Claudi, l'emperador inesperat

Al palau imperial, tothom es mofava de Claudi per estúpid i malgirbat. L’any 41 va arribar al cim del poder d’una manera ben estranya, sense intervenció del Senat ni de la família imperial, sinó per aclamació de la guàrdia pretoriana

Lawrence Alma-Tadema va pintar l’escena en què Claudi, amagat rere una cortina, acaba sent nomenat emperador pels guàrdies pretorians
Lawrence Alma-Tadema va pintar l’escena en què Claudi, amagat rere una cortina, acaba sent nomenat emperador pels guàrdies pretorians Wikimedia Commons
Autor
Montse Armengol
La vida de l’emperador Claudi, personatge histriònic, paradoxal i, al mateix temps, entranyable en la seva humanitat, ha estat una de les més divulgades del món romà. No és estrany, perquè ell i tots els personatges que l’envolten conformen plegats un repertori caracteritzat per les conspiracions, les intrigues palatines, els assassinats, l'ambició, la perversió i el vici, la megalomania i la demència dels governants. Malaltís, coix i tartamut Presenta, doncs, un g