sapiens.cat

Descobreix la teva història

Preguntes amb història
  • Comenta

Missioners infatigables de l'adventisme

Germans Frank S. Bond (1876-1925) i Walter G. Bond (1879-1914)

Àlex Novials Divendres, 17 de novembre de 2017

Germans Bond
Germans Bond
Editorial Safeliz

Aquell parell de germans idealistes van arribar amb tren a Barcelona el 22 de juny de l’any 1903. En Frank tenia 25 anys i en Walter, 23. Els acompanyava la dona del primer, Leola, i venien de la llunyana Califòrnia amb la missió d’estendre el missatge de l’Església Adventista del Setè Dia a casa nostra. La tasca no va resultar gens fàcil, ja que encara no hi havia ni un sol creient que els fes costat, però ells van perseverar sempre amb coratge. Tenien una sòlida preparació acadèmica, i gràcies a la seva experiència prèvia en l’evangelització de la comunitat hispana al seu país, parlaven el castellà. En aquella puixant Barcelona de principis de segle, ja amb mig milió d’habitants, els va semblar especialment preocupant que més de la meitat de la població fos analfabeta. Allò dificultava molt la difusió de les publicacions adventistes, un dels seus principals mètodes d’evangelització. 
 
Aula i capella
Per les seves cròniques publicades a les revistes adventistes i la seva nombrosa correspondència, sabem que els va impressionar molt l’obra de Gaudí. “L’arquitectura de la Sagrada Família”, escrivia Frank, “supera en molt la de qualsevol església que hàgim vist abans, fins i tot la basílica de Sant Pere de Roma”. Però a banda de fer una mica de turisme no van perdre gens el temps, i l’octubre del 1903 es van traslladar a Sabadell i hi van obrir una petita escola. La van anomenar El Progreso. L’aula era a la mateixa casa on vivien, i servia també com a sala de conferències i capella. Allà es va fer la primera cerimònia baptismal de tres nens, el juny del 1904. L’any següent, la congregació adventista tenia ja vuit membres. En Frank i en Walter van retornar als Estats Units per un curt període, després del qual van seguir amb la tasca evangelitzadora. A poc a poc visitaren tota la província de Barcelona, Reus i Tarragona, fent conferències públiques allà on anaven. Però també València, Alacant, Terol, Saragossa... 
 
Tot aquest esforç es va veure recompensat el 1912, amb la constitució de la primera església adventista a Barcelona, que es va fundar amb quaranta-set membres. Malauradament, en Walter va morir el 1914, sembla que a causa d’un enverinament. Però el seu germà va continuar la seva tasca sense defallir, i la llavor ja era ferma. Avui al Principat hi ha vint-i-quatre esglésies adventistes en tretze comarques, que reuneixen més de 1.500 fidels.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • Egipcis contra hititesCadeix: revivim la primera batalla de la història
  • Penedès, segle XIQuan Mir Geribert va desafiar el casal de Barcelona
  • Conte de NadalEl 'best-seller' de Dickens que va sacsejar Anglaterra el 1843
Segons aquesta superstició, cap compositor podria superar la frontera de la Novena Simfonia
El compositor i l'escriptora es van instal·lar a Valldemossa a finals del 1838
Aquest cap de setmana vam entrar al monestir. Us ho expliquem el dia en què s'hi traslladaran les peces del Museu de Lleida
De l'emperador Didi Julià a Bernard Madoff passant pel cardenal francès que va tenir un afer amb una falsa Maria Antonieta
De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació