sapiens.cat

Descobreix la teva història

Preguntes amb història
  • Comenta

Com s'organitzaven les croades?

L’objectiu dels primers croats era reconquerir la ciutat de Jerusalem

Anna Sàez Dissabte, 15 de juliol de 2017

Durant dos-cents anys, la fe més fervorosa i les batalles més cruentes van anar de la mà. La fe, les batalles... i una recerca efectiva de finançament.

La maquinària diplomàtica

Les croades eren empreses d'una extraordinària complexitat. Primer es posava en marxa la maquinària diplomàtica. No es podia anar a Terra Santa a batallar sense que ho autoritzés el papa. Sovint el pontífex ho feia per la insistència del regne de Jerusalem, que demanava ajuda. Un cop es promulgava la croada, encara hi havia mesos de feina feixuga. Calia trobar els recursos necessaris per finançar el viatge, que era extraordinàriament car, i reunir un exèrcit que, tot sovint, requeria fer una filigrana d’aliances entre els diferents estats de la cristiandat.
Combat segona croada Il·lustració d'una de les batalles de la Segona Croada que apareix al llibre 'Història d'Outremer' (1337), del cronista Guillem de TirWikimedia Commons

El finançament

Un cop quedaven clars els lideratges i les estratègies militars que se seguirien, els reis i prínceps començaven a recaptar diners i reclutar homes. Jaume I, per exemple, va dedicar nou mesos a dur a terme aquesta tasca. Va recórrer tots els seus dominis. Fins i tot els jueus col·laboraven en la comesa. Tot quedava per escrit. S'han conservat els contractes que va signar a Lleida entre el 5 i el 14 de maig de 1269 amb nobles i cavallers, on queda tot perfectament estipulat. El rei avançava diners perquè es preparessin per al viatge i ells es comprometien a presentar-se a Barcelona l’1 d’agost amb els cavalls i l’armament necessaris per a l’expedició. Un cavaller plenament armat cobrava un salari de set sous i mig al dia (un cavall normalment costava mil sous).

Gestions abans d'embarcar

Paral·lelament, els armadors posaven les naus a punt i els funcionaris de la cort supervisaven que s’embarqués tot el que s’havia acordat per pagar a cada croat allò que li corresponia segons la seva categoria. S’havia de portar tot en vaixell, incloses les bèsties, les armes i els queviures. Els cavalls eren molt fràgils i per això cada cavaller en portava més d’un. També calia desmuntar les grans màquines de setge, com els manganells o els trabuquets, perquè potser els croats no trobarien fusta per fabricar-ne in situ.

Aquesta 'Pregunta amb història' forma part d'un extens reportatge titulat 'Catalans a les croades' que es va publicar al número 152 de SÀPIENS (febrer del 2015). Per llegir la peça completa, podeu adquirir la revista aquí.
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • La construcció d'un estatEl llegat de Pere III el Cerimoniós
  • Una nissaga sobiranaLes lluites i els pactes dels primers comtes per tenir un territori propi
  • Senyors del marQuan tots els peixos del Mediterrani lluïen les quatre barres
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
Repassem els dubtes que envolten la vida del cèlebre viatger
SÀPIENS i l'Ateneu Barcelonès t'ofereixen, divendres, la gravació de Jacques Parizeau que s'hauria emès si el Sí hagués guanyat el 1995
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació