Història medieval

"Els catalans van establir les bases d'un imperi a la Mediterrània medieval"

Parlem amb el professor David Abulafia, un dels principals experts sobre història de la Mediterrània

Víctor Farradellas
13 de juliol de 2015
David Abulafia -  Enrique Marco
David Abulafia - Enrique Marco

El mes de juliol del 2014, vam quedar amb el professor de la Universitat de Cambridge, David Abulafia, per parlar al voltant de l'exposició que hi havia al Caixafòrum "Mediterrani, del mite al logos". Abulafia s'hi sentia com el peix a l'aigua, i en pocs minuts va aplegar una petita multitud al voltant d'una escultura del rapte d'Europa. Ens va explicar com es creen les identitats.

Llavors, vostè creu que no podem parlar d'una identitat mediterrània?
Ni mediterrània, ni europea. Tenim una visió romàntica d'aquest mar i hem d'aprendre que la diversitat no és dolenta. Per què hem de buscar una identitat comuna quan podem enriquir-nos amb més d'una cultura? A més, tampoc no podem simplificar milers d'anys de múltiples tradicions. Pensa, per exemple, en les diferències que hi ha entre catalans i gallecs, i geogràficament no sou tan llunyans.

Sovint es defineix la Mediterrània com el bressol d'Europa.
Crec que és més adient definir-la com a punt de trobada entre cultures molt disperses geogràficament. Des d'Europa també hem pecat d'escriure una història centrada en el nostre continent, deixant en un segon pla els pobles del nord d'Àfrica o del Pròxim Orient. La historiografia també s'ha centrat molt en l'esplendor de les civilitzacions clàssiques, però per contra gairebé no s'han investigat períodes clau com l'edat del bronze, en part també per les poques proves que tenim.

Però a Grècia li devem l'aparició de la filosofia, que assentaria les bases del pensament occidental.
L'auge de la filosofia clàssica es deu a la interacció dels grecs amb el pensament d'altres tradicions, que van confluir a l'Àsia Menor i es van expandir cap a occident. La Mediterrània va ser el teatre principal d'aquesta interacció. És el mateix que va passar amb el pensament religiós i la formació de la tradició cristiana. El mar va ser el punt de confluència i d'intercanvi d'idees entre les tres grans creences monoteistes: el judaisme, el cristianisme i l'islam.

Quin paper vam tenir els catalans en aquest context d'influències?
El regnat d'Alfons el Magnànim va ser sens dubte un moment d'esplendor. Els catalans van establir les bases d'un imperi a la Mediterrània medieval en posar fi a les lluites que enfrontaven diversos reis entre ells. Al final de l'edat mitjana aquests reis es van adonar que començaven a dependre del comerç, per això el control de la Mediterrània era clau. Alfons va establir una mena de Commonwealth al voltant de diversos territoris que li va permetre afiançar el control sobre el mar. Es van crear rutes marítimes que enllaçaven Catalunya amb la resta de la Mediterrània, i Mallorca i València van entrar dins l'univers cultural català i es van consolidar com a centres influents comercialment.

Diria que el mar es creuava més per comerciar que per guerrejar a l'edat mitjana?
Sí, ja que fins i tot en períodes de guerra, com van ser les croades, sempre hi havia vaixells comercials en algun punt del mar. Això sense comptar que les guerres, en la majoria d'ocasions, feien incrementar el comerç d'armes o d'avituallaments. De tota manera, moltes lluites van sorgir justament pel control de les rutes comercials, com les que van enfrontar catalans i genovesos, o aquests últims amb els venecians, que durant l'edat mitjana van mantenir una forta rivalitat a l'Adriàtic.

Diria que aquest va ser el màxim moment d'esplendor de la Mediterrània?
Tot i que l'imperi Romà va aconseguir governar el mar sota una única autoritat i va suprimir la pirateria, crec que és més destacable la gran expansió comercial de venecians, genovesos i catalans al llarg de l'edat mitjana. Pensa que fins i tot van establir un sistema bancari que en part ha sobreviscut fins als nostres dies i que a ciutats com Barcelona van néixer negocis nous, com les cases d'assegurances. Aquest moment d'esplendor, però, va acabar quan el pes de l'economia es va desplaçar a l'Atlàntic, a partir del segle XVI.

La conquesta i el comerç amb Amèrica en quina posició van deixar la Mediterrània?
Sovint es diu que va deixar de ser important, però no és just simplificar-ho tant. Durant segles, les rutes comercials de la Mediterrània van ser clau per proveir d'avituallaments les poderoses civilitzacions que l'envoltaven. Una altra mostra d'aquesta importància és que durant la guerra de Successió els anglesos van aprofitar l'oportunitat per fer-s'hi un lloc amb les conquestes de Malta, Menorca i Gibraltar.

Després els servirien per enllaçar amb el Pròxim Orient.
L'època colonial va tornar a situar la Mediterrània al centre del mapa. Els anglesos conquereixen Xipre per afavorir els seus interessos comercials, i les potències europees la creuen per arribar a l'Àfrica. També comencen a sortir veus, com la del tsar Alexandre I o la de l'escriptor Victor Hugo, que parlen d'una federació o unió europea, tot i que el moviment no es concreta fins després de la Segona Guerra Mundial.

Una de les grans fites del segle XIX va ser la construcció del canal de Suez.
Una obra francesa que van aprofitar, sobretot, els anglesos per arribar a l'Índia. La nova ruta va afavorir una vegada més l'augment del comerç entre els tres continents. L'evolució dels vaixells, que van començar a navegar gràcies al vapor, va accelerar aquesta interacció.

Quins reptes afronta avui el gran mar?
Des de fa algunes dècades la contaminació i l'explotació pesquera són un assumpte que s'ha de resoldre. Comercialment, crec que seria un error no defensar un corredor ferroviari mediterrani.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto