltant de la història comuna dels Països catalans
Demà a les 23 hores, s'estrena a TV3 i a internet una producció sobre l'agent literària que va propulsar l'èxit de García Márquez, Vargas Llosa o Isabel Allende
La peça pot ser la més gran estudiada fins al moment si es confirma la identitat del faraó
Sota la plaça Folch i Torres de Barcelona s'amagaven les estructures d'una presó activa entre el 1839 i el 1936
  • Exclusiva SàpiensQui eren els confidents del cònsol americà a la Barcelona dels anys 70
  • París subterraniDescendim pel laberint de catacumbes que amaga la ciutat
  • Arqueologia subaquàticaDescobrim un vaixell romà carregat d'àmfores sota les aigües de Cabrera
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació