sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

El complot de la Pólvora

El complot anglès per matar el rei que va estar a punt de dinamitar el Parlament

Un reportatge d'Oriol Gracià amb l'assessorament d'Agustí Alcoberro Dijous, 13 d'abril de 2017

Màscara de Guy Fawkes
Màscara de Guy Fawkes

El 5 de novembre de 1605, el rei Jaume I havia de presidir la sessió inaugural de l’any polític al Parlament anglès, a Londres. Gairebé ningú sabia, però, que un grup de conspiradors catòlics volia aprofitar la cerimònia per fer saltar pels aires l’edifici i assassinar el monarca, de religió protestant. Una carta anònima, enviada a última hora, va delatar el complot i va evitar la catàstrofe.

La conspiració es va començar a formalitzar el 20 de maig del 1604. Robert Catesby, Thomas Percy, John Wright, Thomas Wintour i Guy Fawkes s’havien citat a la taverna Duck and Drake de Strand street, a Londres, en un dels barris de moda de la capital anglesa. El carrer —per on era habitual creuar-se amb la flor i nata de la classe alta anglesa— era a tocar del Palau de Westminster i no gaire lluny del Tàmesi. De fet, tots els convidats en aquella reunió eren de família benestant, catòlics (radicalitzats) i tenien experiència militar. La trobada, mig clandestina, va servir per fer una promesa: aprofitarien la sessió inaugural de l’any polític per fer explotar el Parlament d’Anglaterra i assassinar el rei Jaume I, que imposava la doctrina anglicana. De fet, el complot pretenia portar al límit les disputes religioses que ja feia més de dues generacions que enfrontaven la societat anglesa.

L’any 1535, el Parlament d’Anglaterra havia votat la Llei de supremacia, que confirmava el rei Enric VIII com a cap d’una nova Església independent del poder papal de Roma. La ruptura amb el catolicisme romà va ser traumàtica, i és que no tota la població va voler assumir la nova doctrina religiosa: una part dels anglesos —una minoria, cal dir-ho— va refusar de participar en les cerimònies protestants. I els qui van seguir practicant el catolicisme van ser multats, perseguits i torturats. Alguns d’ells van optar per refugiar-se en els països propers a la doctrina romana del sud d’Europa, principalment en els dominis de la Monarquia Hispànica. Alguns d’aquests, fins i tot, van organitzar colles de mercenaris amb l’objectiu d’incentivar revoltes contra els protestants. Les disputes entre les diverses doctrines de l’Església cristiana es van allargar durant anys.

La família de Guy Fawkes va ser una de les tantes que van patir les desavinences religioses: els membres de la branca paterna eren fervents seguidors de l’Església d’Anglaterra, mentre que la família materna era catòlica. En morir el pare, Fawkes va començar els estudis a la influent escola de Saint Peter de York, on va conèixer John Wright, un altre dels conspiradors. Allà, es va començar a gestar la personalitat d’un jove “agradable, optimista, que evitava les situacions de desavinença i era lleial als seus amics”, segons descriuen alguns companys d’estudis. Pel que sembla, doncs, res feia preveure que anys més tard Fawkes seria considerat per molts britànics com un dels noms més infames de la història del país.



Trobada a Flandes

Dels seus anys de joventut, se’n saben poques coses. Sembla que l’any 1593 va viatjar a Flandes per lluitar com a mercenari al costat de l’Exèrcit espanyol, segurament guiat per la necessitat de reafirmar el seu catolicisme. De fet, des que el 1517 havien esclatat les revoltes protestants al cor d’Europa, la Monarquia Hispànica s’havia erigit com un dels grans bastions catòlics del continent. A Flandes, Fawkes va conèixer Thomas Wintour, un altre dels companys que se sumarien a la conspiració de la Pólvora. L’any 1603, Guy Fawkes va demanar permís per abandonar l’Armada de l’arxiduc Albert VII d’Àustria per viatjar a Espanya i denunciar davant l’emperador Felip III la repressió a què estaven sotmesos els catòlics del seu país. És més, es creu que en aquest viatge va dedicar bona part dels seus esforços a definir un pla per invadir l’Anglaterra protestant amb la complicitat dels catòlics espanyols. No se’n va sortir. La signatura del tractat de pau de Londres, un any més tard, va tirar per terra les seves esperances.

L’any 1603, mentre Fawkes viatjava de punta a punta del continent europeu, la mort sense descendència de la reina Elisabet I d’Anglaterra havia portat al tron el rei Jaume I, fill de Maria Stuart, la reina d’Escòcia executada durant el regnat d’Elisabet i fervent catòlica. És per això que tot apuntava que amb el canvi de monarca la situació dels catòlics anglesos podria millorar. En aquest context, Thomas Percy —un fervorós catòlic que treballava al servei del baró de Northumberland— va intentar vehicular el diàleg entre totes dues faccions; catòlics i protestants. I és que segons sembla, el rei Jaume I s’hauria compromès a protegir els catòlics anglesos dels atacs a què estaven sotmesos des de feia dècades. Però malgrat aquests desitjos, el nou rei estava limitat pel pes que els protestants, que eren majoria, exercien en la societat. 

És cert que es van aconseguir petites millores en el tracte dels catòlics, però les mesures van quedar lluny dels objectius inicials. Els més extremistes es van sentir traïts per l’incompliment de les promeses reials. Aquest fet i la signatura del tractat de Londres van servir de catalitzadors per als conjurats de la conspiració de la Pólvora. Guy Fawkes —que segons els escrits de l’època havia esdevingut “un home amb gran habilitat en els afers de la guerra, […] un home bo, íntegre, resolutiu i de coneixements universals”— no va dubtar a sumar-s’hi. La seva professionalitat militar i el seu sentiment pietós el van convertir en un dels membres clau del grup.

El 20 de maig del 1604, des de la taverna Duck and Drake, Robert Catesby, Thomas Percy, John Wright, Thomas Wintour i Guy Fawkes van començar a marcar les línies bàsiques de l’atemptat: Thomas Percy s’encarregaria de llogar unes cases properes al Parlament de Westminster, situades a tocar del Tàmesi. Així, la proximitat del riu els permetria transportar la pólvora amb barca durant la nit, per després emmagatzemar-la al subterrani de l’edifici. Sembla —de fet, mai s’ha pogut comprovar— que van intentar construir un túnel per aproximar-se tant com fos possible al subsòl del Parlament i així optimitzar la força de la pólvora. Segons el relat popular, el desembre del 1604, mentre excavaven el terra, un soroll els va alertar de la proximitat d’una cavitat. Sense saber-ho, havien descobert una habitació subterrània situada immediatament a sota de la Cambra dels Lords. L’estança havia estat una de les cuines del Parlament i ara es feia servir de magatzem de carbó.

Segons estava previst, la sessió d’obertura del Parlament s’havia de celebrar al mes de juliol. Els tempos estaven controlats i, de fet, el 25 de març del 1605 ja havien omplert la cambra subterrània amb barrils de pólvora, fustes diverses i altres materials inflamables. Però finalment, la data de la cerimònia es va posposar fins al 5 de novembre i això va generar més d’un maldecap. Guy Fawkes, que tenia experiència en armament i havia après a manipular la pólvora a l’Exèrcit, sabia que aquesta era un element inestable, sensible a la humitat i als canvis de temperatura. Tot plegat, podia minvar la potència de la detonació. Fawkes, però, es va voler anticipar a possibles problemes i per això va omplir l’amagatall subterrani amb 1.500 kg de pólvora, tres vegades més de la quantitat necessària per fer volar pels aires el Parlament.

Tot i l’esforç dels membres del complot, mantenir el pla en secret va ser difícil. Les famílies dels conspirats —les mullers preocupades, els fills, però també alguns dels servents— n’estaven al cas. L’afer es va convertir en una mena de secret de domini públic que, a la vegada, interactuava amb la rumorologia popular. La situació, però, va fer un tomb de 180 graus a les set de la tarda del 26 d’octubre del 1605. 



Una carta molt oportuna

El catòlic William Parker, baró de Monteagle —que era membre del Parlament i bon amic del rei Jaume I— estava a punt de començar a sopar quan va rebre una carta anònima on deia: “Senyor […] us recomano que si voleu continuar en vida, inventeu alguna excusa per no acudir a la sessió inaugural del Parlament. […] L’edifici serà terriblement dinamitat i ni tan sols els conspiradors saben el nombre de persones que hi poden morir […]”. Quina fiabilitat tenia aquella missiva? Era un simple acudit de mal gust, o s’havia de prendre l’alerta al peu de la lletra? L’escrit li havia arribat a través d’un dels seus servents, la carta no anava signada i, més enllà de l’advertiment, no oferia gaire més detalls de l’acció.

Per precaució, Lord Monteagle ho va fer saber als consellers més influents del rei. La resposta va ser ràpida: el dia 31 d’octubre, Jaume I va ordenar l’escorcoll dels edificis que envoltaven el Parlament de Westminster. Aviat, la notícia sobre la carta anònima va començar a córrer per la ciutat. Els conspiradors van ser dels primers d’assabentar-se’n, però Robert Catesby, un dels principals membres del complot, va voler calmar els seus companys: segons ell, el contingut de la carta no concretava els detalls de l’atemptat, i per tant el pla no estava amenaçat. Ara bé, la batuda per intentar treure’n l’aigua clara havia començat: al costat de la guàrdia reial, el mateix Lord Monteagle va liderar la recerca. Guy Fawkes havia rebut ordres de custodiar la pólvora. Per això, la nit del 4 al 5 de novembre es va dirigir a l’amagatall subterrani per comprovar que l’explosiu encara no havia estat descobert. Faltaven menys de 24 hores per a l’execució de l’atemptat i, a priori, el pla continuava endavant. Però molt a prop de la cambra es va creuar amb els guardes reials, que a primer cop d’ull el van confondre amb un passavolant qualsevol. Un detall, però, el va delatar: a la mà portava unes lents i unes teies per fer flama i encendre la pólvora. No cal dir que va ser immediatament arrestat.



Escarni públic

Els dies següents va ser subjecte d’una tortura tan brutal que va trencar el seu silenci i no només va revelar els detalls del complot, sinó els noms dels conspiradors: dels quatre companys que al seu costat havien format el nucli dur del complot, però també de col·laboradors diversos que hi havien participat des d’un segon pla. El judici es va celebrar el 27 de gener del 1606 i va ser ràpid. Només tres dies després, se’ls va condemnar a mort: van ser penjats i esquarterats per fer-ne escarment públic.

Però per quin motiu aquell intent d’atemptat va adquirir més notorietat que la resta d’accions similars que, al llarg de la història, ja havien patit els reis d’Anglaterra? De fet, aquella era una acció extrema, però no aïllada en les disputes religioses dels segles XVI i XVII. Ara bé, és cert, que si s’hagués executat, l’atemptat no només hauria matat el rei, sinó també tota la classe dirigent d’Anglaterra. Fos com fos, amb la conspiració de la Pólvora, els catòlics anglesos van ser assenyalats com a enemics del regne i, durant segles, això va perjudicar el reconeixement dels seus drets.

Finalment, però, el rei Jaume I —que sempre havia tingut molta por de patir una mort violenta— en va sortir sa i estalvi. En bona mesura, gràcies a la carta que havia rebut Lord Monteagle, una carta anònima que ja des del principi va fer córrer la rumorologia. I és que sospitosament Lord Monteagle estava casat amb Elizabeth Tresham, germana de Francis Tresham, un noble que es movia en els cercles propers al grup que tramava la conspiració de la Pólvora. Però fos quin fos l’origen de la carta —mai el sabrem—, el rei va voler agrair a Lord Monteagle la perspicàcia per haver-se pres seriosament el contingut de la missiva. Si més no, gràcies a ell continuava viu. Per això li va concedir una pensió vitalícia que el Lord va invertir en la Virginia Company, la Northwest Passage Company i l’East India Company. Un negoci rodó.



Ho sabies? El 'Sant Joan' dels anglesos

Cada 5 de novembre, Anglaterra —també molts territoris escocesos— celebra el seu particular Sant Joan en l’anomenada Guy Fawkes Night (‘la nit de Guy Fawkes’) o Bonfire Night (‘la nit de les fogueres’). Aquest dia, en la major part de poblacions del país s’encenen fogueres on es crema l’efígie de Guy Fawkes, com a símbol de la conspiració de la Pólvora. Sovint l’acte s’acompanya d’un espectacle de focs artificials. I malgrat que amb els anys aquesta tradició ha estat suplantada per la mística del foc, en l’origen era un acte per celebrar la miraculosa supervivència del rei Jaume I d’Anglaterra en l’intent de fer explotar el Parlament.


La imatge d'Anonymous

Al principi dels anys vuitanta del segle passat, el guionista Alan Moore i el dibuixant David Lloyd es van donar a conèixer amb la novel·la gràfica V for Vendetta. La història estava protagonitzada per un misteriós emmascarat —amb l’efígie de Guy Fawkes— que planejava destruir un estat feixista imaginari a l’Anglaterra dels anys noranta. L’any 2005 se’n va estrenar una adaptació cinematogràfica. Així, la novel·la gràfica primer i el film més tard van convertir la màscara de Guy Fawkes en un símbol popular associat a la protesta, la llibertat i la lluita per la dignitat. Amb els anys ha esdevingut el símbol de diversos grups altermundialistes i també de l’organització Anonymous, que advoca per la llibertat d’expressió i la independència a Internet.

Aquest reportatge es va publicar per primera vegada a la revista SÀPIENS n. 167 (abril del 2016).

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
Repassem els dubtes que envolten la vida del cèlebre viatger
SÀPIENS i l'Ateneu Barcelonès t'ofereixen, divendres, la gravació de Jacques Parizeau que s'hauria emès si el Sí hagués guanyat el 1995
  • La construcció d'un estatEl llegat de Pere III el Cerimoniós
  • Una nissaga sobiranaLes lluites i els pactes dels primers comtes per tenir un territori propi
  • Senyors del marQuan tots els peixos del Mediterrani lluïen les quatre barres
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació