Catalunya 1714

"Van ser els regiments regulars els qui van portar el pes de la defensa de Barcelona"

Conversem amb Daniel Alfonsea, membre de l'Associació Regiments de Barcelona

Clàudia Pujol
27 de juliol de 2015
Daniel Alfonsea és membre de l’Associació Regiments de Barcelona -  Enrique Marco
Daniel Alfonsea és membre de l’Associació Regiments de Barcelona - Enrique Marco

El mes de setembre del 2014, vam quedar amb en Daniel Alfonsea qui, vestit d'època per donar vida a Miquel Castellarnau, el capità d'una de les companyies del Regiment de Barcelona, ens va parlar de la guerra de Successió. Una trentena de persones de diferents professions —historiadors, bombers, policies, comerciants, administratius, advocats...— formen part de l'Associació Regiments de Barcelona, que fa poc més d'un any que es va crear i que inclou dos regiments de la guerra de Successió: el de Sant Narcís i el de la Ciutat de Barcelona.

O sigui, que vostè és mosso d'Esquadra de dilluns a divendres i capità de la guerra de Successió els caps de setmana.
Sí, més o menys. Totes les persones que formem part de l'associació ho fem com a passatemps, tenim altres feines. Jo, per exemple, recreo el capità Castellarnau, un dels molts soldats que tenim documentats gràcies a Castellví. Un altre company recrea el coronel Joan de Madrenas, un altre... Qualsevol persona que vulgui apuntar-se al nostre grup de recreació ha d'adoptar el rol d'un soldat que tinguem documentat del segle XVIII.

I una dona pot apuntar-s'hi?
I tant. Tenim documentades dones que van fer-se passar per homes per poder lluitar. Com que era tan excepcional, totes les cròniques en parlen. Si en lloc de fer de soldat, vol fer d'acompanyant de l'Exèrcit, de dama... tampoc no hi ha cap inconvenient.

Quin va ser el paper d'aquests regiments durant la guerra?
Van ser aquests regiments, i no la Coronela, els qui van portar el pes de la defensa de Barcelona durant el setge. L'oficialitat superior, Villarroel i el seu Estat Major, ho van decidir així en bona lògica. Van participar en la majoria de combats que van tenir lloc al cordó i es van anar dessagnant. I al final del setge, quan les forces regulars estaven molt minvades, s'hi va sumar la Coronela.

Potenciar el paper de la Coronela i del poble en armes ha estat una qüestió èpica?
Sens dubte. Efectivament, la Coronela i el poble hi van participar, però al final, in extremis. Que el mateix poble hagi de lluitar és una excepcionalitat! I la Coronela era una milícia que no estava entrenada per lluitar a camp obert, i per tant no va intervenir en cap moment en actuacions de fustigament i sabotatge de les forces assetjadores. Però segurament ven més que els gremis i la població civil van ser els responsables exclusius de la gran fita.

Des del punt de vista militar, i donada l'abismal diferència entre els dos exèrcits, la defensa de Barcelona la qualificaria de "suïcidi"?
Si l'objectiu hagués estat guanyar, sí. Però la percepció canvia si tenim en compte que el que es buscava no era una victòria militar, sinó aguantar tant com es pogués fins que passés alguna cosa que fes canviar la situació. Igual que la guerra havia esclatat per la mort d'un rei i igual que l'arxiduc havia abandonat Barcelona per la mort d'un altre, una nova baixa en alguna de les cúpules dels països implicats podia canviar-ho tot. Es tractava d'aguantar.

I això és el que recreeu, les batalles?
Sí, generalment, les recreacions són bèl·liques, tot i que de vegades també algun ajuntament ens contracta per escenificar actes més solemnes, com la cerimònia de benedicció de la bandera regimental, el lliurament al regiment i la jura de bandera posterior... Quan són bèl·lics, podem fer tant demostracions de com es combatia o com es disparava, com recrear, a escala, parts concretes d'una batalla. La més important que es fa a tot l'Estat és la d'Almansa, en la qual nosaltres també hi participem, juntament amb recreadors de tot Europa.

Sempre m'he preguntat per què els uniformes dels soldats d'aquella època eren tan llampants. Ara estem acostumats a uniformes de camuflatge...
Cal tenir en compte que el rang efectiu de foc d'un fusell era d'uns 150 metres, la formació havia de ser llarga i compacta, i la tàctica era disparar simultàniament en la direcció de l'enemic. Amb la fumarada que es creava quan milers de soldats disparaven alhora interessava que els uniformes fossin acolorits, per reconèixer-se de lluny. A més també hi havia ‘l'esprit de corps': cada exèrcit solia dur els colors nacionals. El regiment de Barcelona va adoptar el vermell perquè era el color del Casal de Barcelona.

No deu ser fàcil trobar sastres amb experiència.
Se sol recórrer a sastres que treballen per al teatre o el cinema. No té res a veure el llarg d'una jupa del segle XVIII amb el d'una armilla moderna; la inserció de les mànigues d'una casaca no està en la mateixa posició respecte del cos ara que aleshores... Són petits detalls, però primordials, que marquen la diferència entre un vestit d'època i una disfressa. Intentem ser molt rigorosos i, per això, tenim assessors com els especialistes Francesc Riart, Francesc Xavier Hernández Cardona o Xavier Rubio. No solament per la vestimenta, sinó també per fer arqueologia experimental: activitats que serveixin per comprovar de manera pràctica conceptes històrics que només es coneixen documentalment.

Com l'efectivitat de les armes de foc?
Això mateix. Els recreadors reben una instrucció extreta del manual de l'exèrcit català del segle XVIII, amb uns principis diferents dels actuals. Com que en aquell temps es combatia en bloc i no individualment, es buscava que els soldats mecanitzessin una sèrie de moviments i aprenguessin a complir ordres sense pensar. La tàctica militar depenia de l'armament de cada moment, però proliferaven les espases, les baionetes, les granades i, sobretot, els fusells. Un soldat del segle XVIII mossegaria el cartutx de paper, posaria una mica de pólvora per encebar el sistema d'ignició, abocaria la resta de pólvora i la bala al canó i dispararia el fusell. Nosaltres, en les recreacions, ho fem tot exactament igual, però sense bala!

Daniel Alfonsea va ser el protagonista de l'entrevista del núm. 146 de SÀPIENS.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto