Història contemporània

Vida i mort d'Alexandre Stavisky, el gran estafador de París

El cas que va fer trontollar tres governs diferents a la França dels anys trenta en 10 punts

Jordi Mata
8 de gener de 2018

Un estafador ben connectat amb el poder, Serge Alexandre Stavisky, va engegar un colossal frau financer que, en ser descobert, va ocasionar la seva mort en estranyes circumstàncies i va provocar una crisi social i política que va sacsejar el règim democràtic de la III República. SÀPIENS es fixa en l'ascens i la caiguda d'aquest símbol de la immoralitat.

1 Un jove malfactor de guant blanc
Una imatge de Stavisky de petit -  Wikimedia Commons
Una imatge de Stavisky de petit - Wikimedia Commons

Stavisky va néixer a Slobodka, Rússia, el 1886, en el si d'una família jueva que es traslladà a França. Va encetar el seu currículum delictiu el 1909 en llogar un teatre a París, teòricament per muntar un espectacle, i fugir amb els diners de la publicitat i la fiança dels artistes. Però va ser condemnat a quinze dies de presó després d'un judici que va mostrar-li les febleses d'una justícia a la qual podia burlar.

2 Un matrimoni molt convenient... per a ell
Una imatge de Stavisky de jove -  Wikimedia Commons
Una imatge de Stavisky de jove - Wikimedia Commons

El 1910 es va casar només per quedar-se amb el dot de la seva esposa i invertir-lo en negocis tèrbols. S'exilià a Bèlgica per esquivar la policia i tornà a França quan començà la Primera Guerra Mundial per dedicar-se al contraban d'armes i estafar mig milió de lires al Govern italià. En acabar el conflicte va traficar amb cocaïna, va falsificar talons, va alternar amb dones riques de qualsevol edat, va crear nombroses empreses fantasmes i va satisfer la seva vena de jugador tot freqüentant els casinos, fins que el Ministeri de l'Interior li va prohibir l'entrada en aquests locals en descobrir-se que feia trampes.

3 Falsificant certificats mèdics per sortir de la presó
Arlette Simon amb les seves filles a Cannes -  Wikimedia Commons
Arlette Simon amb les seves filles a Cannes - Wikimedia Commons

Enmig de tant de tràfec, Stavisky fou prou hàbil per relacionar-se amb personalitats influents i exercir com a confident de la policia. Però entre el 1926 i el 1927 va ser detingut per estafar uns agents de borsa i, tot i que va estar un any i mig a la presó, en sortí abans que se'l jutgés mitjançant uns certificats mèdics falsos que asseguraven que patia un càncer. Un cop alliberat i guarit, recuperà el ritme de vida luxós, es casà amb una exmodel, Arlette Simon, i el Ministeri de l'Interior revocà la prohibició que li impedia anar als casinos. El triomfant Stavisky inicià la seva darrera etapa com a malfactor, ara dins de les grans finances i amb el suport, previ suborn, de periodistes i editors.

4 Amic de militars, magistrats i polítics
Una imatge de Stavisky el 1926 -  Wikimedia Commons
Una imatge de Stavisky el 1926 - Wikimedia Commons

De nou aixecà empreses més o menys fictícies que li reportaren complicitats d'alta volada, ja que inclogué en els seus consells d'administració militars, magistrats i polítics. Entre aquestes empreses destacà la ‘Société des Etablissements Alex', que permeté a Stavisky vincular-se a l'hampa i comprar a preus baixos joies de gran valor provinents de robatoris. I amb la garantia d'unes joies (falses), obtingué diners del Crèdit Municipal d'Orleans en connivència amb el seu director. Aquest i altres fraus van ser denunciats per les víctimes, però la maquinària dels tribunals se solia demorar quan es tractava d'investigar Stavisky...

5 Una estafa de més de 200 milions de francs

Atesos els resultats d'Orleans, l'aventurer planejà un cop similar i més ambiciós a Baiona, on no hi havia Crèdit Municipal i era necessari fundar-lo, cosa que va fer ell mateix amb el beneplàcit de ministres i diputats. Hi col·locà al capdavant un home de la seva confiança, Gustave Tissier, i bescanvià els béns empenyorats per bons falsos que circulaven com si fossin bitllets de banc. El negoci rutllà fins al juliol del 1933, quan el Crèdit Municipal no pogué fer front a la devolució de l'import d'uns bons que li reclamava una companyia d'assegurances. El muntatge començà a ensorrar-se, i més quan es constatà la ruïna de milers de persones i que l'estafa depassava els 200 milions de francs.

6 Una mort molt sospitosa
Publicació del 1934 del 'Police Magazine' sobre "el 'suïcidi de Stavisky<br /> -  Wikimedia Commons
Publicació del 1934 del 'Police Magazine' sobre "el 'suïcidi de Stavisky
- Wikimedia Commons

Tissier fou arrestat i l'alcalde de Baiona, imputat. Stavisky, que s'adonà que aquest cop els seus protectors no el salvarien, optà per fugir de París el 24 de desembre i buscar refugi als Alps. El 8 de gener del 1934 la policia, que l'havia localitzat en una vil·la de Chamonix, envià uns agents a detenir-lo, els quals, en apropar-se al lloc, sentiren una detonació abans de trobar Stavisky amb un tret al cap i una pistola a la mà. La seva mort, esdevinguda quan s'esbrinà que Stavisky no hauria progressat tant sense l'auxili de gent ben situada, provocà un interrogant obvi: s'havia suïcidat o ‘l'havien' suïcidat?

7 Adéu al govern

L'escàndol es va debatre al Parlament i envestí el Govern, de base radical socialista i en el poder des del 1932, quan Stavisky ja feia anys que havia consolidat la seva posició sota gabinets de diferent ideologia. Alhora, va créixer la indignació popular en fer-se pública la impunitat amb què el teòric financer havia actuat. Dimití un ministre, Albert Dalimier, que havia aconsellat subscriure els bons de Baiona, s'implicaren en el cas dos diputats i la polèmica es disparà quan se sabé que els processos contra l'estafador s'aturaven per la intervenció del fiscal del Tribunal de París, Georges Pressard, cunyat del president del Govern, Camille Chautemps. Des de la dreta i des de l'esquerra s'animà el poble perquè es manifestés als carrers, i davant la magnitud de les protestes, l'executiu que encapçalava Chautemps hagué de plegar.

8 Morts al carrer, una vaga general... i un nou govern a la brossa
Manifestacions a Paris pel cas Stavisky (febrer 1934) -  Wikimedia Commons
Manifestacions a Paris pel cas Stavisky (febrer 1934) - Wikimedia Commons

El substituí un nou equip dirigit per Edouard Daladier, també radical socialista, mentre les dimissions arribaven a la cúpula de la policia, acusada d'encobrir Stavisky. Les organitzacions d'ultradreta trobaren en l'escàndol l'ocasió d'atacar el sistema parlamentari i de revifar l'antisemitisme, ja que recordaren l'origen hebreu de Stavisky. La tensió generada per aquests grups desembocà en una batalla que enfrontà manifestants i forces de l'ordre a París el 6 de febrer del 1934 i que acabà amb una vintena de morts i centenars de ferits. Contra la violència de signe reaccionari, socialistes, comunistes i sindicats declararen una vaga general al país el 12 de febrer en defensa de la democràcia i de la República. Les ombres d'un cop d'estat i d'una guerra civil planaven sobre França, i el govern de Daladier també va haver de dimitir.

9 Els culpables desapareguts... que mai van declarar
Detenció de Gustave Tissier -  Wikimedia Commons
Detenció de Gustave Tissier - Wikimedia Commons

El 22 de febrer es constituí un altre gabinet, aquest d'unió nacional i presidit per Gaston Doumergue, que rebé el suport de tots els partits republicans. La calma retornà de mica en mica, però la crisi sorgida de les evidències de corrupció quasi havia liquidat la III República, que agonitzà fins a la seva extinció el 1940.

La resolució judicial de l'afer Stavisky no va contribuir a millorar la imatge del règim. Van dictar-se penes menors per a uns acusats que tan sols eren personatges de segona fila en tota la trama, i s'endugué la pitjor part el sequaç de Stavisky en l'estafa de Baiona, Tissier, que va ser condemnat a set anys de presó. En cap moment es va cridar a declarar ningú susceptible de justificar grans titulars en la premsa.

10 La conspiració: com va morir el jutge?
Portada del 'Police Magazine' amb la pregunta: 'Albert Prince coneixia l'amagatall de les joies de Stavisky?' -  Wikimedia Commons
Portada del 'Police Magazine' amb la pregunta: 'Albert Prince coneixia l'amagatall de les joies de Stavisky?' - Wikimedia Commons

Si el suposat suïcidi de Stavisky a Chamonix va resultar sospitós per a l'opinió pública, no va resultar menys sospitosa la mort del jutge Albert Prince, encarregat dels informes de caràcter financer del Tribunal de París i per les mans del qual havien passat denuncies contra Stavisky que no havien arribat enlloc.

El seu testimoni podia ser força comprometedor, però el 20 de febrer del 1934 el seu cadàver destrossat es va trobar prop de Dijon, lligat a la via del tren. Malgrat que el cos presentés ferides de ganivet i símptomes d'haver estat narcotitzat, va imposar-se la tesi oficial del suïcidi: es va assegurar que la por de veure's implicat en l'escàndol i el seu sentit de l'honor havien induït el jutge Prince a matar-se.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto