Història contemporània

Georges Mink, historiador i sociòleg

"Els països de l'Est volen que s'equipari la imatge del Che a l'esvàstica nazi"

Sònia Casas
20 de juliol de 2015
Georges Mink és historiador i sociòleg -  Enrique Marco
Georges Mink és historiador i sociòleg - Enrique Marco

El mes d'agost del 2014, vam quedar amb Georges Mink per parlar del postcomunisme a l'antic bloc soviètic i dels reptes que planteja la integració a la UE d'aquests països pel que fa a memòria històrica.

Després d'haver seguit de prop el gir capitalista dels països de l'antic bloc soviètic, Mink observa ara la seva progressiva integració a la Unió Europea. Des de la seva incorporació el 2004 en les institucions europees, es viu una competició entre dues memòries històriques diferents: la dels països tradicionalment anomenats occidentals i la dels països de l'Est.

Creu que algun dia compartirem una memòria històrica comuna?
Una memòria homogènia, no, és molt complicat, però sí que caldria construir una memòria històrica plural, consensuada.

Dir-ho és fàcil, però dur-ho a la pràctica...
Els nous llibres de text d'història polonesos i alemanys ja mostren diferents corrents d'opinions. O podrien inspirar-se en el sistema de Solidarnosc. Aquest sindicat va inventar una manera molt interessant de discutir amb el poder. En les seves publicacions feien dues columnes, una amb les convergències i l'altra amb les divergències que tenien amb el Govern, i signaven les dues columnes. És una altra manera de manifestar la diversitat d'opinions.

En quins aspectes ens pot costar posar-nos d'acord?
En la condemna del comunisme. Ells demanen que el comunisme s'equipari en tots els àmbits amb el totalitarisme nazi, i val a dir que en la primera resolució que s'ha dictat sobre aquest tema ho han aconseguit.

Quan va ser això?
L'any 2005, el Consell d'Europa d'Estrasburg va reconèixer l'equivalència dels dos totalitarismes com a règims criminals. També han aconseguit que el dia 23 d'agost -data del pacte Molotov entre Rússia i Alemanya el 1939- sigui declarat el Dia de la Solidaritat en memòria dels crims comesos per tots dos règims.

Quines altres reivindicacions fan?
Depèn del país. Els bàltics són els més radicals, perquè es consideren doblement víctimes: per l'annexió a Rússia i per la Segona Guerra Mundial, i demanen que les deportacions als gulags s'equiparin als camps alemanys. Aquests països i també Polònia demanen que la UE prohibeixi tots els símbols comunistes, des de la falç i el martell fins a les samarretes amb la cara del Che, i donar-los el mateix tractament que es dóna als símbols nazis. Hongria, en canvi, posa més èmfasi en el fet que els tractats de pau de la Primera Guerra Mundial li van escurçar les fronteres. També demanen que Txèquia reconegui que els van expulsar dels Sudets.

Doncs jo he llegit que en alguns països hi ha certa nostàlgia de l'època comunista...
A l'antiga Alemanya oriental hi ha un corrent que s'anomena ostalgie, paraula que juga amb el mot Ost (‘Est') i Nostalgie (‘nostàlgia'). Però el seu cas va ser únic: van ser devorats per un altre país amb un cost econòmic molt elevat, que encara avui no es coneix del tot però que s'estima en 10.000 milions de marcs.

Sempre he tingut la sensació que la UE va acatar la reunificació alemanya amb el cap cot, sense qüestionar la conveniència que l'Alemanya Oriental (RDA) s'integrés de cop a la Unió com un nou país.
Thatcher i Mitterrand van ser reticents. Volien que els alemanys reconeguessin les fronteres entre Polònia i l'Alemanya oriental, aspecte en el qual Helmut Kohl va ser molt ambigu. En qualsevol cas, per als ciutadans de l'antiga RDA, aquell va ser un procés traumàtic, com, per exemple, veure com l'elit occidental reemplaçava l'oriental o confrontar-se amb els arxius de l'STASI quan es van fer públics.

Tinc entès que per Polònia la transició també va ser traumàtica.
Sí, però per raons estrictament econòmiques. Els productes de consum es van introduir de cop i a uns preus elevadíssims, que van empobrir el nivell de vida un 30%. Va ser una teràpia de xoc molt dura però que de seguida va encoratjar la producció i les importacions, encetant la competició entre foranis i locals. Tot plegat ha fet que avui el cas polonès es consideri el més reexit. Els nous polonesos de classe mitjana no tenen gens de nostàlgia.

És cert que gràcies a la Perestroika totes aquestes transicions es van poder fer pacíficament?
Sí, és cert. La societat civil d'aquests països, sobretot a Polònia i a Hongria, era prou madura per fer el canvi, però calia un impuls i aquest impuls el va donar la Perestroika. Que, econòmicament, la gent aguantés la gran patacada dels primers anys sense revoltar-se té a veure amb el fet que, per a ells, el pas al capitalisme ja era una revolta en si mateixa, una revolta que generava il·lusió i que tenia el suport de la gent. I políticament, hi va haver la sort que dels quatre perfils que hi havia en els països —els ortodoxos, els autoritaris conservadors, els autoritaris reformistes i els purament reformadors—, aquests dos últims fossin majoria.

Això va ser un tret comú en tots els països?
Més o menys. A Hongria va ser més progressiu, mentre que a Txèquia, l'únic país on avui encara existeix el Partit Comunista (la resta s'han reconvertit en socialdemòcrates), es va fer una privatització massiva com la polonesa, però només sobre el paper, originant un model de transició mixt que és el que van seguir posteriorment els països bàltics.

Georges Mink va ser el protagonista de l'entrevista del núm. 145 de SÀPIENS.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto