sapiens.cat

Descobreix la teva història

Preguntes amb història
  • Comenta

Per què es va amotinar "el Vaquilla" el 1984 a la Model?

Juan José Moreno Cuenca demanava heroïna, parlar directament amb el jutge i poder explicar la seva situació per la ràdio

Marta Ballesta (text), Agustí Alcoberro (assessorament) Dilluns, 11 de setembre de 2017

Amb motiu del tancament de la presó Model, iniciem una sèrie d'articles explicant la història de 13 dels seus presos més destacats. Si en voleu saber més, podeu visitar l'exposició 'La Model en parla: 113 anys, 13 històries'.

Icona inspiradora del cinema quinqui

Les imatges d'"el Vaquilla" liderant un dels motins més vistosos viscuts a la Model, ferit de bala i immobilitzat amb la cara tocant a terra després d’una fugida fallida o reivindicant amb orgull els drets dels presos davant les càmeres, formen part de la memòria col·lectiva. Icona inspiradora del cinema quinqui, va deixar-se estimar per l’atenció mediàtica fins al punt de convertir-se en símbol dels convictes comuns que omplien a vessar el centre penitenciari del carrer d’Entença als anys 80. I és que la vida i l’obra de Juan José Moreno Cuenca s’expliquen per aquest context, que ell mateix explica molt bé: el d’una ciutat i un país en profunda transformació cap a una democràcia que deixava encara més al descobert les vergonyes i els vicis d’un sistema que es resistia a desaparèixer.
Cartell de 'Yo, "el Vaquilla"' Dirigida per José Antonio de la Loma, 'Yo, "el Vaquilla"' es basava en una novel·la de Juan José Moreno Cuenca

Aprendre a sobreviure al preu que fos

Fill dels barris de barraques que la Barcelona oficial havia abandonat sempre a la seva sort, "el Vaquilla" va créixer amb l’obligació d’aprendre a sobreviure al preu que fos. La seva mare va morir durant una de les seves habituals estades a la presó, i tant els seus tres germans com el seu pare, primer, i el seu padrastre, després, van perdre la vida en assalts, fugides o enfrontaments amb la policia. Va ser un oncle seu qui li va posar el famós sobrenom i també qui el va ensinistrar en l’art de robar carteres.

Des que Moreno Cuenca va ingressar per primera vegada a la Model el 1975, quan tenia només 13 anys, les entrades, sortides i fugides d’aquesta i altres presons es van succeir en paral·lel a l’encadenament de condemnes per robatoris, atracaments i altres delictes, molts d’aquests comesos entre reixes. Com l’aixecament que va capitanejar el 13 d’abril de 1984.
Fotograma de 'Yo, "el Vaquilla"' Fotograma de 'Yo, "el Vaquilla"'

Un motí per demanar heroïna

Quan un trepitja la cinquena galeria és colpidor imaginar el transcurs d’aquell dia en què, després que "el Vaquilla" amenacés i reduís amb un ganivet amagat en un pot de xampú diversos funcionaris i aconseguís obrir les cel·les, els presos van fer-se forts al corredor armats amb ferros i estilets. Les seves demandes: heroïna, per a la síndrome d’abstinència; parlar directament amb el jutge especial de vigilància penitenciària, i poder explicar la seva situació per la ràdio. Una consciència reivindicativa que havia arrelat després d’anys de lluita de la Coordinadora de Presos Espanyols en Lluita (COPEL), contra les indignes condicions de vida a les presons.

"El Vaquilla" va passar gairebé tota la seva vida privat de llibertat. A la presó va estudiar i va intentar preparar-se per a una vida fora dels murs. Però la droga i els delictes, dels quals mai no es va poder desempallegar, li van impedir convertir-se en l'antiheroi que li hauria agradat ser. Tampoc el context estava del tot preparat per a la reinserció que defensava.
Notícia de 'La Vanguardia' sobre el motí d'"el Vaquilla" El 14 d'abril de 1984, 'La Vanguardia' es va fer ressò de la fi del motí d'"el Vaquilla"Hemeroteca de 'La Vanguardia'
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • Islàndia any 930Entrem dins del primer parlament del món
  • Josep BartolíLa vida de pel·lícula de l'amant secret de Frida Kahlo
  • I es va fer la llum!La història de l'electricitat: de Tales de Millet a Edison
El 2 de desembre, aquests equipaments mostraran espais com els magatzems o els tallers de restauració
Testimonis que ens acosten a l’infern i ens recorden el perill del feixisme
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació