sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Els càtars tenien castells i cercaven el Sant Greal?

La majoria de guies sobre càtars inclouen uns castells posteriors a l'època dels 'bons homes'. Tot això forma part d'una mentida històrica

Àlex Milian Divendres, 7 d'abril de 2017

Càtars sent expulsats de Carcassona
Càtars sent expulsats de Carcassona
WIkimedia Commons

La història dels càtars ha esdevingut, en els últims anys, el tema central d'un bon grapat de 'best-sellers', i la regió on van viure -i van ser cremats- bona part dels últims 'bons homes' els ha utiltizat com a reclam turístic. Aquests dos corrents mitificadors del moviment heretge han divulgat una sèrie de mentides que, sovint, sembren confusió sobre els seus protagonistes.

Les novel·les d'en Peter Berling, per exemple, relacionen els càtars amb la recerca del Sant Greal ja des del títol ('Los hijos del Grial o Sangre real', Plaza & Janés), i barregen el mite literari que localitzava el calze de la Santa Cena en l'imaginari Montsalvatge -creat per l'alemany Von Eschenbach en el segle XIII a 'Parzival'-, que situen a Montsegur, en un presumpte 'castell càtar'. Tot ficció. Fins i tot les denominacions de castell càtar que la regió del Llenguadoc ha fet servir per a atreure turistes són una falsedat històrica.

Els càtars, mentre no els va empaitar la Inquisició, vivien als burgs, oferien la seva casa per a allotjar els més pobres i treballaven de teixidors, boters o cistellers. Als castells, doncs, que eren propietat de nobles simpatitzants amb l'Església dels bons homes, només s'hi aixoplugaren quan els anava la vida.

A més, com assenyala Antoni Dalmau a 'Una escapada al pías dels càtars', la majoria de guies que parlen de castells càtars inclouen tota una sèrie de fortificacoins que -amb l'excepció de Montsegur i de Queribús- són posteriors a l'època dels mitificats heretges.

Una altra mentida és la que atribueix als càtars les esteles discoïdals, monuments funeraris coronats per un disc obrat de pedra, que estan distribuïdes per tot Occitània. El fet és que n'hi ha a molts altres punts d'Europa i la Inquisició -que no va filar gaire prim a l'hora de cremar sospitosos- no n'hauria deixat ni una de dreta si haguessin estat símbols càtars. L'altra raó de pes és que en aquests discs hi ha, sovint, una creu esculpida, un símbol que els càtars rebutjaven perquè era precisament l'instrument de suplici de Jesús.

La curiositat

Els cristians d'obediència romana que empaitaven els càtars van ser els que més van difondre l'acusació de suïcides contra ells. El fet cert és que molt pocs càtars van practicar el ritual de l'endura, el dejuni rigorós, fins al límit de perdre la vida. I també és veritat que aquest ritual estava reservat als moribunds, la qual cosa l'equipararia més aviat amb el modern concepte d'eutenàsia.

Aquest article es va publicar per primer cop a la revista SÀPIENS n. 22, d'agost de l'any 2004.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Qui era el príncep romanès que va inspirar la novel·la de Bram Stoker?
La mostra permanent del Museu del Disseny de Barcelona inclou 18.000 peces dels segles XVI al XXI
L'església es va construir en poc més de cinquanta anys fent visible, d'aquesta manera, el poder dels gremis del barri del Mar de la Barcelona del segle XIV
Des de les vaques de Jenner fins a la conilla verda Alba passant per la gossa Laika
La història d'intrigues i terror d'aquest bastió mil·lenari
  • Aconsegueix el decret de Nova PlantaT'oferim una reproducció de l'exemplar conservat a la Biblioteca de Catalunya, imprès el 1716
  • Els catalans de la cel·la 17Resseguim, amb dietaris inèdits, el dia a dia dins d'una presó franquista
  • L'espècie misteriosaEls denisovans, una baula perduda de l'evolució humana
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació