La guerrilla antifranquista, que va lluitar contra la dictadura en condicions de precarietat extrema, era formada bàsicament per homes. Però també hi havia dones. Sàpiens n’ha localitzat una i explica la seva història. María Rodríguez, coneguda com la Goyerías, va empunyar les mateixes armes que els seus companys i va purgar el seu compromís polític amb la presó i amb la separació de l’ésser que més estimava, a qui no ha vist mai més.

El 15 de març del 44 aC, Juli Cèsar va ser assassinat. Segons Brutus i Cassi, líders de la confabulació, era l’única via possible per a posar fi als mals del poble romà i salvar la República. Segons el judici de la història, els senadors de Roma recelaven del personalisme del dictador i volien recuperar el seu poder.

Mentre era funionari de la Reial Audiència de Barcelona, Francisco de Zamora va ordir una xarxa d’espies al servei de Carles IV, que planejava la invasió d’Andorra com a mesura preventiva contra França. En el context de la Guerra Gran, el Principat pirinenc va veure perillar la seva sobirania. Sàpiens explica les activitats secretes de Zamora i dels seus col·laboradors per tot el Pirineu català.

En plena baixa edat mitjana, Alfons el Magnànim regna sobre les ciutats més importants de la Mediterrània occidental. Amb la conquesta del sud d’Itàlia, la corona d’Aragó assoleix el moment de màxima expansió de la seva història, encara que la crisi econòmica i social converteix Catalunya i Mallorca en un polvorí. Com va administrar el rei aquest immens territori i per què va establir la seva cort a Nàpols?

Des dels anys cinquanta fins a mitjan segle XX, les cuines de les llars humils catalanes conservaren un aparell que en d’altres països ja era història amb la incorporació del gas i l’electricitat: les cuines econòmiques alimentades amb carbó. Ventant les brases per revifar-les, les nostres besàvies passaven llargues hores als fogons.

El 1583, Matteo Ricci va agafar els hàbits i se’n va anar al continent asiàtic a fer de missioner per a la Companyia de Jesús. Trenta anys més tard, el jesuïta italià no havia aconseguit cristianitzar la Xina, però s’havia convertit en Li Madou, "el savi d’Occident".