sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

‘Incerta glòria’, el gran relleu de ‘Pa negre’

Villaronga aconsegueix una obra bella, intrigant, tant pel que fa a la interpretació dels actors com a la posada en escena

Xavier Montanyà Dimecres, 15 de març de 2017

Cartell Incerta glòria
Cartell de la pel·lícula 'Incerta glòria'

‘Incerta glòria’, pel·lícula basada en la novel·la homònima de Joan Sales i dirigida per Agustí Villaronga, pren el relleu, amb total dignitat, a l’arxipremiada ‘Pa negre’. Villaronga aconsegueix una obra bella, intrigant, tant pel que fa a la interpretació dels actors com a la posada en escena, o a la recreació dels ambients i escenaris del front on transcorre l’acció, en plena Guerra Civil Espanyola.

Un jove oficial de l’exèrcit republicà que ha deixat dona i fill a la rereguarda, a Barcelona, es retroba en un poble perdut al front d’Aragó amb un excèntric amic de tota la vida. Una vídua enigmàtica que viu al castell del poble enamorarà els dos amics, creant un claustrofòbic laberint de passions impossibles, favors inconfessables, odis, mala consciència i dubtes morals que arrasaran les vides i els destins dels quatre personatges.

La fotografia i els escenaris són d’impacte, amb el vernís literari que correspon. La presència de la mort, la malaltia, les runes i la brutícia, o la imatge dels animals morts, en descomposició, en uns paratges desèrtics, polsegosos, feréstecs, és el marc ideal d’un cúmul de relacions d’amor-odi viscerals, una teranyina de sentiments contradictoris i sorprenents que enganxa l’espectador des del primer minut. Darrere la fluïdesa de la trama, s’endevina, densa, una història negra que batega de fa segles. És remarcable el treball de la majoria dels actors principals, encapçalats per una immensa Núria Prims en el paper de la vídua enigmàtica, i el contrapunt d’uns secundaris de luxe com Terele Pávez, Fernando Esteso –gran sorpresa– i el sempre brutal Juan Diego.

Si bé ‘Incerta glòria’ té les virtuts cinematogràfiques de ‘Pa negre’, des del punt de vista estrictament històric i polític és menys equiparable. Hi ha qui considera l’obra de Joan Sales com la novel·la de la Guerra Civil. El film, tot i que potser no pretén assolir aquest nivell, simplifica i, a voltes, sembla caricaturitzar la història, com en la nit de Nadal al front i a les trinxeres, o les diabòliques al·lusions esperpèntiques als anarquistes. Val a dir que aquestes obsessions s’expliquen perquè Joan Sales va ser un comunista penedit que es va transfigurar en catòlic convers. Tot i això, en la pel·lícula, la impregnació de crisi religiosa-moral en uns personatges gairebé despolititzats redueix la complexitat d’aquell conflicte històric col·lectiu a un drama sentimental, desenvolupat en una situació límit: la d’una guerra. No és un film sobre la Guerra Civil, sinó ambientat en la Guerra Civil. En aquest sentit, i per tal d’evitar falses expectatives, fa molt bé el seu director, Agustí Villaronga, de subratllar-ne l’estil de western que ha volgut crear, i val a dir que amb èxit.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Els premis #tuetscultura reconeixen els dos millors projectes a desenvolupar de l’àmbit de la cultura i de la comunicació
Geolocalitzem sobre un mapa d'època els edificis religiosos que van ser saquejats, incendiats i assaltats durant la revolta
Es tracta d'uns estudis d'especialització amb una mirada transversal a la història antiga i una aposta per les noves tècniques digitals
Treballador incansable, el seu amor per l’arqueologia el va acabar conduint fins als nacionalistes àrabs quan lluitaven per desfer-se del jou de l’imperi Otomà
Una mostra dels documents que han permès fer la investigació SÀPIENS sobre la història amagada del cos policial català durant la Guerra Civil
  • El PETIT SÀPIENS, amb la revistaAconsegueix per 1 € més la publicació que apropa la història als petits de la casa
  • 500 aniversariLa revolucionària reforma de Luter que va esquerdar l'església
  • Antiga GrèciaAnem al teatre amb els inventors del drama i la comèdia
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació