sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Nativitat Yarza: la primera alcaldessa

De mestra rural a lluitadora política

Lurdes Rego (text), Teresa Abelló (assessorament) Dilluns, 3 d'abril de 2017

Natividad Yarza fent de mestra (revista 'Estampa', 1934)
Natividad Yarza fent de mestra (revista 'Estampa', 1934)
WIkimedia Commons

L'1 d'octubre del 1931 es va aprovar el sufragi femení al nostre país. I Nativitat Yarza, una mestra nascuda a Valladolid però resident a l'Anoia, va decidir presentar-se a les eleccions municipals amb la triple bandera del republicanisme, el feminisme i el laïcisme. El 14 de gener del 1934 els electors de Bellprat li van fer confiança i va esdevenir la primera alcaldessa de l'Estat.

“Jo ja sentia llavors els mateixos desitjos que ara d'intervenir activament a la política i de redimir la dona. Però aquell règim no em permetia dur projectes a terme. Quan la Constitució republicana va declarar la dona igual que l'home, llavors vaig decidir lluitar”. Nativitat Yarza, mestra de Bellprat (Anoia), feia aquestes declaracions a la revista 'Estampa' el dia 3 de març del 1934. No feia ni dos mesos que aquesta dona s'havia convertit en la primera alcaldessa de Catalunya i de l'Estat espanyol, elegida per sufragi universal.

'Insubmissió' al catolicisme

“No era una dona i prou. Tenia bon parlar, i unes idees molt avançades. Unes idees republicanes”, assevera un antic alumne seu, Salvador Vila, que als seus viutanta-vuit anys encara viu a Bellprat. Efectivament, la mestra era republicana fins a la medul·la, però també transpirava feminisme i era, a més, una gran defensora del laïcisme, elements que sovint, en aquella època, anaven junts. És per això que tan aviat com els nous temps de llibertat li van permetre, va entrar a l'Institut Laic Benèfic de Bellprat. El laïcisme oficial de la República va estimular la creació d'una xarxa d'assistència, deslligada de la beneficiència que fins aleshores havia estat en mans dels ordes religiosos, amb els quals ara competia.

L'Institut, en paraules de Nativitat al diari republicà 'La Humanitat' (13 de febrer del 1934), “fou fundat exclusivament per portar a cap el que el seu mateix nom indica per tal d'evitar que els enemics de la República, amb la 'capa de persones caritatives' poguessin portar a cap els seus designis que no són més que fer passar gana als que no van a missa fent-los entendre que el laïcisme és una cosa funesta”.

Nativitat, filla de pare aragonès i mare mallorquina, va néixer a Valladolid, però amb només dos mesos de vida ja la van dur cap a Saragossa. Allà hi va viure fins als quatre anys, quan la seva família, per atzars de la vida, es va traslladar a Catalunya. Els seus pares, amb penes i treballs, li van ppoder pagar els estudis a Barcelona i, després, va començar un rosari de feines per pobels de l'Anoia.

Primer, va fer de mestra tres anys a Santa Margarida de Montbui, per anar després a fer-ne a Vilanova del Camí. Més tard va regentar una escola a Igualada, una altra a Pontons (Alt Penedès) i a la població aragonesa de Candasnos. Però ella tenia molt clar que volia tornar a Catalunya. I així va ser com va anar a parar de nou a l'Anoia i, més concretament, a Bellprat. I allà passava els seus dies parlant als nens i a les nenes de lletres, d'aritmètica, d'història i, també, mirant de fer-los partíceps d'uns valors que per a ella eren vitals: “fer de Catalunya un poble lliure, culte i amarat d'aquella justícia social que tots desitgem”.

Amb aquest esperit va decidir un bon dia presentar-se a les primers eleccoins municipals que permetien aquest dret a la dona. Segons va explicar el diari 'La Humanitat' tenia clar com volia aplicar el seu programa electoral: amb “una administració republicana, una cultura laica i austeritat”.

El patriarcat trontolla

Amb aquestes premisses va convèncer l'electorat de Bellprat, que el 14 de gener del 1934 va decidir que fos ella qui els representés. “No hi va haver cap incident. Va ser el dia més bell de la meva vida”, confessava Nativitat al periodista de l''Estampa', un mes i mig despérs.

També va ser un dia feliç per a ella el 12 de febrer del mateix any, quan va ser rebuda per l'aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. A banda de fer-li patent la seva adhesió al president, expliquen que va aprofitar la seva estada a Barcelona per gestionar algunes obres per al poble de Bellprat.

Després de guanyar les eleccions municipals, i de retruc la confiança dels seus veïns, aquesta mestra només havia de pujar unes escales per passar de l'escola a l'Ajuntament, ja que ambdues institucions estaven en un mateix edifici. Al pis de baix, una vintena de pupitres acollien els nens i nenes de Bellprat i d'algunes masies properes. A dalt, hi havia un menjador, una cuina i diverses habitacions, una de les quals feia de secretaria. Tot era així a Bellprat; petit, a l'abast de la mà.

Nativitat, mirant per la finestra, podia copsar la vida del poble en un cop d'ull. Davant seu veia un grup de nens i nenes jugaven desprocupats, més enllà unes noies joves passejaven pel camí del riu i, al fons, encara podia veure com homes i dones “arrancaven a la terra la seva escorça de pedres i males herbes per plantar vinya”.

D'allà estant pensava sovint en el paper que li havia tocat de viure a la dona: “A causa de la seva instrucció deficient, no ha sabut encara emancipar-se, ja que pesen molt damunt d'ella els prejudicis que li ha inculcat el clergat, amb finalitats interessades. Quan la dona catalana s'hagi pogut desfer d'aquest llast i opinar lliurement sense els consells del capellà, portarà a cap la seva obra revolucionària que serà tant o més avançada que la que han dut a terme els nostres homes”, afirmava al diari 'La Humanitat'.

Però un mal dia, Natividat com tants d'altres, va haver de deixar enrere la seva terra, al temps que veia com el seu convenciment que un món millor era possible quedava soterrat en el fang, sota les botes dels insurrectes contra la República. “Va marxar i mai més no n'hem sabut res, d'ella”, diu Salvador Vila.

AMPLIACIÓ: Amb l'inici de la Guerra Civil, una Nativitat de 63 anys es va allistar a la columna Del Barrio per traslladar-se fins al front d'Aragó, on va dur a terme tasques de proveïments per a les trinxeres. La seva participació en la guerra, però, no la va aturar i va assistir al Primer Congrés Nacional de la Dona, que va tenir lloc els dies 6, 7 i 8 de novembre de 1937 al Palau de la Música Catalana, a Barcelona. 

Amb la derrota de la guerra es va exiliar a França, on finalment es va establir a Tolosa de Llenguadoc. Allí va rebre un ajut de l'Spanish Refugee Aid, Inc (SRA) i va viure moments molt difícils. Lluny de les aules, tot i la seva avançada edat va haver de treballar de planxadora. Malauradament, d'esprés d'una mala caiguda l'agost de 1959 va ingressar a l'hospital i va morir uns mesos després. 

L'Ajuntament de Bellprat li va rendir un sentit homenatge el 2 de novembre de 2007. Des d'aquell dia, una placa recordant qui va ser la primera alcaldessa de Catalunya llueix a la façana de l'Ajuntament, que havia estat l'antiga escola del poble. 

Més informació: 

Un dret recent

  • Al nostre país les dones no van tenir drets electorals fins a la Segona República. Les eleccions de l'abril del 1931, que van portar a proclamar-la, s'havien fet sota sufragi universal masculí.
  • El primer país que va oferir el sufragi universal complet -o sigui, que les dones no només podien votar sinó també ser candidates- va ser Austràlia Meridional, el 1902.
  • Alguns països considerats de tradició democràtica com Suïssa o Liechtenstein no van permetre el vot de les dones fins l'any 1971, el primer, i 1984, el segon.
(Aquest reportatge es va publicar per primera vegada a la revista SÀPIENS núm. 57, el juliol del 2007).

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Qui era el príncep romanès que va inspirar la novel·la de Bram Stoker?
La mostra permanent del Museu del Disseny de Barcelona inclou 18.000 peces dels segles XVI al XXI
L'església es va construir en poc més de cinquanta anys fent visible, d'aquesta manera, el poder dels gremis del barri del Mar de la Barcelona del segle XIV
Des de les vaques de Jenner fins a la conilla verda Alba passant per la gossa Laika
La història d'intrigues i terror d'aquest bastió mil·lenari
  • Aconsegueix el decret de Nova PlantaT'oferim una reproducció de l'exemplar conservat a la Biblioteca de Catalunya, imprès el 1716
  • Els catalans de la cel·la 17Resseguim, amb dietaris inèdits, el dia a dia dins d'una presó franquista
  • L'espècie misteriosaEls denisovans, una baula perduda de l'evolució humana
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació