Història medieval

"Les matances del segle XIV i la disputa de Tortosa van ser letals per als jueus"

Conversem amb Andreu Lascorz, president de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel

Víctor Farradellas
10 d'agost de 2015
Andreu Lascorz és un dels hebraistes més influents de Catalunya -  Enrique Marco
Andreu Lascorz és un dels hebraistes més influents de Catalunya - Enrique Marco

El mes de desembre del 2014, coincidint amb els 600 anys del debat interreligiós més important de l'edat mitjana, vam quedar amb l'Andreu Lascorz, un dels hebraistes més influents de Catalunya, per parlar de les seves repercussions. Llicenciat en Filologia Hebrea, Andreu Lascorz és el president de la institució més antiga creada a l'Estat que fomenta les relacions amb Israel. Autor d'articles i llibres sobre la cultura jueva, entre ells Cultura judeocatalana. La comunitat de Tortosa, viatja arreu del territori per impartir conferències sobre el llegat hebreu.

Tot i que eren minoria i vivien agrupats en un call, les comunitats jueves van tenir molt de pes a la Catalunya medieval.
Els jueus eren minoria, sí, però tenien unes característiques que els feien insubstituïbles. Entre els segles XIII i XIV qualsevol ciutat mitjana o gran de Catalunya tenia un call proporcional a les mides de la ciutat i els jueus que hi vivien tenien una formació envejable. A més, quan l'Església començà a establir limitacions per al préstec, els hebreus s'especialitzaren en la facilitació de crèdits.

Això els devia proporcionar alguns ingressos i causar moltes enveges.
És cert, però també hi va haver situacions de germanor. El monestir de Poblet es va aixecar, en part, gràcies als préstecs de ciutadans jueus. La relació entre els monjos i els prestadors de la Conca de Barberà era tan cordial que van arribar a perdonar-los una part del deute. D'altra banda, els jueus també eren metges excel·lents i grans viatgers, dos fets que van provocar que fossin necessaris a la Cort. Quan el rei necessitava guarir-se o enviar ambaixades diplomàtiques, buscava abans el talent que l'origen.

La formació, doncs, era un fet diferencial d'aquestes comunitats?
Sí, per dos motius. El primer, que el coneixement el podies dur amb tu allà on anessis. El segon, l'obligació moral que tenen tots els jueus de deixar el món una mica millor de com l'han trobat, el que en hebreu es coneix com a Tikún olàm. Aquests dos factors expliquen, per una banda, la mobilitat geogràfica dels jueus al llarg de la història, i per l'altra, les nombroses contribucions que han fet en els àmbits de la ciència o les lletres. A l'edat mitjana, tots els nens jueus tenien l'obligació d'anar a l'escola i la comunitat disposava d'un sistema de beques per estimular la formació en altres ciutats.

Com s'expliquen les matances indiscriminades de jueus els anys 1348 i 1391?
La crisi econòmica i política del segle XIV i la mortaldat que va provocar la pesta es van traduir en un descontentament massiu de la població. Els jueus van ser el boc expiatori, i les comunitats van quedar molt tocades després dels pogroms.

I la disputa de Tortosa va ser el cop de gràcia abans de l'expulsió definitiva?
La disputa de Tortosa del 1414, que més que un debat va ser un intent d'adoctrinament, responia a un interès particular del papa d'Avinyó Benet XIII. Per una banda, volia guanyar prestigi evitant les hostilitats entre cristians i jueus, fomentant una trobada dialèctica entre les ments més brillants de les dues religions. Per l'altra, buscava legitimar-se en el poder aconseguint les conversions en massa de milers de jueus. L'objectiu era deixar en evidència —o fins i tot convèncer— els rabins, ja que amb ells es convertia la majoria de la comunitat a la qual representaven.

Per què creu que va ser un adoctrinament?
En qualsevol debat, les dues parts han de poder exposar lliurement els seus arguments sense cap tipus de limitació. En el cas que ens ocupa, el papa va marcar els temes de què es podia parlar i va prohibir-ne d'altres. A més, va resultar que els representants del pensament catòlic eren rabins que s'havien convertit al cristianisme. Davant d'aquesta situació, que consideraven injusta, molts mestres jueus convocats van renunciar a defensar públicament el Talmud.

Com va acabar el procés?
Els rabins que hi van acabar assistint, després de fer front a tota mena d'amenaces, van haver de firmar un document on reconeixien les seves "errades de fe". Al final, es parla de dos o tres mil jueus convertits, que per les xifres de l'època és un nombre força considerable.

Per què el papa va triar Tortosa?
La capital del Baix Ebre era una ciutat molt important, no solament per la presència activa de les tres religions monoteistes, sinó per les connexions amb els regnes d'Aragó i València. D'altra banda, els pogroms del segle XIV havien despoblat els calls de les altres ciutats catalanes, mentre que al de Tortosa encara hi vivia una comunitat prou important. Si l'objectiu era convertir rabins valencians, aragonesos i tortosins, la ciutat era un lloc ideal.

Hi va haver processos similars a altres poblacions catalanes?
Sí, però prenien més el caire de disputes públiques. A Barcelona en va tenir lloc una sense restriccions, l'any 1263, on el rabí Nahmànides va vèncer dialècticament els seus rivals, fins a tal punt que li van aconsellar marxar de la ciutat per evitar represàlies. Fins i tot el rei Jaume I va premiar-lo amb 300 sous "per haver defensat molt bé una causa equivocada". A les Illes Balears també se'n van fer, però sense l'estructura formal que es va fer servir a Tortosa.

Esgotada la via de les disputes, el pas següent va ser l'expulsió, el 1492. Els jueus catalans van mantenir la identitat catalana lluny del Principat?
Sí, molts jueus que van ser obligats a marxar van mantenir un fort sentiment de pertinença a la nostra cultura. Els que es van establir a Roma i Grècia, per exemple, en van deixar un bon rastre. A Tessalònica, aquestes comunitats es van perpetuar en el temps, fins a l'arribada dels nazis als Balcans. Moltes famílies que avui resideixen a Israel tenen arbres genealògics que es remunten fins a la presència catalana dels seus avantpassats. Fins i tot, alguns d'aquests descendents encara són capaços d'escriure en català.

Andreu Lascorz va ser el protagonista de l'entrevista del núm. 150 de SÀPIENS

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto