sapiens.cat

Descobreix la teva història

Dones amb història
Dones amb història
  • Comenta

Marina Ginestà, icona de l'antifeixisme

Venia d'una família d'activistes destacats del comunisme, el cooperativisme i el feminisme

Agnès Rotger Divendres, 21 de juliol de 2017

Marina Ginestà, retrat de Hans Gutmann
Marina Ginestà, retrat de Hans Gutmann
Wikimedia Commons

Si tot hagués anat bé, aquell 21 de juliol del 1936 la Marina hauria estat fent d’intèrpret de francès als atletes, entre­nadors i periodistes arribats d’arreu per cobrir les Olim­píades Populars que s’es­tarien celebrant a Barce­lona. Però res no havia anat bé: l’Exèrcit fran­quista s’havia sublevat i els Jocs s’havien hagut de suspendre a última hora. Catalunya estava en guer­ra. I la Marina, amb els seus companys de les Joventuts Comunistes (JSUC), s’havia mobilitzat per frenar l’agres­sió feixista.

Una idealista compromesa
I aquell dimarts, en lloc de ser en una competició d’atletisme, era a l’Hotel Colón de la plaça de Cata­lunya, d’on havien marxat els cli­ents, i que es va convertir durant un temps en un centre de recluta­ment. Acostumada a la vida fru­gal d’una família obrera, la Mari­na va viure aquells primers dies a l’hotel de luxe com una aven­tura inesperada. La guerra podia ser terrible i inquietant, però per a una noia de disset anys idealis­ta i compromesa, també tenia un punt d’emoció. No tenia cap dub­te que la justícia guanyaria. Ho havia mamat des de petita, es­coltant els pares i l’àvia, activis­tes destacats del comunisme, del cooperativisme, del feminisme.

Hans Gutmann devia veure aque­lla vitalitat desbordant als ulls de la Marina, i per això li va de­manar que pugés amb ell al ter­rat de l’hotel per retratar-la. En Hans —o com es feia dir, Juan Guzmán— era un fotògraf comu­nista alemany que havia anat a Barcelona per cobrir les Olimpí­ades, i que va decidir quedar-s’hi un cop va esclatar la guerra. La foto que va fer aquell dia és avui una de les icones de la guerra: la noia vestida de miliciana, cabells curts al vent, i una mirada orgullosa i plena de confiança. A l’esque­na, un fusell que li van deixar per a l’ocasió.

Fusell d'atrezzo

Va ser la primera i úni­ca vegada que en va portar un. L’aportació de la Marina a la cau­sa republicana va ser fer de mecanògrafa, traductora i perio­dista per al PSUC. I amb la desfeta de la República va ha­ver d’exiliar-se: primer a França, i després a Puerto Rico i Veneçuela. Finalment va tor­nar a Europa —amb una esta­da breu a Barcelona, on va pu­blicar dues novel·les en català— i va viure els seus últims anys a París.


Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • Islàndia any 930Entrem dins del primer parlament del món
  • Josep BartolíLa vida de pel·lícula de l'amant secret de Frida Kahlo
  • I es va fer la llum!La història de l'electricitat: de Tales de Millet a Edison
Recordem les declaracions de l’abat Escarré al diari 'Le Monde' el novembre de 1963
L’exposició del Memorial Democràtic mostra com el Principat hauria pogut declarar la República Catalana durant la Guerra Civil
Geolocalitzem les adreces barcelonines incloses a la llibreta del president de la Mancomunitat
El capellà de Sant Fost de Campsentelles va ser empresonat per ser sospitós de ser desafecte a la República
Parlarem de la Barceloneta i farem un tast de rom al vestíbul del Museu Marítim. Tot plegat, de franc!
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació