sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Les tradicions de Sant Joan

Ritus per tenir salut, per mantenir-se jove o per trobar l'amor són tan sols alguns dels costums que acompanyen aquesta festa plena d'antics simbolismes

Redacció Divendres, 23 de juny de 2017

Tot i que pren diferents manifestacions, el foc és l’element principal de la revetlla de Sant Joan, una festa que se celebra la nit del solstici d’estiu, la més curta de l’any, quan el Sol arriba al seu punt més alt. Aquesta és, doncs, una celebració en honor de l’astre més important del sistema solar que moltes cultures d’arreu del món festegen des de temps ancestrals. La seva estreta relació amb la natura fa que sigui una festa envoltada de creences i rituals que li han atorgat, popularment, la categoria de nit més màgica de l’any. Així, es cullen herbes remeieres (màgiques) de la mateixa manera que els romans recol·lectaven la berbena; es balla al voltant del foc; es cremen mobles vells per simbolitzar l’inici d’una nova estació, o es fan banys de mitjanit al mar, un altre costum al qual, antigament, se li atribuïen poders curatius. A l’'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', Joan Soler i Amigó recull algunes de les tradicions i curiositats més destacades d’aquesta festa. Aquí en teniu un tast.

Un bastó dret no fa gens d’ombra

Premi Nacional de Cultura en l’apartat de cultura popular (2006), Joan Soler i Amigó explica que, per Sant Joan, “al punt de migdia el Sol és al capdamunt del cel, i un bastó dret no fa gens d’ombra”. Conta la tradició que “el Sol celebra el sant” i que, per tant, “la Lluna i les estrelles li fan gran festa”. Per als que vulguin veure com surt el Sol en el seu gran dia, l’escriptor recomana “mirar-lo a través d’un mocador de seda vermell plegat en set dobles, o bé reflectit damunt l’aigua d’una palangana verda”. Vosaltres trieu quina opció us va millor.
Foguera de Sant Joan Foguera de Sant JoanThinkstock

Martí l’Humà i la recerca de la joventut

Un bon gruix de l’entrada que el folklorista dedica a aquesta festa té a veure amb els rituals que tradicionalment se seguien durant el matí de Sant Joan. Per trobar l’amor, la bellesa o la joventut, fins i tot Martí l’Humà els seguia: “Senyar-se de cara als primers raigs guarda les eres de formigues; rentar-se els ulls amb aigua de mar –cada matinada, de Sant Joan a Sant Pere– dona claredat i salut a la vista; collir carlines –flor solar–, els joves, i clavar-les a la porta de l’enamorada a fi d’obtenir el seu amor; fregar-se berrugues, grans i cremades amb la primera herba que hom troba [...]. A la rosada o ros de Sant Joan se li atribueix la virtut de rejovenir i embellir tot allò que toca. Una carta del rei Martí l’Humà (1406) ja s’hi referia: «Los dits ventalls... voldríem saber sils havets fet bateier a flum Jordà o embalsamats per conservar lur joventut o sils havets trets enguany al ros de Sant Johan car tan bells són que desig havem que servint a mós contínuament per antiquitat no perissen». Rebolcar-se en l’herba humida de rosada porta salut i sort.” Com ens quedi la roba després de fer-ho, ja és una altra història.

El parenostre del Llop

Durant el dia de Sant Joan, els pastors no es podien permetre cap tipus de descans, ja que “Sant Joan és festa en el calendari ramader; en algunes comarques era el dia de pujar els ramats d’ovelles a muntanya, a passar l’estiuada; i els pastors començaven a resar el parenostre del Llop al punt de sortir el Sol, nou dies seguits. Cada una de les espècies animals de les quals mengem la carn té assignada un sant protector: Sant Lluc procura pels bòvids; Sant Pere, per l’aviram; Sant Antoni Abat, pels porcs, i Sant Joan té cura dels moltons. A ciutat, s’inaugurava la temporada dels ventalls i les ombrel·les, i els banys de mar. És dia de romeries i fontades, seguint una tradició antiquíssima; ja els romans, cada any, el 24 de juny, celebraven festivament les 'Fortunalia' aplegant-se al santuari de Fortuna, deessa de la ventura, a la riba del Tíber. Per Nadal i Sant Joan –festes que parteixen l’any– els parcers i masovers pagaven tribut d’aviram als propietaris de les terres que treballaven; finien lloguers i tractes dels jornalers del camp. Actualment, per Sant Joan acaba el curs escolars i els treballadors cobren paga doble”. Estudiants i treballadors amb sort, doncs, contents per un temps.

L’únic sant del qual es commemora el naixement

Com molts sabeu, “la tradició diu que Joan Baptista va néixer en tal dia –al punt de la mitjanit– i que va ser aquest el dia en què va batejar Jesús al Jordà”. La dada curiosa que molts potser no heu pensat mai és que “és l’únic Sant del qual el santoral commemora el naixement i no la mort o el martiri; la seva datació es va fer a partir del Nadal, ja que, segons l’evangeli, l’àngel, en l’Anunciació, va informar Maria que la mare del Baptista «ja es troba en el sisè mes» (Lc. 1, 36). De petit, segons tradició, fou aprenent de fuster a l’obrador de Sant Josep, el seu oncle; d’aquí que fos patró de fusters i mestres de carros, com també de molts altres oficis (escura-xemeneies, bosquerols, graners, venedors i firaires, etc.).” El seu final, a bastament representat en l’art i la literatura, va ser la decapitació per ordre del rei Herodes.

Sant Joan, una gran festa al Magrib

Soler ens recorda que Sant Joan també és una festa que se celebra al Magrib, tant per part de berbers com d’àrabs, i es coneix com l’'ánsâra': “Fan fogatges en patis i eres, en cruïlles, als camps; hi cremen herbes aromàtiques i la gent s’hi fumiga, i els infants i el bestiar, les cases i els camps. En realitat, és la pervivència d’una festa solar mediterrània anterior a l’islam, de calendari lunar; en la lluna plena més propera al solstici d’estiu, commemoren el naixement del profeta Mahoma, com la cristiandat celebra el naixement del profeta Joan Baptista. A Bugia (Algèria) és on més se celebra: encenen fogueres a les platges i als camps, les salten i fan saltar-hi el bestiar; i cremen candeles o 'bugies' –nom d’etimologia àrab– a l’ampit de les finestres i als terrats”.

Qui es pentina per Sant Joan no té polls en tot l’any

Com en tantes altres entrades d’aquesta enciclopèdia plena de coneixement popular, Soler acaba la seva entrada dedicada a Sant Joan amb alguns refranys dedicats a una jornada tan significativa com aquesta. Aquí en teniu alguns:

• Sant Joan, el dia més gran
• Sant Joan, de les festes va al davant
• Per Sant Joan tot neix i tot creix
• Per Sant Joan tot es fa gran
• Per Sant Joan, en primer bany
• La que es gronxa per Sant Joan aviat troba galant
• Pluja Joana podreix l’avellana
• Per Sant Joan, les garbes al camp; i per Sant Pere, a l’era
• Qui es pentina per Sant Joan no té polls en tot l’any

Sant Joan es pot celebrar de moltes maneres i Soler ens en recorda algunes: “A la Vall d’Aran és la festa de plantar el nou Haro a la plaça: hi restarà dret fins a la Nit de Sant Joan de l’any vinent, que serà cremat. A diverses poblacions s’havien representat balls «de Sant Joan» –escenificacions populars de la vida del Baptista–; a Mallorca, sortia a ballar Sant Joan Pelós o Llanut –també els gitanos catalans l’havien celebrat com a Sant Joan Pelut–, i a Ciutadella (Menorca) se celebra una animada festa cavalleresca derivada dels torneigs medievals: el diumenge abans –«diumenge des be»– ja l’anuncia un Sant Joan cobert de pells amb un be a coll, pels carrers de la vila. També és gran festa a Perpinyà, que té el Sant per patró i en venerava un braç incorrupte com a relíquia.” Que tots tingueu una gran revetlla!
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
Repassem els dubtes que envolten la vida del cèlebre viatger
SÀPIENS i l'Ateneu Barcelonès t'ofereixen, divendres, la gravació de Jacques Parizeau que s'hauria emès si el Sí hagués guanyat el 1995
  • La construcció d'un estatEl llegat de Pere III el Cerimoniós
  • Una nissaga sobiranaLes lluites i els pactes dels primers comtes per tenir un territori propi
  • Senyors del marQuan tots els peixos del Mediterrani lluïen les quatre barres
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació