Sàpiens núm. 23. Setembre 2004
Increïble però cert / Història moderna
Molière podria no haver escrit les obres que l'han fet cèlebre
Enric Vila (text)
Moment Sàpiens / Segle XIX
Pere Anguera: "Vaig trobar un manuscrit inèdit del primer historiador català del segle XIX"
Antoni Aira (text), Dani Codina (fotografia)
La polèmica
Té sentit que fem distincions entre la prehistòria i la història?
Arturo Pérez (text), Joan Sala (text)
Mentides històriques / Història moderna
A Miguel de Cervantes no li mancava la mà esquerra
Àlex Milian (text)
Història-ficció / Història moderna
Què hauria passat si l'any 1640 Castella hagués sufocat la revolta de Portugal?
Agustí Alcoberro (text)
Els lectors pregunten
D'on prové la dita "estar a la lluna de València"?
Roger Costa (text)
Reportatge / Segle XX
Guerrilleres!
El dramàtic testimoni d’una de les últimes maquis vives: María Rodríguez, "La Goyerías"
La guerrilla antifranquista, que va lluitar contra la dictadura en condicions de precarietat extrema, era formada bàsicament per homes. Però també hi havia dones. Sàpiens n’ha localitzat una i explica la seva història. María Rodríguez, coneguda com la Goyerías, va empunyar les mateixes armes que els seus companys i va purgar el seu compromís polític amb la presó i amb la separació de l’ésser que més estimava, a qui no ha vist mai més.
Jordi Creus (text), Benito Díaz (assessorament)
Reportatge / Història antiga
Per què Brutus va matar Juli Cèsar
El crim que va canviar la història de Roma
El 15 de març del 44 aC, Juli Cèsar va ser assassinat. Segons Brutus i Cassi, líders de la confabulació, era l’única via possible per a posar fi als mals del poble romà i salvar la República. Segons el judici de la història, els senadors de Roma recelaven del personalisme del dictador i volien recuperar el seu poder.
Arnau Cònsul (text), Arturo Pérez (assessorament)
Reportatge / Història moderna
Andorra, terra d’espionatge
Espanya planejà envair el Principat durant la Guerra Gran (1793-95)
Mentre era funionari de la Reial Audiència de Barcelona, Francisco de Zamora va ordir una xarxa d’espies al servei de Carles IV, que planejava la invasió d’Andorra com a mesura preventiva contra França. En el context de la Guerra Gran, el Principat pirinenc va veure perillar la seva sobirania. Sàpiens explica les activitats secretes de Zamora i dels seus col·laboradors per tot el Pirineu català.
Albert Villaró (text)
Reportatge / Història medieval
El gran rei de la Mediterrània
Viatgem a l’imperi d’Alfons el Magnànim, el moment de màxima esplendor de la corona catalanoaragonesa
En plena baixa edat mitjana, Alfons el Magnànim regna sobre les ciutats més importants de la Mediterrània occidental. Amb la conquesta del sud d’Itàlia, la corona d’Aragó assoleix el moment de màxima expansió de la seva història, encara que la crisi econòmica i social converteix Catalunya i Mallorca en un polvorí. Com va administrar el rei aquest immens territori i per què va establir la seva cort a Nàpols?
Raimon Portell (text), Jaume Sobrequés (assessorament)
Reportatge / Segle XIX
La cuina de les nostres besàvies
L’invent domèstic que revolucionà les llars del XIX
Des dels anys cinquanta fins a mitjan segle XX, les cuines de les llars humils catalanes conservaren un aparell que en d’altres països ja era història amb la incorporació del gas i l’electricitat: les cuines econòmiques alimentades amb carbó. Ventant les brases per revifar-les, les nostres besàvies passaven llargues hores als fogons.
Gemma Aguilera (text)
Reportatge / Història moderna
Un jesuïta al palau de Pequín
Els intent de Matteo Ricci d’evangelitzar la Xina
El 1583, Matteo Ricci va agafar els hàbits i se’n va anar al continent asiàtic a fer de missioner per a la Companyia de Jesús. Trenta anys més tard, el jesuïta italià no havia aconseguit cristianitzar la Xina, però s’havia convertit en Li Madou, "el savi d’Occident".
Mireia Arisa (text), Manel Ollé (assessorament)
Un cap de setmana a...
Caldes de Montbui
El primer complex termal del nostre país
Jordi Calvet (text), Jordi Calvet (fotografia)
El museu del mes
Luxe i poder al Tàrraco del segle II dC
La vil·la dels Munts d'Altafulla mostra una zona residencial romana
Enric Calpena (text)