sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

7 grans mentides sobre la Gran Muralla

Desvelem algunes creences populars sobre aquesta monumental construcció xinesa

Redacció Dimarts, 8 d'agost de 2017

1. Es pot veure des de la Lluna

Va ser Robert Ripley, un cèlebre dibuixant nord-americà de tires còmiques, qui va dir de la Gran Muralla que era “la construcció més gran feta mai per l’home i l’única que es podia veure des de la Lluna”. Aquesta afirmació es va fer trenta anys abans d’enviar el primer astronauta a l’espai. Per tant, Ripley la va fer sense cap mena de fonament. Amb tot, aquesta creença va colpir tant l’opinió pública que fins i tot el prestigiós sinòleg Joseph Needham, autor de l’obra 'Ciència i civilització a la Xina', va dir que “la Gran Muralla era l’única construcció feta per l’home que podrien veure éssers extraterrestres des de l’espai”. Tot i que ja feia temps que el testimoni dels astronautes havia desmentit aquesta afirmació, els xinesos van poder comprovar-ho per si mateixos l’any 2003, quan la Xina va enviar el seu primer home a l’espai. L’astronauta Yang Liwei va reconèixer decebut que des d’allà dalt no es veia absolutament res del gran mur de pedra.
Yang Liwei Yang Liwei

2. En xinès també es diu així

'Chang Cheng', aquest és el terme xinès per designar la Gran Muralla. Però si traduïm el nom literalment descobrim que el seu significat seria el de ‘llarga ciutat emmurallada’. La confusió prové del mot 'Cheng', una paraula originària de l’època en què cada ciutat xinesa estava fortificada dins d’un mur. Així, a la Xina, la relació entre els conceptes 'mur' i 'ciutat' és tan estreta que la seva llengua accepta aquest terme per designar els dos conceptes i també per unir-los en un de sol: ciutat emmurallada. Pel que fa a la paraula 'chang', hi ha menys confusions. És tracta senzillament de l’adjectiu 'llarg', però no pas 'gran'.
La Gran Muralla xinesa La Gran MurallaSeverin.stalder / Wikimedia Commons

3. Es va construir per aturar els atacs mongols

L’ideòleg i impulsor original de la construcció va ser el primer emperador xinès Qin Shi Huangdi, l’any 221 aC, molt abans de l’entrada en escena dels mongols, datada cap a l’any 1220. Les primeres fortificacions es van construir per fer front a l’amenaça dels xiongnu, pobles nòmades del nord d’Àsia que possiblement van ser els predecessors dels huns. La confusió prové del fet que les restes més ben conservades i que contemplem avui, erigides per la dinastia ming (que va governar el país entre el 1368 i el 1644) sí que es van construir per combatre els mongols, els grans enemics de la Xina medieval, sobretot durant el segle XIV.
Mongols en guerra Il·lustració que mostra els mongols en guerraWikimedia Commons

4. Hi ha restes humanes enterrades

Sovint s’ha insinuat que els que morien construint la muralla eren emparedats a dins. Es pensa que l’encarregat de fer córrer aquest rumor va ser l’historiador Sima Qian, de la dinastia han, que volia perjudicar l’elit governant. Amb tot, mai no s’hi han trobat restes de cap cadàver i tampoc cap font escrita o arqueològica confirma aquesta llegenda negra.
Una de les torres de la Gran Muralla Una de les torres de la Gran MurallaAhazan / Wikimedia Commons

5. És una sola muralla

La Gran Muralla no està formada per una única muralla, sinó per diverses. Molt poques parts es mostren tan sòlides i esplèndides com la que visiten actualment els turistes. De fet, la major part de la muralla presenta un aspecte discontinu, amb carreteres i camins que creuen les parts que manquen. També en molts punts la muralla es fa doble, triple i fins i tot quàdruple, ja que s’hi anaven construint murs nous per reforçar les muralles més antigues.
Gran Muralla La Gran MurallaHao Wei / Wikimedia Commons

6. Ha aturat moltes invasions

La muralla era fàcilment evitable per les tribus del nord, que podien circumval·lar-la. De fet, es podria dir que la Gran Muralla pretenia actuar més com a defensa psicològica davant els invasors que no pas física, objectiu que tampoc no va assolir. L’any 1449, els mongols van vèncer els ming penetrant pel vessant sud de la muralla, i el 1644, quan la construcció ja s’havia completat del tot, els manxús van aconseguir creuar-la pel vessant est de Shanhaiguan gràcies a un general xinès que va obrir la porta als invasors.
Lluitadors manxús Lluitadors manxúsWikimedia Commons

7. És ampla i contínua

Les parts més conegudes de muralla són de totxo i pedra, però també n’hi ha altres formades senzillament per un turó i un petit mur, per una fortalesa, una torre de guaita o un barracó. Igualment, tot i que en algunes parts té l’amplada suficient per fer-la servir de carretera, en d’altres (com en la zona que transcorre pels cims del Simatai), només hi pot passar una sola persona. A la regió oest sovint no estava ni tan sols preparada perquè hi poguessin passar soldats i cavalls, que havien de caminar seguint la base de la muralla.

Aquest article es va publicar en el número 79 de la revista SÀPIENS (maig 2008).
Gran Muralla Mutianyu La secció de la Gran Muralla coneguda com a MutianyuWikimedia Commons
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
De la clandestinitat a la consulta: els cent anys d'independentisme català en 10 punts
B the travel brand Xperience és un nou concepte de botigues de viatges
Ja pots votar els plats amb IGP o DOP del país que més t'agraden!
Fem un viatge amb sis parades per la història d'aquest joc
Els tallers es fan cada diumenge al matí i se centren en l'antic Egipte, Grècia, l'arqueologia i la cultura visigoda
  • A sang fredaL'assassinat d'una família catalana a l'Argentina
  • A la recerca del gran dinosaureCom s'ha trobat i extret al Pallars el coll de titanosaure més gran del país
  • En quarentenaLa pesta sobre Catalunya al segle XVII
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació