Història medieval

9 curiositats sobre Genguis Khan, el terror d'Àsia

El gran mite de les estepes va viure una infantesa en la més absoluta misèria, va crear el primer sistema de missatgeria internacional i mai no va voler ser retratat per un artista

Per Maria Coll, amb l'assessorament de Daniel Gomà
4 de gener de 2018

El líder mongol Genguis Khan va ser capaç de crear, amb només 25 anys, un imperi que abraçava d'una punta a l'altra el continent asiàtic. Va ser una proesa basada en una gran estratègia militar, un carisma innat i una brutalitat extrema, tres característiques que feren d'ell un dels grans conqueridors de la història.

1 Mai no va voler ser esculpit o retratat per un artista
Estàtua de Genguis Khan
Estàtua de Genguis Khan

Va ser temut des d'un extrem a l'altre d'Àsia, però les seves víctimes només el reconeixen quan de lluny albiraven un exèrcit a cavall de deu mil guerrers liderats per un home, que enlairava un estendard fet de crinera de cavall negra. Genguis Khan, el més gran conqueridor mongol, mai no va voler ser esculpit o retratat per un artista. Només un cronista persa, Minjah al-Siraj Yuzayani, va ser capaç de descriure'l: "És un home alt, de caràcter enèrgic i complexió robusta, pèl escàs i gris, ulls felins, plens de vida, geni i intel·ligència fina, aterridor, carnisser, just, trepitja els enemics, sanguinari i cruel, apte per a la màgia i l'engany i amic d'alguns diables". Aquest era Genguis Khan quan tenia sota el seu poder en el segle XIII un imperi que arribava des de la costa asiàtica del Pacífic fins a la mar Càspia, ocupant la mateixa Mongòlia, l'extrem nord de la Xina i tota l'Àsia central.

2 Va ser un nen obligat a viure en la misèria

Però Genguis Khan no era pas el nom real del famós militar de les estepes. En néixer l'any 1167, a prop del llac Baikal (actual Rússia), el seu pare Yesugei, dirigent de la tribu borjigin i del clan kiyad, el va batejar amb el nom de Timügin. En aquella època, a Mongòlia, hi vivien diverses comunitats nòmades dedicades al pasturatge, les quals estaven totes enfrontades. Timügin, com a hereu del cap de la tribu dels kiyad, era feliç. Però no tot dura per sempre.

Quan tenia tretze anys, el seu pare va morir. La comunitat kiyad va pensar que Timügin no era prou gran per substituir el progenitor en el lideratge del grup i aquest es va desintegrar. Així, de la nit al dia, la mare, Timügin i els seus sis germans van caure en la misèria. Primer van haver de patir la pressió de la resta de clans que volien el poder vacant, i després, van haver d'aguantar la humiliació i la indigència. Durant un temps van viure de la pesca i la recol·lecció. Però un dia, quan Timügin tenia quinze anys, va ser pres com un esclau per la tribu dels merkit. Amb un cep al coll, va ser obligat a treballar vigilant els ramats i carregant aigua. La necessitat de recuperar l'estatus que li pertocava per llinatge creixia al cor d'aquell noi. Un dia un grup de joves van ajudar-lo a escapar. Ells serien els seus primers i sempre fidels seguidors, el nucli dur de la seva guàrdia imperial.

3 Un clan enemic va raptar la seva dona

Aquest esperit de lideratge que tot just despuntava no va passar per alt a un vell amic de la família: Toghril, rei de la tribu dels keraïtes i antic aliat del seu pare, qui va decidir convertir Timügin en un dels caps del seu exèrcit. Aleshores, va succeir un fet que significaria l'inici de la seva carrera com a senyor de les estepes. L'esposa de Timügin, Börte, va ser raptada pel clan merkita —el segrest de dones avui encara és una tradició habitual en algunes comunitats de Mongòlia. Però el protagonista d'aquesta història no tan sols va recuperar la seva dona sinó que també va imposar-se militarment sobre els merkita.

De mica en mica, altres comunitats de l'estepa també van caure sota els exèrcits del vell Toghril liderats per Timügin. Malgrat que un era el cap de la tribu i l'altre només el cap de l'exèrcit, els soldats tenien clar qui era el seu líder. Així, quan va arribar el dia que Toghril va decidir enfrontar-se al seu propi protegit, ja era massa tard. Els soldats no van dubtar a seguir aquell jove de valor il·limitat en el camp de batalla.

4 Va conquerir Pequín amb 300.000 homes
Genguis Khan al setge de Pequín -  Wikimedia Commons
Genguis Khan al setge de Pequín - Wikimedia Commons

Finalment, l'any 1206, després de vint-i-quatre anys de lluita, Timügin va aconseguir dominar i pacificar totes les comunitats de l'estepa mongòlica. Aleshores, en una ‘quriltai', que era l'assemblea general de les tribus, va ser nomenat Genguis Khan (‘príncep universal'). Com a cap de tots els clans confederats de l'estepa, va decidir posar fi a aquelles lleis que dificultaven la convivència: l'organització social va passar a ser igualitària, es va prohibir lluitar entre comunitats, tenir esclaus d'una mateixa raça i raptar dones, es va proclamar la llibertat de credo i es va crear la figura del jutge suprem.

Amb el poder a l'estepa consolidat, Genguis Khan va continuar avançant. El 1208 va travessar la muralla xinesa amb 300.000 homes i el 1215 ja va entrar a Pequín, una ciutat molt menys important que avui. El 1218 va caure la província de Corea. Els exèrcits mongols aconseguiren conquerir, en vint-i-cinc anys, més terra que els romans en quatre segles. Dinou milions de quilòmetres quadrats, un territori que anava des del riu Dnièper (Rússia central), fins al sud de la Xina, i des del golf Pèrsic fins a l'oceà Àrtic.

5 Va eliminar la jerarquia de castes

Al llarg de la història de la humanitat trobem pocs conqueridors comparables a la magnitud de Genguis Khan. És evident que la seva infantesa va marcar-lo. Per això va creure convenient eliminar la jerarquia de castes que durant segles havia imperat a l'estepa i protegir-se per personal de màxima confiança, en lloc de familiars. Genguis Khan tenia un gran ull per descobrir gent amb capacitat per dur a terme tasques civils o militars. Aleshores, de seguida els promocionava sense tenir en compte el seu nivell social, cosa que desesperava els vells aristòcrates.

Però, a més, també va ser un gran estrateg. El poble mongol era històricament guerrer. Els joves —tots bons genets— havien estat educats en les arts de la lluita. Però calia ordenar amb seny aquella colla amb ganes d'enfrontament. Genguis Khan va crear un exèrcit estrictament disciplinat, dividit en unitats de deu, cent, mil i deu mil homes, els quals eren dirigits per una cadena de comandament molt ben estructurada. A més, per primera vegada, soldats de diferents grups tribals estaven barrejats en un mateix batalló, la qual cosa evitava enfrontaments interns dins el mateix exèrcit.

6 Va crear un exèrcit disciplinat, fort i temible
Genguis Khan observa unes tropes preparant-se -  Wikimedia Commons
Genguis Khan observa unes tropes preparant-se - Wikimedia Commons

Una tempesta de pols sempre anunciava l'arribada del temible exèrcit mongol. Tots els homes anaven a cavall, però en campanyes llargues portaven dos o tres corsers més per soldat de recanvi. A més, tots els soldats estaven entrenats per poder disparar l'arc des de terra i mentre cavalcaven. Diuen les cròniques que les tropes mongoles les podien avançar durant deu dies sense descansar, només menjant i bevent la carn i la sang dels animals que caçaven. Mai no portaven equipatge. Vivien del setge de les comunitats que conquerien, un estil guerrer molt diferent de la resta de pobles asiàtics, que feia molts segles que havien abandonat el nomadisme.

Ara bé, la famosa brutalitat de l'exèrcit mongol no sempre va ser l'únic element clau per a la victòria. També va caldre enginy. Explica una de les llegendes que una vegada, després de dies de setge davant d'una ciutat xinesa, Genguis Khan va prometre als ciutadans benevolència si els lliuraven tots els ocells de què disposaven. Quan va tenir les aus, els va encendre les ales i les va fer volar altre cop cap a l'urb que en pocs minuts cremava i es convertia en un munt de cendres.

Curiosament, però, s'afirma que el cap dels mongols quasi mai no entrava en una fortalesa derrotada. Només ho va fer el 1220 a Bukhara, un dels punts neuràlgics del món musulmà, ja que assolir aquesta ciutat va comportar travessar tres mil quilòmetres de desert, un espai que fins aleshores mai havia recorregut cap exèrcit.

7 Va crear el primer sistema de missatgeria internacional

Genguis Khan sempre avançava amb pas ferm. Ell va crear el que ha estat considerat el primer sistema de missatgeria internacional. Es tracta d'una xarxa d'individus que abraçava quasi tot Àsia, els quals s'infiltraven a les caravanes comercials i l'informaven abans d'atacar una zona. Era un avantatge que calia sumar al fet que els mongols en el segle XIII eren un poble gairebé desconegut per a la resta d'asiàtics. Només, a mesura que avançaven, es gestava la imatge de Genguis Khan com a conqueridor terrible. Diuen que tallava el cap a aquell que es retirés en ple combat i que en alguna ocasió havia ordenat fer servir cadàvers apilats per escalar una muralla d'una ciutat. No és estrany, doncs, tal com diu el seu biògraf Harold Lamb, que després del pas del líder mongol, "les ciutats eren eliminades, els rius eren desviats dels seus cursos, els deserts eren poblats pels qui fugien i els qui morien, i després que ell hagués passat, llops i voltors eren els únics éssers vius".

El llegat històric de Genguis Khan és gran. A més de deixar clar que el poble mongol podia ser important dins el magma de poders asiàtics, va demostrar que les ciutats emmurallades eren vulnerables. Amb el seu imperi va modificar les fronteres dels estats asiàtics, va estendre el comerç entre Europa, Pèrsia i Àsia; va crear una gran xarxa de comunicacions i va permetre l'expansió de coneixements per tota l'Àsia.

8 Es desconeix la causa de la seva mort
Genguis Khan i tres dels seus fills -  Wikimedia Commons
Genguis Khan i tres dels seus fills - Wikimedia Commons

Genguis Khan va morir l'agost del 1227, quan les seves tropes s'enfrontaven a la tribu dels tangut, al nord de la Xina, prop de la frontera amb Mongòlia. Però els biògrafs es barallen entre diverses teories sobre la causa de la seva mort, com una ferida en el camp de batalla, una caiguda del cavall o una pneumònia.

Segons el seu testament, l'Imperi va quedar dividit entre els quatre fills, si bé es va mantenir la unitat interna: el gran, Jöci, va rebre els territoris situats a l'oest de l'Irtysh; el segon fill, Txagatai, va obtenir la regió del Turquestan; el tercer, Ögödei, va dirigir el nord de la Xina, Mongòlia i part de la ruta de la seda; i el quart, Tului, es va quedar amb les terres originàries del seu pare. Ara bé, l'imperi Mongol no es va considerar desaparegut fins l'any 1368, a la quarta generació després del gran guerrer.

9 No se sap exactament on va ser enterrat

La seva dona va netejar el cadàver i el va vestir amb una túnica blanca. Una petita comitiva encapçalada per un estendard, una dona xaman, el seu cavall amb la muntura buida i un carro amb les seves despulles, es va dirigir a Mongòlia i el van enterrar anònimament. Algunes teories apunten que es trobaria al voltant de la muntanya de Brukhan Khaldan, mentre que d'altres assenyalen que va ser enterrat prop del riu Onon. Segons la llegenda, l'escorta que acompanyava el fèretre del Gran Khan va matar totes les persones que es va trobar pel camí per evitar que trenquessin el secret d'on seria enterrat.

Mai no s'ha sabut la ubicació exacta de la seva sepultura, però per evitar que el possible perímetre on es va parar la comitiva es convertís en un focus nacionalista mongol, els soviètics van decidir convertir-lo en un espai d'exercicis militars. A partir del 1990, quan els russos van retirar-se'n, desenes d'investigadors van iniciar encara sense èxit la recerca de la tomba d'un dels més grans conqueridors de la història.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto