Guerra civil i franquisme

El pas per la Model de Josep Fortuny i Torrens

El batlle republicà de Mollet del Vallès va ser torturat i executat el 16 de juliol de 1940

11 de desembre de 2017

Amb motiu del tancament de la presó Model, iniciem una sèrie d'articles explicant la història de 13 dels seus presos més destacats. Si en voleu saber més, podeu visitar l'exposició 'La Model en parla: 113 anys, 13 històries'.

1 Penes de mort contra l'oposició franquista
Josep Fortuny i Torrens -  Ajuntament de Mollet del Vallès
Josep Fortuny i Torrens - Ajuntament de Mollet del Vallès

La repressió dels vencedors de la Guerra Civil va ser salvatge i venjativa. Responia a la lògica militar de l'escarment i de fer taula rasa de qualsevol dissidència: per instaurar un règim fort calia eliminar tota oposició. No és estrany que la Model s'omplís per sobre de les possibilitats del recinte: a principis del 1940 hi havia més de 13.000 interns; en cada cel·la s'hi encabien més de 15 persones.

Com era de preveure, Franco va restablir la pena capital que la Segona República havia abolit, de manera que el recinte carcerari barceloní va omplir-se de condemnats a mort: fins al 1955 les xifres oficials –no les reals– parlen de 1.618 presos de la Model executats. L'antic alcalde republicà de Mollet Josep Fortuny i Torrens va ser un dels primers: detingut a Irun el febrer del 1939, pocs dies després de tornar a Espanya, va patir la tortura al camp de concentració de San Marcos (Lleó) abans de ser traslladat a Barcelona, on al mes de maig va ser sotmès a un judici sumaríssim que el va dur a ser executat el 16 de juliol al Camp de la Bota.

2 Una trajectòria política convulsa
Antiga Casa de la Vila de Mollet del Vallès -  Wikimedia Commons
Antiga Casa de la Vila de Mollet del Vallès - Wikimedia Commons

El periple polític de Fortuny havia començat en fundar el Centre Catalanista Republicà, el 1930, que més endavant va adherir-se a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Va ser regidor fins a l'octubre del 1934, quan el consistori molletà va adherir-se a la proclama del president Companys i va ser destituït en bloc. Va recuperar el càrrec el febrer del 1936 i, durant la guerra, va ser escollit alcalde, per la dimissió del seu predecessor.

Va haver d'afrontar la manca de proveïments, els bombardejos de l'aviació italiana i la persecució de religiosos: la seva família va amagar el capellà i les monges del poble, però això no els va servir ni perquè el primer intercedís davant les autoritats franquistes per commutar la pena ni perquè la seva dona i els seus fills evitessin el buit i la humiliació de les noves autoritats, que els va prendre tots els béns. L'Església catòlica va beneir sistemàticament tal repressió, encegada pel mateix desig de venjança que els militars rebels.

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto