sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Verne va ser un visionari?

L'escriptor francès pretenia divulgar els grans descobriments de l'època al gran públic

Àlex Milian Dimecres, 22 de març de 2017

Retrat de Jules Verne
Retrat de Jules Verne
Wikimedia Commons

L'autor de 'La volta al món en vuitanta dies' no va inventar res: ni va ser el primer a imaginar un submarí ni va ser el visionari que, segons moltes històries de la literatura, va anticipar en les seves novel·les l'escafandre autònom, la televisió o el fax. Ben al contrari, Verne tenia una voluntat molt didàctica de divulgar els descobriments de l'època al gran públic. De fet, aquesta voluntat era conseqüència de l'encàrrec que li havia fet el seu editor, Pierre Hetzel, un ferm defensor de l'ensenyament laic i editor de 'Le magasin d'Éducation et de Récréation'.

El mateix Verne (1828-1905) explicà les seves intencions en una entrevista: “Quan n'he parlat als meus escrits com a coses reals, ja estaven mig inventades. Simplement he fet ficció d'allò que posteriorment havia de convertir-se en un fet, i el meu objectiu no era profetitzar, sinó difondre el coneixement [...]. Cada fet geogràfic i científic contingut en qualsevol dels meus llibres ha estat examinat amb gran cura, i és rigorosament exacte.”

Imaginació, però no tant

L'enginy que més sovint s'atribueix a Verne és el del submarí. Però, com assenyala Jesús Navarro, investigador del CSIC i de la Universitat de València, en la revista 'Mètode', el 1770, cent anys abans de la publicació de 'Vint mil llegües de viatge submarí (1869), ja hi havia catorze patents de submarins només a Anglaterra. El submarí de Narcís Monturiol també és anterior, del 1859. Però el prototipus que més el degué influir va ser el que Hallelt va fer submergir al Sena el 1858, i que es deia 'Nautilus', com el de la seva novel·la.

L'escafandre autònom que utilitza el capità Nemo tampoc no és original, ni Verne pretén que ho sigui. El mateix Nemo cita els veritables autors de l'artefacte: B. Rouquayrol, que l'inventà per a treballar a les mines, i A. Denayrouze, que el va adaptar al medi submarí.

La més estrafolària de les anticpiacions de Verne seria la televisió. Un personatge d''El Castell dels càrpats' utilitza un conjunt d'espill per a reproduir la imatge tridimensional d'una cantant d'òpera ja desapareguda. Aquí la imaginació va primar sobre la divulgació. Al capdavall, Verne és admirat per les seves històries. En el seu vessant de divulgador, tenint en compte que encara són molts els que creuen que va inventar rota tot allò que només descriu, potser va fracassar.

(Aquest article es va publicar per primera vegada a la revista 'Sàpiens' núm. 31, el maig del 2005).

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
El 2 de desembre, aquests equipaments mostraran espais com els magatzems o els tallers de restauració
Testimonis que ens acosten a l’infern i ens recorden el perill del feixisme
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
  • Islàndia any 930Entrem dins del primer parlament del món
  • Josep BartolíLa vida de pel·lícula de l'amant secret de Frida Kahlo
  • I es va fer la llum!La història de l'electricitat: de Tales de Millet a Edison
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació