Prehistòria

Eudald Carbonell: "La ingesta de carn va permetre el nostre gran salt evolutiu"

El prestigiós paleontòleg ens parla del seu nou llibre, ‘Paleoreceptes'

Laura Quero i Sònia Casas
8 de febrer de 2016
Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt
Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt

El conegut arqueòleg Eudald Carbonell i la periodista Cinta S. Bellmunt presenten el llibre 'Paleoreceptes' (Ed. Cossetània, 2016), en el qual desgranen la dieta de les societats caçadores i recol·lectores i ens animen a seguir alguns dels seus costums per mantenir una dieta més saludable.

Podem parlar d'una dieta 'paleo' (paleodieta)? Quines serien les seves característiques principals?
La dieta 'paleo' és una estratègia alimentària basada en els aliments que menjaven les poblacions paleolítiques, principalment animals i vegetals crus o tractats amb foc. Ara bé, hem de tenir en compte que el context no és el mateix; ara tenim una vida molt sedentària i no podem aplicar rigorosament una alimentació pròpia d'homínids que estaven en constant estrès per sobreviure en un medi molt agressiu i amb un desgast físic que no tenim actualment. De totes maneres, això no és un obstacle per poder gaudir puntualment d'una sèrie de productes i alhora ampliar la cultura en el camp de l'alimentació.

Com va impactar la descoberta del foc?
El foc transforma, d'una banda, productes tòxics en aliments comestibles, i, per tant, facilita la ingesta de proteïnes animals i vegetals. De l'altra, facilita que, per primer cop, els homínids mengin en grup. Vora el foc es comparteixen els aliments i s'afavoreix la comunicació. Així, doncs, el foc va jugar un paper important en la socialització de les poblacions humanes.

Com es conservaven els aliments?
Les formes més freqüents de conservació dels aliments eren els fumats, obtinguts amb el fum procedent del foc, la sal, i també l'ús del glaç i la neu. Els humans es van adonar que les temperatures gèlides mantenien inalterables les propietats dels cadàvers dels animals i ajudaven a preservar-les durant més temps. D'aquesta manera se'n podia extreure la carn, guardar-la i utilitzar-la una vegada s'havia descongelat.

És cert que la ingesta de carn va permetre el creixement del nostre cervell?
Sí, és cert i va suposar un gran salt evolutiu. Quan vam començar a ingerir carn, vam passar de tenir un aparell intestinal de grans dimensions (com el dels goril·les o altres primats no humans) a un de més reduït. Això es deu al fet que la nostra dieta ja no era eminentment vegetariana i no necessitàvem digerir grans quantitats de tiges, fruites, arrels i fulles. Atès que el cervell, l'òrgan més costós de mantenir, podia rebre més irrigació, va anar creixent progressivament.

Tot el que se sap de la dieta 'paleo' s'ha pogut determinar gràcies a quin tipus de troballes i estudis?
La informació sobre el tipus d'aliments que ingerien els homínids del paleolític s'ha obtingut a partir de les restes fossilitzades vegetals i animals que es conserven als jaciments arqueopaleontològics. La investigació sobre l'alimentació del paleolític es fa a partir de disciplines aplicades directament sobre els fòssils, com la palinologia (anàlisi dels pol·lens). També es fan servir altres mètodes que ens aporten evidències indirectes sobre l'alimentació, com l'anàlisi del desgast dental. Segons les diferents marques observades als fòssils de les dents dels homínids, podem deduir quin tipus de vegetal o de carn va ser consumit.
A diferents jaciments s'han trobat fòssils d'animals amb signes d'haver estat menjats per humans, com cremació o mossegades. Per exemple, s'han localitzat moltes restes de bisó a Atapuerca, de cérvol a l'abric Romaní i de conill al Molí del Salt (Vimbodí i Poblet).

Un home actual podria viure seguint estrictament una dieta 'paleo'? 
Sí, sense cap problema, sempre que no fes una vida sedentària. Hi ha d'haver una adaptació entre el menjar i la pràctica quotidiana d'exercici físic. S'ha de tenir en compte que al paleolític es podien passar molts dies sense caçar cap animal gran, i quan en capturaven un podien menjar-ne molta quantitat i acumular energia. Per contra, a la nostra societat fem diversos àpats, tenim els aliments a l'abast i les nostres necessitats calòriques no són les mateixes.

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto