Història antiga

Michel Kazanski: "Els visigots no volien destruir la societat romana"

Aquest arqueòleg especialista en els pobles bàrbars procedents de l'est d'Europa ens parla sobre l'època convulsa que va veure caure l'imperi Romà

Per Àlex Novials
1 de març de 2011
Michel Kazanski a París, on hi ha la seu del Centre Nacional de Recerca Científica francès. -  Enrique Marco
Michel Kazanski a París, on hi ha la seu del Centre Nacional de Recerca Científica francès. - Enrique Marco

Aquest arqueòleg especialista en els pobles bàrbars procedents de l'est d'Europa ens parla sobre l'època convulsa que va veure caure l'imperi Romà. Kazanski treballa al Centre Nacional de Recerca Científica, a França, com a director del Centre d'Història i Civilització de Bizanci. És autor de deu llibres i més d'un centenar d'articles, col·labora amb les excavacions que es fan al monestir de Sant Simeó l'Estilita, al nord de Síria, i també amb les que l'Institut d'Arqueologia rus fa a l'enclavament bàltic de Kaliningrad.

Podem considerar que les grans migracions de les tribus bàrbares van ser fruit d'un efecte dominó provocat per la invasió dels huns des de l'Orient?
No del tot. De fet, els pobles bàrbars eren sedentaris, i s'haguessin pogut quedar perfectament a les seves terres de l'est d'Europa. Si es van produir les migracions cap a l'oest, cap a les fronteres de l'imperi Romà, va ser per la formació d'una aristocràcia militar amb ànsies expansionistes. Podem considerar que l'arribada del huns des de les estepes asiàtiques va actuar com un catalitzador més d'aquesta situació.

I Roma com hi va respondre?
L'imperi Romà ja no podia defensar les seves fronteres. Amb els canvis climàtics que hi havia hagut en el segle III, al nord d'Europa l'agricultura tradicional romana ja no funcionava gaire bé. Al llarg del segle IV, els límits de l'Imperi s'havien barbaritzat; és a dir, un gruix important de població d'origen germànic va passar a colonitzar les terres de frontera, de manera que quan les altres tribus bàrbares van arribar, ja els van trobar instal·lats allà.

És a dir que l'Imperi va afavorir la porositat de les fronteres...
Sí, és evident que Roma va afavorir certs grups bàrbars, econòmicament i militarment, per fer front a la resta. En aquella època hi havia permeabilitat per les dues bandes de la frontera: d'una banda, a dins, hi havia població d'origen bàrbar —majoritàriament germànic— que s'establí en territori romà i se subordinà a l'emperador; i d'una altra, a l'exterior, hi havia un cinturó de regnes bàrbars clients, vassalls de l'Imperi, que formaven la primera línia de defensa davant de les agressions exteriors.

En certa manera, doncs, les grans migracions bàrbares van ser el resultat del debilitament de l'imperi Romà, i no la causa de la seva caiguda.
En aquell temps l'imperi Romà, a Occident, ja es desintegrava com a estructura política, administrativa i econòmica. L'elit militar dels pobles bàrbars no va dubtar a passar a l'ofensiva, i la seva pressió va accelerar-ne el procés. No podem oblidar que les migracions anaven acompanyades de conflictes continus, que les poblacions eren massacrades i els béns materials arrasats. No ens podem fer una imatge idíl·lica d'aquells moviments de població ni de la seva integració. Els primers contactes van ser sempre molt difícils.

Les incursions dels bàrbars es van allargar durant dos segles.
L'arribada d'aquests pobles no va ser un canvi sobtat basat en la força de les armes, sinó un procés llarg on les grans batalles van tenir un pes relativament petit. De fet, els bàrbars només van guanyar una batalla contra l'Exèrcit romà, a Adrianòpolis l'any 378. La resta d'enfrontaments a gran escala van caure sempre del costat de les legions imperials. Hem d'entendre que els pobles bàrbars estaven liderats per una aristocràcia guerrera, però estaven lluny de ser una màquina militar perfecta.

Un cop dins de les fronteres, com va continuar el procés?
Alguns regnes bàrbars van establir una relació més o menys normal amb la població romana majoritària, i aquests són els que van aconseguir consolidar-se. Tenim el cas dels francs, que a mi em sembla que van ser els més intel·ligents. Es van convertir al catolicisme, cosa que va eliminar d'arrel el conflicte religiós, i van donar a la població romana del seu territori els mateixos drets. Van aconseguir una integració tan reeixida en el sistema romà que, de fet, van esdevenir els hereus de l'Imperi a Occident. En altres casos, com el dels vàndals al nord d'Àfrica, l'intent de mantenir la segregació entre ells i la població local va acabar impossibilitant la viabilitat del seu regne.

I en aquest context, quin va ser el paper dels visigots?
El cas del regne visigot és molt interessant, ja que va ser el primer que es va establir a Occident i també el que més va durar. La seva evolució és un bon exemple de tots els estadis pels quals pot passar un regne bàrbar. Al principi, en el segle V, l'establiment a Hispània va generar problemes amb la població local. Però cent anys després, el rei Recared abandonà el cristianisme arrià i es convertí al catolicisme, com a part d'un moviment polític i una mostra de maduresa del seu regne. També optaren per unificar les lleis. En un principi la població local aplicava el codi de Teodosi, el propi de l'administració romana, i els nouvinguts, el codi visigòtic. Però, amb el temps, l'evolució lògica va portar a l'homogeneïtzació del sistema legal, amb la redacció d'un codi únic, el Liber iudiciorum.

L'intercanvi cultural, doncs, era prou fluït.
El nivell de romanització dels bàrbars era força elevat. Això es veu molt clarament en les excavacions arqueològiques, on gairebé no trobem restes materials de la civilització bàrbara. És a dir, que aquelles elits aristocràtiques dedicades a la guerra, francament minoritàries, no s'entretenien a fabricar allò que necessitaven en la seva vida quotidiana, sinó que es limitaven a utilitzar el que trobaven fet allà per on passaven. Cal tenir en compte que els visigots sortiren dels territoris més enllà del Danubi i arribaren fins a Occident amb una gran rapidesa. Quan s'establiren a Hispània, les noves generacions ja havien nascut en l'imperi Romà i no tenien cap record de la vida en els seus llocs d'origen.

El matrimoni del cabdill visigot Ataülf amb Gal·la Placídia, germana de l'emperador de Roma, és un exemple de la voluntat d'assimilar-se?
És una prova que, al menys en el cas dels visigots, els bàrbars no volien destruir la societat romana, sinó integrar-s'hi en el nivell més alt possible.

Però això no impedia que hi hagués disputes en el si de l'aristocràcia, com demostra l'assassinat del rei visigot Ataülf a Barcelona, l'any 415.
Evidentment, les lluites de poder eren el pa de cada dia, igual que passa avui entre els nostres polítics!

Seguint el tema del simposi que l'ha portat a Barcelona, quin va ser l'impacte de l'arribada dels bàrbars a les ciutats romanes?
Sens dubte, l'impacte de la trobada va ser molt més fort per als bàrbars que per a les ciutats. Quan es van instal·lar a les ciutats romanes, els bàrbars van donar un cop mortal a la seva pròpia cultura. Va ser el pas definitiu en la seva integració en la civilització romana. Com a grup social, no podien participar en la ciutat més que com a dirigents o soldats. No sabien construir, ni podien participar en la vida econòmica de les ciutats, per això el seu impacte va ser mínim. No van provocar canvis ni en l'arquitectura ni en l'urbanisme. O sigui que, per exemple, el pas dels visigots per Barcelona no va deixar cap mena de petja sobre la ciutat.

Quines són les darreres troballes arqueològiques relatives als pobles bàrbars?
 El més interessant és el renaixement de l'arqueologia visigòtica a Espanya. Les noves descobertes de necròpolis i de material funerari que s'han fet darrerament són molt excitants, ja que ens obliguen a reconsiderar tot el que crèiem fins ara. Les excavacions d'emergència que s'han fet a la Comunitat de Madrid [arran d'operacions urbanístiques i de la construcció de la nova terminal de l'aeroport de Barajas] han donat resultats interessantíssims, i apunten a una evolució de la cultura visigoda molt més complexa i dilatada en el temps que la simple arribada puntual d'un grup immigrant.

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto