sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

La primera vaga de la història

Els obrers de les tombes faraòniques contra Ramsès III

Per Núria Barba, amb l’assessorament de Susanna Soler Dimarts, 14 de novembre de 2017

La situació dels artesans de Dayr al-Madina s’ha fet insuportable i s’han declarat en vaga. Les pagues no arriben i les famílies comencen a patir l’escassetat. És el principi de la fi de la grandesa d’Egipte. La vaga de l’any 29 del regnat de Ramsès III (cap al 1158 aC) és la més ben descrita i documentada de l’antiguitat.

El sou: blat, ordi, pa, galetes i cervesa

La feina dels obrers encarregats de la construcció de les tombes reials, amb la calor del desert a fora, i l’aire viciat i escàs d’oxigen a les profunditats de les tombes, no és la més còmoda. Però cal dir que les seves condicions de vida no estan malament si les comparem amb les que pateixen altres artesans: tenen un bon sou i la casa va inclosa amb el càrrec, i alguns han pogut comprar bestiar, ases i eines de bronze. La feina és dura, però els és permès de justificar les absències per “l’enterrament de la sogra”, per “incapacitat a causa d’una forta discussió amb la dona” (quina discussió!), per caparra o per l’eterna “havia d’anar al metge”. A més, descansen un dia de cada deu, i tenen moltes festivitats. El problema arriba quan el sou desapareix.

Any 29 [del regnat de Ramsès III], segon mes de l’estació de la inundació, dia vint-i-tres.
Amb vint-i-cinc dies de retard, per fi avui els obrers del poble de Dayr al-Madina han cobrat la paga del mes passat. Fa dos dies, en un insòlit acte de protesta, els obrers es van presentar al temple funerari del faraó Horemheb a reclamar la paga. Avui se’ls han donat quaranta-sis sacs de blat.

El sou mensual d’un treballador de les tombes reials consisteix en quatre ‘khar’ (‘cistells grossos’) de blat, gairebé noranta-cinc quilos, i de tant en tant també pans i galetes ja cuites. També cobra un ‘khar’ i mig d’ordi per elaborar cervesa, que se suma als quinze litres que van amb la paga. Altres menges incloses són uns 280 grams de peix al dia, verdura, fruita, llet, oli de sèsam i greix. La carn només la tasta els dies de festa grossa. Igualment rep llenya per cuinar, objectes domèstics de terrissa, teixit de lli i aigua. No està malament, per ser obrers; de fet, fins i tot podríem dir que són uns privilegiats, però és el sou que correspon a uns excepcionals funcionaris reials que tenen la responsabilitat de construir les tombes i els temples funeraris dels faraons: vida, salut, força.

Ja fa temps que hi ha problemes a Dayr al-Madina, però les autoritats de la capital, Tebes, es fan l’orni. Fa quatre anys l’escriba Neferhotep va escriure al visir, el primer ministre i representant del faraó, exposant-li la situació: “Ens hem empobrit. S’han esgotat les reserves del tresor, del graner, dels magatzems. Les pedres que carreguem no són lleugeres! Ens han pres sis ‘oipé’ d’ordi i en canvi ens han donat sis ‘oipé’ de terra! El meu senyor ens haurà de trobar un mitjà de subsistència. Perquè realment som a punt de morir, ja no vivim”.

De fet, la situació potser no era tan desesperada, però calia dramatitzar-la. El col·lectiu no es queixa només de la degradació de la seva situació, sinó del fet que la crisi econòmica del sistema hagi propiciat un increment de la corrupció en l’àmbit públic i privat, la generalització del nepotisme i els robatoris. I, és clar, les pagues no arriben íntegres (o senzillament no arriben) al final de la cadena. La seva no és, doncs, pròpiament una denúncia del sistema, sinó dels qui el corrompen.
Artesans egipcis Artesans egipcis pintats a la tomba de Nebamun. De la necròpolis de Tebes van acabar al British Museum de LondresWikimedia Commons

Picapedrers, escultors i pintors: el gueto dels constructors de les tombes reials

Any 29, segon mes de l’estació d’hivern, dia deu. Fa tres mesos que els obrers es van alçar per reclamar el pagament del salari endarrerit i avui han tornat a la mobilització perquè la situació es repeteix. Aprofitant que és dia festiu perquè és final de desena, els artesans s’han unit al crit de “Tenim fam, ja fa divuit dies que havíem d’haver cobrat”. Sortint del poble han organitzat una seguda darrere del temple de Tuthmosis III. Els intendents del temple, els dos capatassos dels equips i l’escriba del poble els han intentat convèncer que tornessin a casa fent-los promeses en nom del faraó, però els obrers s’hi han negat argumentant que volien fer arribar la seva queixa al faraó.

Dayr al-Madina és un poble emmurallat a la mateixa latitud de Tebes, però a l’altra riba del Nil, construït durant la dinastia XIX. És una colònia obrera, que es va bastir perquè els artesans que preparen les tombes a la Vall dels Reis estiguessin més a prop de la feina. Hi viuen unes cinc-centes persones, de les quals una seixantena són artesans de les tombes: els picapedrers, que excaven les tombes a la roca (ja ha passat la moda de les piràmides); els escultors, que fan relleus i figures, i els pintors i dibuixants, que realitzen els frescos. També hi viuen els guardes de les muralles, metges, pescadors, jardiners, portadors d’aigua, rentadors, fusters, etc.; i una esquadra de policies, anomenats ‘madjoi’, s’encarrega de l’ordre i la seguretat. Tots ells, inicialment una barreja eclèctica d’egipcis, nubis, hikses i segurament hebreus, entre d’altres, formen una mena de ‘gueto’, gairebé confinats al desert, una manera segura perquè la ubicació de les tombes reials no es divulgui. Un carrer travessa el poble i el divideix en ‘la meitat dreta’ i ‘la meitat esquerra’, i així queden configurats els dos equips de treball. Al capdavant de cada equip hi ha un capatàs, i tots dos, juntament amb l’escriba, són els tres dirigents.
Poblat d'artesans de Dayr al-Madina Restes del poblat d'artesans de Dayr al-MadinaWikimedia Commons

Dormir a la feina com a símbol de protesta

Any 29, segon mes de l’estació d’hivern, dia onze. Ahir els obrers es van quedar a passar la nit a la zona del temple de Tuthmosis III, però sembla que el seu gest encara no dóna resultats. Avui han continuat la vaga i s’han plantat al temple funerari de Ramsès II, el Rammeseum, que fa de magatzem de provisions, i tot el que n’han tret han estat cinquanta-cinc galetes que els ha donat l’escriba del poble. Això és tota la paga? És una burla!

Any 29, segon mes de l’estació d’hivern, dia dotze. Creix la tensió i, després d’haver passat la nit a l’entrada del temple, els obrers hi han entrat, en una acció de protesta sense precedents. Els porters i els ‘madjoi’ han fugit. La queixa que els treballadors han presentat al personal perquè la transmeti al visir i al faraó deia: “Si hem hagut d’arribar fins aquí és a causa de la fam, a causa de la set. No queden vestits, ni ungüents, ni peix, ni verdura. Escriviu al faraó, vida, salut, força, el nostre bon senyor, vida, salut, força, i escriviu al visir, el nostre superior, que ens assegurin algun mitjà de subsistència”.

Els tres dirigents i la policia volen posar-se en contacte amb el governador de Tebes perquè resolgui la situació. De moment, però, se les han enginyades per pagar els sous del mes passat, amb les reserves del Rammeseum. Els manifestants han advertit, però, que no estan disposats a tornar a treballar si no cobren la paga d’aquest mes.

La policia, al costat dels obrers

Any 29, segon mes de l’estació d’hivern, dia tretze. El conflicte no s’ha acabat, però ha pres un nou gir. Avui el cap de la policia de Dayr al-Madina s’ha posat del costat dels obrers i els ha adreçat un encès discurs: “Torneu a casa, agafeu les eines, preneu la dona i els fills, tanqueu la porta, i seguiu-me fins al temple de Sethi I, vida, salut, força, on ens instal·larem”.

Any 29, segon mes de l’estació d’hivern, dia disset. Després d’una setmana de vaga, avui els treballadors han rebut el sou d’aquest mes i demà s’espera que tornin a la feina. El tercer mes de l’estació d’hivern tornaran a endarrerir-se els pagaments, i alguns obrers més arrauxats amenaçaran de profanar i saquejar les tombes. Les acusacions d’irregularitats pugen de to i els artesans admeten que “en realitat, no hem travessat els murs a causa de la fam, sinó que hem de fer una important acusació, perquè certament es cometen crims en aquest lloc del faraó”. El dia 28, dia de cobrar, hi ha aldarulls perquè les autoritats no tenen prou aliments per pagar. Finalment, les queixes arribaran a oïdes del visir, que farà transmetre als obrers el següent missatge: el visir reconeix que la tresoreria reial es troba prop de la bancarrota.
Ramsès III Representació de Ramsès III al temple de Khonsu oferint una esfinxWikimedia Commons

Molta gana o manca de reconeixement?

Tot i el contingut d'aquests documents, alguns historiadors, com John Romer, argumenten que els obrers de les tombes no passaven fam. A més, apunta, hi ha factures de despeses contemporànies de les vagues que demostren que els artesans tenien estalvis. Més aviat, segons aquest autor, el que passa és que els obrers reclamaven no ser uns oblidats del sistema faraònic. En tot cas, segons els registres de l’època, els pagaments amb retard i parcials es van repetir durant els mesos següents i el primer mes d’estiu va tornar a esclatar el conflicte. Els treballadors van sortir al pas del governador de Tebes, que passava de visita per la Vall dels Reis, al crit de “Tenim gana!”. El màxim mandatari de la capital els va prometre “cinquanta sacs de blat perquè pugueu subsistir fins que el faraó, vida, salut, força, us doni les vostres racions”. Tot i que no se’n conserva tanta documentació com de la de l’any 29, les vagues es van repetir al llarg de tota la XX dinastia, al final de la qual els artesans van anar abandonant la colònia per falta de feina i de reserves d’aliments.

Les conseqüències

Una interessant conclusió que planteja l’historiador John Romer sobre les conseqüències de les vagues és que es va fracturar la societat de Dayr al-Madina. Si abans dels fets tota la colònia tenia el sentiment de treballar per un projecte comú, per la grandesa del faraó, des de les vagues, els obrers van veure els capatassos i l’escriba com els ‘enemics de classe’, unes persones que tenien interessos diferents dels seus.

Un dels escribes els havia arribat a amenaçar de denunciar-los davant un tribunal. És cert que al principi les autoritats locals havien adoptat un discret paper de protectors dels treballadors, però quan la situació s’havia agreujat, havien demanat ajuda a les autoritats tebanes i havien mirat de fer tornar els treballadors a la feina. Per primera vegada, la divisió de classes s’havia fet tangible a la petita comunitat.

Tota la informació de les vagues, escrita en els ‘post-it’ de l’època

La major part de la informació sobre la vida quotidiana a Dayr al-Madina l’hem coneguda pels ‘ostraca’, fragments de ceràmica o de pedra utilitzats per prendre notes. Com que el papir era molt car, qüestions com el control d’assistència a la feina que mantenien els capatassos, distribució de racions, pensaments, cartes d’amor, etc., es recollien en ‘ostraca’. Un cop fets servir es llençaven a la paperera; és a dir, en pous secs que feien d’abocadors i on s’han trobat aquestes valuosíssimes fonts de documentació.
Ostraca egipci 'Ostraca' egipci d'època ptolemaica amb escriptura demòtica sobre terracota

Wikimedia Commons
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
El 2 de desembre, aquests equipaments mostraran espais com els magatzems o els tallers de restauració
Testimonis que ens acosten a l’infern i ens recorden el perill del feixisme
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
  • Islàndia any 930Entrem dins del primer parlament del món
  • Josep BartolíLa vida de pel·lícula de l'amant secret de Frida Kahlo
  • I es va fer la llum!La història de l'electricitat: de Tales de Millet a Edison
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació