sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

10 patrimonis jueus a Catalunya

Descobrim el patrimoni jueu millor conservat del territori

Raquel Alonso Dilluns, 8 de maig de 2017

1. Call de Girona

El barri jueu de Girona (en la imatge) és el millor conservat de tot Europa. La seva història comença amb l'establiment de 25 famílies jueves a la ciutat l'any 898 i acaba amb l'expulsió definitiva a finals del segle XV. El call està emplaçat al bell mig de la ciutat històrica, entorn del carrer de la Força, que en l'època s'anomenava 'Major del Call', i el formen un entramat de carrers i carrerons que mantenen una intensa aura medieval i conviden a endinsar-se en una història que és part important de la història de Catalunya.

Per conèixer-lo a fons és imprescindible la visita al Museu d'Història dels Jueus, situat al Centre Bonastruc ça Porta, a l'indret on es va aixecar l'última de les sinagogues de la ciutat. Se'n poden veure les restes arqueològiques, localitzades en les excavacions recents dutes a terme al pati meridional. El Museu és custodi, entre altres tresors, d'una impressionant col·lecció de làpides hebraiques procedents del cementiri jueu gironí de Montjuïc. També s'hi pot veure una maqueta en la qual es perfila tot el perímetre del call. Així s'observa com, a partir de l'any 1391, es va constituir l'anomenat call reduït, un espai molt més petit que havia d'acollir les famílies jueves després dels atacs que va patir la població.
El call jueu de Girona El call jueu de Girona

2. Sinagoga de Besalú

Besalú ha conservat alguns tresors de la vida jueva que va allotjar: un excepcional micvé -l’espai on s’efectuaven els banys de purificació- del segle XII i les restes d’una sinagoga que s’aixecava a tocar del Fluvià són el testimoni arqueològic més destacable i ben conservat de tot el judaisme català. El Centre d’Interpretació del Call, situat a la casa de la família jueva dels Astruc (Portalet, 4), convida a endinsar-se en l’important passat jueu de la vila.

Micvé de Besalú El micvé de Besalú, del segle XII

3. Castelló d'Empúries

En aquest municipi de l'Alt Empordà, el Museu d’Història Medieval de la Cúria - Presó conserva elements arqueològics d’època jueva, com ara una petita però interessant col·lecció de làpides. A la catedral s’hi pot admirar la pica baptismal on la comunitat jueva va ser batejada i convertida massivament el 1417. Els documents han permès ubicar a l’antic recinte del call l’emplaçament de dues sinagogues, avui habitatges particulars, i a tot el nucli medieval s’observen traces de carrers i edificis que formaven part d’un dels call més destacables de la zona.
El barri medieval de Castelló d'Empúries El barri medieval de Castelló d'Empúries

4. Ca la Garsa de Tarragona

Ca la Garsa és un antic edifici que hi havia al call jueu tarragoní (es creu que podria haver estat una sinagoga) i del qual actualment queden les restes d’una estructura d’arcs diafragmàtics d’estil gòtic, gran part dels quals es conserven juntament amb l’estructura d’un pòrtic. En destaca, també, la ranura per a la mezuzà –pergamí que conté versicles de la Torà– descoberta l’any 2006, que confirma l’activitat quotidiana de la comunitat jueva a Tarragona.

Aquest edifici, situat al mig del call jueu de Tarragona –el qual va ser establert el 1238– va estar a punt de desaparèixer quan l’any 2001 va ser adquirit per una immobiliària que, tres anys més tard, en va començar l’enderrocament. Per sort, l’Ajuntament de Tarragona va presentar l’any 2006 la documentació que acreditava la relació de les restes de l’immoble amb la comunitat jueva, motiu pel qual Ca la Garsa va ser expropiada i declarada Bé Cultural d’Interès Local. Fa dos anys van finalitzar les obres de millora i adequació amb la consolidació dels arcs i de l’estructura interior de l’únic monument jueu de la ciutat.
Ca la Garsa L'estructura de Ca la Garsa, formada per diversos arcsWikimedia Commons

5. Call de Santa Coloma de Queralt

Les primeres referències sobre la comunitat jueva de Santa Coloma de Queralt daten de 1272, tot i que alguns historiadors afirmen que la presència de jueus va ser anterior a aquest any. L’antic call de Santa Coloma de Queralt estava format per un terç de la població, estava delimitat per muralles i places i tenia sinagoga, banys, hospital i fossar. Aquesta comunitat destacava per la seva organització en diverses institucions i locals propis.

Actualment, es conserva l’estructura dels carrers principals del barri jueu com el carrer del Call o el de les Quarteres, on es poden admirar les restes del Portal dels Jueus, format per un arc de mig punt amb pedres adovellades. Aquest municipi de Tarragona és també reconegut pel patrimoni documental jueu.

6. Sinagoga Major de Barcelona i cementiri jueu de Montjuïc

A Barcelona es va aplegar la comunitat jueva més gran i més important de Catalunya, que va destacar amb una intensa activitat mercantil, econòmica i cultural. La ciutat tenia dos calls, amb <gairebé quatre mil habitants i més de cinc sinagogues en funcionament al mateix temps. Les traces d'aquesta esplendor són visibles als carrers de l'antic barri jueu, estructurat entre l'Arc de Sant Ramon, els Banys Nous, el carrer de Sant Honorat i el del Bisbe, i que tenia com a eix principal l'actual carrer de Sant Domènec, en època medieval dit 'de la Sinagoga'.

El call ha conservat tot el regust medieval, i alguns espais emblemàtics com el magatzem de sitges del mercader jueu Massot Avengenà, al subsòl d'una casa del carrer de Sant Honorat, o la que va ser casa del teixidor de vels Jucef Bonjach, a la placeta de Manuel Ribé, i que ara ocupa el Centre d'Interpretació del Call, de visita ineludible; o com la làpida commemorativa de l'almoina fundada al segle XIII pel rabí Ha-Sardí, visible encara al carrer de Marlet. El Museu d'Història de la Ciutat conserva restes arqueològiques jueves molt interessants. A més, també ha editat un tríptic amb una detallada ruta pels punts imprescindibles del call de la ciutat.

Montjuïc, la muntanya dels jueus
La comunitat jueva també es va establir a ‘la muntanya dels jueus’, més coneguda com Montjuïc, on tenien cases i terres de cultiu i on va enterrar els seus morts durant segles. En aquest cementiri, del qual se'n té constància des del segle XI, es van localitzar 171 sepultures el 1945, i 557 tombes i una làpida funerària el 2001. 

Barcelona compta amb un segon cementiri jueu, el més antic de la ciutat, que es troba al recinte de les Corts, i que es pot visitar amb les activitats organitzades regularment per Cementiris de Barcelona.
Cementiri de Montjuïc Una inscripció en hebreu al cementiri de MontjuïcWikimedia Commons

7. Call de Falset

Aquest municipi de Tarragona va comptar amb un dels calls jueus més rellevants del segle XV, que va traçar l'actual entramat de carrers i places tan característic de la vila.

Es calcula que gairebé la meitat de la població de Falset era jueva, i el millor exemple es troba, avui dia, al carrer de Francesc Mestres (conegut popularment com l’Escoleta), on hi ha habitatges que conserven a l’interior restes de l’antiga comunitat hebrea. Altres punts destacats del call jueu d'aquest municipi del Priorat són la plaça de la Quartera, el Portal del Bou i la plaça Vella, un indret de trobada d’antics mercaders.

8. Call de Montblanc

Montblanc és un altre dels municipis de Tarragona que va gaudir de presència jueva, establerta des de la fundació de la vila, que destacava sobretot per les activitats comercials. Antigament, el call tenia tres portals d’accés, sinagogues i un cementiri. A mitjan segle XIII, Montblanc va rebre privilegis que van permetre que la comunitat jueva adquirís més rellevància i creixés demogràficament i econòmicament.

Tot i que el municipi de la Conca de Barberà va allotjar un dels principals barris jueus de Catalunya, actualment només en queda el carrer dels Jueus, que conserva un arc medieval protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.
Carrer dels Jueus a Montblanc El carrer dels Jueus de MontblancWikimedia Commons

9. Portal dels Jueus de Tortosa

Tortosa és la vila amb presència jueva més important al sud de Catalunya. La ciutat ha conservat el traçat laberíntic dels carrers del call, i també un portal i un tram de muralla del barri jueu. A la catedral, una làpida del segle VI amb una inscripció en tres llengües, una de les quals és l'hebreu, dona fe que la vida jueva a la població ja era activa des de feia temps.

Els darrers estudis situen el call més antic entre l'actual carrer Jaume Tió Noé fins al barranc del Cèlio, on es trobaven la sinagoga, un forn i una carnisseria. Resseguint el nucli antic, trobem la plaça dedicada a Menahem ben Saruk, i per un dels carrers més estrets del call, la travessia Vandellòs, s'arriba al Portal dels Jueus, l'únic que ha sobreviscut al pas del temps.

Ja al call nou, que data del segle XIII, sorprèn el carrer Vilanova, de traçat rectilini i força ample, que ens mena cap a diverses places, com la de la Figuereta o la del Platger, que conserven l'aparença de les antigues places amb pou. Els carrers de Santa Anna i Major de Sant Jaume marquen el final d'aquest call, que avui encara manté força intacta l'estructura urbanística de fa vuit segles.
Portal dels Jueus a Tortosa El Portal dels Jueus de TortosaWikimedia Commons

10. Rutes d’evasió dels Pirineus

Al Pirineu de Lleida hi ha diversos escenaris del pas dels refugiats jueus, que arribaven a les dues duanes establertes: la d’Eth Pònt de Rei, a la Vall d’Aran, i la de la Farga de Moles, a l’Alt Urgell. També existien diverses rutes d’evasió -normalment camins de muntanya que només eren transitables a peu-, que enllaçaven Andorra i França amb les comarques pirinenques de Lleida. Les rutes de fugida més destacables creuen el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran, l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Aquests itineraris pretenen recuperar la memòria dels jueus que fugien de l'Holocaust i homenatjar les persones que van facilitar l'èxode a través dels Pirineus. Podeu trobar-ne més informació al web www.perseguitsisalvats.cat.

Mapa dels calls dels Països Catalans

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
L'activitat, oberta a tothom, presenta una nova mirada sobre el món rural
Repassem el pes d’un segle de dominació anglesa en 10 punts
  • Islàndia any 930Entrem dins del primer parlament del món
  • Josep BartolíLa vida de pel·lícula de l'amant secret de Frida Kahlo
  • I es va fer la llum!La història de l'electricitat: de Tales de Millet a Edison
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació