' Humans' exposa les qüestions fonamentals que envolten els límits de l'evolució humana. Però que no es confongui el visitant, no es tracta d'un viatge de plaer; per fer-nos reflexionar sobre un futur que es percep proper, el discurs de l'exposició s'alinea sovint en el terreny de les distopies, les especulacions sobre un món que se'ns fa insuportable.
L'exposició recorre les obres de més de 50 artistes al voltant de temes com les pròtesis mecàniques i cibernètiques per augmentar les capacitats humanes, les modificacions corporals i genètiques per millorar l'espècie o l'adveniment d'un món sense recursos amb una població envellida. En aquest passeig destaquen referències explícites a ‘Un món feliç', d'Aldous Huxley, aquella novel·la de mitjan segle XX on s'endevina un futur amb una societat harmoniosa i drogada, governada a través de sistemes tecnològics de control de la psique i la reproducció.
L'entrada amb l'oli ‘La caiguda d'Ícar' (1636-1637), del pintor flamenc Jacob Peeter Gowy, recorda que les ambicions per superar els límits de les lleis naturals vénen de lluny. A partir d'aquí, el primer impacte arriba amb els retrats de l'atleta i model nord-americana Aimée Mullins, nascuda sense fèmurs i coneguda per ser una de les primeres persones en competir amb unes cames protèsiques inspirades en el disseny del guepard, l'animal més veloç de la terra. És el contrast d'aquestes dues aplicacions de la tecnologia -una que arrossega cap el fatalisme i una altra que actua com a alliberació- el que funciona com a eix vertebrador de la mostra.
La perspectiva d'un futur on els éssers humans s'encarreguen de pol·linitzar manualment les plantes després de la desaparició de les abelles (‘The Human Pollination Project', de Laura Allcorn), o en el qual podria existir una muntanya russa destinada a matar els passatgers en un acte d'eutanàsia voluntària (‘Euthanasia Coaster', de Julijonas Urbonas) configuren un paisatge torbador en el qual sempre s'exigeix un posicionament moral.
L'exposició, comissariada per l'artista Cathrine Kramer, suposa la continuació del projecte ‘Human ', presentat a la Science Gallery del Trinity College de Dublín el 2011. Es pot visitar al CCCB fins al 16 d'abril de 2016.
L'exposició recorre les obres de més de 50 artistes al voltant de temes com les pròtesis mecàniques i cibernètiques per augmentar les capacitats humanes, les modificacions corporals i genètiques per millorar l'espècie o l'adveniment d'un món sense recursos amb una població envellida. En aquest passeig destaquen referències explícites a ‘Un món feliç', d'Aldous Huxley, aquella novel·la de mitjan segle XX on s'endevina un futur amb una societat harmoniosa i drogada, governada a través de sistemes tecnològics de control de la psique i la reproducció.
L'entrada amb l'oli ‘La caiguda d'Ícar' (1636-1637), del pintor flamenc Jacob Peeter Gowy, recorda que les ambicions per superar els límits de les lleis naturals vénen de lluny. A partir d'aquí, el primer impacte arriba amb els retrats de l'atleta i model nord-americana Aimée Mullins, nascuda sense fèmurs i coneguda per ser una de les primeres persones en competir amb unes cames protèsiques inspirades en el disseny del guepard, l'animal més veloç de la terra. És el contrast d'aquestes dues aplicacions de la tecnologia -una que arrossega cap el fatalisme i una altra que actua com a alliberació- el que funciona com a eix vertebrador de la mostra.
La perspectiva d'un futur on els éssers humans s'encarreguen de pol·linitzar manualment les plantes després de la desaparició de les abelles (‘The Human Pollination Project', de Laura Allcorn), o en el qual podria existir una muntanya russa destinada a matar els passatgers en un acte d'eutanàsia voluntària (‘Euthanasia Coaster', de Julijonas Urbonas) configuren un paisatge torbador en el qual sempre s'exigeix un posicionament moral.
L'exposició, comissariada per l'artista Cathrine Kramer, suposa la continuació del projecte ‘Human ', presentat a la Science Gallery del Trinity College de Dublín el 2011. Es pot visitar al CCCB fins al 16 d'abril de 2016.