Guerra civil i franquisme

Francesc Carbó, besnét del general Batet

Amb motiu del 75è aniversari de l'afusellament del general Batet parlem amb el seu besnét

Juan Carlos Moreno
16 de febrer de 2012
El general Batet amb Francesc Macià i Lluís Companys.
El general Batet amb Francesc Macià i Lluís Companys.
General Batet
El general Batet amb Francesc Macià i Lluís Companys.

El juliol de 1936, el general Domingo Batet era cap de la Divisió Orgànica de Burgos, la ciutat on s'estava forjant el pronunciament contra la Segona República que donaria lloc a la Guerra Civil. La seva negativa a afegir-s'hi li va costar un consell de guerra i la condemna a mort, condemna que va ser executada el 18 de febrer de 1937 i que alguns historiadors consideren que va ser provocada per l'odi personal de Franco. Moria així un militar catòlic i conservador, però lleial al seu jurament al govern republicà i capaç de sufocar la sublevació del Sis d'Octubre a Barcelona amb el mínim de violència. Per recordar la figura del general Batet van tenir ocasió de parlar amb el seu besnét Francesc Carbó.

El 18 de febrer es compleix el 75è aniversari de l'afusellament a Burgos del seu besavi perquè no es va sumar a l'aixecament de Franco. Com es van produir els fets que van portar la seva execució?
Batet era un home de principis, demòcrata i fidel a la República. Ja ho havia demostrat en els fets del Sis d'Octubre de 1934. Quan el 18 de juliol el general Emilio Mola li demana de sumar-se al cop d'estat de Franco ell s'hi va negar. Va ser detingut i empresonat a Burgos mateix, en una ciutat que des que va arribar el juny de 1936 hi troba un ambient hostil i contrari a la República. Després d'un judici sumaríssim va ser condemnat a mort per "auxilio a la rebelión". Diversos familiars, el cardenal Vidal i Barraquer o el mateix Mola van demanar que li fos commutada la pena capital. Franco no li va perdonar mai les crítiques a l'exèrcit africanista, ni que hagués obtingut la Cruz Laureada de San Fernando —la condecoració més prestigiosa de l'exèrcit— ni que fos català i demòcrata.

L'actuació del general Batet li va valer molts enemics, tant del nacionalisme català com de l'extrema dreta espanyola. Com definiria la seva figura?
Una persona lleial i fidel als valors que configurava la República. Per sobre de tot era un militar competent que treballava per la pau.

Com a militar, el general es va distingir per l'acatament de l'autoritat civil i el respecte al règim autonòmic català. Però, com era en l'àmbit familiar?
Pel que m'han explicat tant el seus néts com el seu gendre, que era el meu avi, el tenien com una persona afectuosa i preocupada per la família. Les cartes enviades als seus fills abans de morir o a familiars durant els mesos que va estar a la presó ho demostren. Era una persona de detalls, força educada, atenta i servicial.

Creu que el seu besavi ha estat suficientment valorat i reivindicat amb la democràcia?
Quan el meu pare, Francesc Carbó Batet, i el seu biògraf, Hilari Raguer, van començar a treballar per editar el 1997 la biografia del general van haver d'explicar i fer entendre les actuacions i el perquè dels fets del Sis d'Octubre. També per donar a conèixer una persona que no era ben vista en molts sectors catalanistes. Amb el temps s'ha reconegut la seva figura i s'han entès les seves actuacions. És fill il·lustre de Tarragona, la ciutat on va néixer. Hi té dedicada una plaça i a Barcelona, un carrer. S'han fet xerrades arreu de Catalunya amb un interès creixent i tant a Madrid com a Burgos han volgut conèixer la vida de Batet. La seva biografia s'ha venut força bé tant en català com en castellà i ara, amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament, n'hem fet una reedició. Tota la seva documentació, que està a l'arxiu Tarradellas de Poblet, és molt consultada. Així i tot queda molt camí per recórrer. Volem explicar la figura del general Batet als instituts de Catalunya i editarem la Petita història del general Batet per arribar a un públic més general. Seguirem fent xerrades i el mes d'abril posarem una placa commemorativa a la casa on va néixer.

Quina lliçó es pot extreure de la seva mort?
Només la lectura de la carta que va escriure als seus fills demostra quina persona era: "A mis hijos:
Sed buenos ciudadanos y cumplid siempre con vuestro deber cualquiera que sean las circunstancias que os depare el destino. Las naciones sufren mucho por no cumplirse sus leyes y el mal es mucho mayor cuando faltan a ella los propios gobernantes. Yo repaso mi vida toda y mi conciencia está tranquila y satisfecha. Seguid mi ejemplo y no cuente para vosotros el fin que yo he tenido. Son momentos de pasión en que se desatan los instintos perversos; la justicia huye espantada, no actúa y viste de luto... pero ella actuará. Os bendice y abraza vuestro padre. Domingo"

Com a familiar d'una víctima de la Guerra Civil, quina opinió li mereix la memòria històrica?
Cal explicar què va passar i el perquè. Cal que les noves generacions entenguin que la guerra i l'odi no porten enlloc. Després ja vénen els casos més particulars i individuals on cal ser cautelós per tal que les persones que han viscut i patit la guerra l'expliquin de forma sincera i lliurament.

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto