sapiens.cat

Descobreix la teva història

Dones amb història
Dones amb història
  • Comenta

Juliana Morell, la primera doctora en lleis

Tenia unes capacitats extraordinàries i el seu pare va posar tots els mitjans possibles per potenciar-les

Agnès Rotger Dilluns, 26 de juny de 2017

Juliana Morell
Juliana Morell
Wikimedia Commons

A quatre anys, la Juliana llegia i escrivia. A dot­ze, dominava el llatí, el grec, el castellà, el francès i l’hebreu i havia estu­diat filosofia, teologia, músi­ca, ciències i dret. A cator­ze, va obtenir el grau de doctora en lleis després de defensar públicament la seva tesi al Palau dels Pa­pes d’Avinyó. Per alguns, la sapiència de la noia era un “miracle del seu sexe”, però el seu pare, el banquer Joan Antoni Morell, hi do­nava una explicació ben di­ferent: era el resultat de bons mestres, bons llibres i vuit ho­res diàries d’estudi des que era molt petita.

La porta del coneixement
Ell va ser conscient ben aviat de les capacitats extraordinàries de la Juliana, i com a humanis­ta convençut, va posar tots els mitjans possibles per alimentar la seva ment àvida de coneixe­ments. Per això no n’hi va haver prou amb mestres d’escola cor­rents, i va contractar com a ins­tructors particulars professors de la universitat, que li van donar ac­cés a un món que en el segle XVII estava fora de l’abast de les do­nes —i més encara d’una nena.

Morell havia nascut al Raval de Barcelona el 1594, però només hi va viure fins al 1602, quan la família es va traslladar a Lió. A la ciutat occitana va seguir estudi­ant i va despertar una gran admi­ració entre la gent més il·lustrada, per satisfacció del pare però no pas seva, que se sentia incòmo­da. Tampoc no estaven d’acord pare i filla amb quin havia de ser el seu futur. L’humanisme creia en la igualtat intel·lectual dels ho­mes i de les dones, però això no volia dir que elles deixessin d’es­tar sotmeses a l’autoritat mascu­lina en cap moment.

Saber dedicat a Déu

Per viure més lliure d’aquesta dependència, o per genuïna vocació re­ligiosa, quan tenia tret­ze anys la Juliana va manifestar que es vo­lia fer monja. No van servir de res els plans de casament que li vo­lien imposar, i el 1610 va ingressar al convent de les dominiques d’Avinyó, on va viure seixanta anys, estudiant i creant. Quan va morir, el 1653, va deixar tota mena d’escrits propis i traduccions, ma­joritàriament de temàtica religio­sa. Avui, Juliana Morell és una de les dues úniques dones represen­tades al Paranimf de la Universi­tat de Barcelona, juntament amb Teresa de Jesús.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • Islàndia any 930Entrem dins del primer parlament del món
  • Josep BartolíLa vida de pel·lícula de l'amant secret de Frida Kahlo
  • I es va fer la llum!La història de l'electricitat: de Tales de Millet a Edison
Recordem les declaracions de l’abat Escarré al diari 'Le Monde' el novembre de 1963
L’exposició del Memorial Democràtic mostra com el Principat hauria pogut declarar la República Catalana durant la Guerra Civil
Geolocalitzem les adreces barcelonines incloses a la llibreta del president de la Mancomunitat
El capellà de Sant Fost de Campsentelles va ser empresonat per ser sospitós de ser desafecte a la República
Parlarem de la Barceloneta i farem un tast de rom al vestíbul del Museu Marítim. Tot plegat, de franc!
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació