sapiens.cat

Descobreix la teva història

Dones amb història
Dones amb història
  • Comenta

Juliana Morell, la primera doctora en lleis

Tenia unes capacitats extraordinàries i el seu pare va posar tots els mitjans possibles per potenciar-les

Agnès Rotger Dilluns, 26 de juny de 2017

Juliana Morell
Juliana Morell
Wikimedia Commons

A quatre anys, la Juliana llegia i escrivia. A dot­ze, dominava el llatí, el grec, el castellà, el francès i l’hebreu i havia estu­diat filosofia, teologia, músi­ca, ciències i dret. A cator­ze, va obtenir el grau de doctora en lleis després de defensar públicament la seva tesi al Palau dels Pa­pes d’Avinyó. Per alguns, la sapiència de la noia era un “miracle del seu sexe”, però el seu pare, el banquer Joan Antoni Morell, hi do­nava una explicació ben di­ferent: era el resultat de bons mestres, bons llibres i vuit ho­res diàries d’estudi des que era molt petita.

La porta del coneixement
Ell va ser conscient ben aviat de les capacitats extraordinàries de la Juliana, i com a humanis­ta convençut, va posar tots els mitjans possibles per alimentar la seva ment àvida de coneixe­ments. Per això no n’hi va haver prou amb mestres d’escola cor­rents, i va contractar com a ins­tructors particulars professors de la universitat, que li van donar ac­cés a un món que en el segle XVII estava fora de l’abast de les do­nes —i més encara d’una nena.

Morell havia nascut al Raval de Barcelona el 1594, però només hi va viure fins al 1602, quan la família es va traslladar a Lió. A la ciutat occitana va seguir estudi­ant i va despertar una gran admi­ració entre la gent més il·lustrada, per satisfacció del pare però no pas seva, que se sentia incòmo­da. Tampoc no estaven d’acord pare i filla amb quin havia de ser el seu futur. L’humanisme creia en la igualtat intel·lectual dels ho­mes i de les dones, però això no volia dir que elles deixessin d’es­tar sotmeses a l’autoritat mascu­lina en cap moment.

Saber dedicat a Déu

Per viure més lliure d’aquesta dependència, o per genuïna vocació re­ligiosa, quan tenia tret­ze anys la Juliana va manifestar que es vo­lia fer monja. No van servir de res els plans de casament que li vo­lien imposar, i el 1610 va ingressar al convent de les dominiques d’Avinyó, on va viure seixanta anys, estudiant i creant. Quan va morir, el 1653, va deixar tota mena d’escrits propis i traduccions, ma­joritàriament de temàtica religio­sa. Avui, Juliana Morell és una de les dues úniques dones represen­tades al Paranimf de la Universi­tat de Barcelona, juntament amb Teresa de Jesús.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • Els pioners de l'esquíCatalunya, 1908: quan esquiàvem amb corbata i faldilla
  • Segle XIIIParís, Bolonya i Òxford. Així eren les primeres universitats
  • Investigació SàpiensJuan Gómez de Lecube: futbolista de dia, espia nazi de nit
Publiquem al web documents que descriuen el calc franquista de l'aparell repressiu nazi
Durant la Guerra Civil va dur a terme tota mena de tasques de suport a la República
La primera Constitució francesa republicana proclamava la sobirania popular i insistia en l’existència d’uns drets inalienables, com el de la llibertat personal
Analitzem les conseqüències del tractat que va posar fi a les institucions catalanes fa 302 anys
Geolocalitzem un dels elements més característics del nostre patrimoni industrial
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació