Preguntes i respostes

Des de quan hi ha vidres a les nostres finestres?

Fins ben entrat el segle XVIII, la vida es feia al carrer i no es trobava a faltar el vidre, que a més era un mal aïllant

Roger Costa
19 de maig de 2017
Vitralls de la Basílica de Saint-Denis
Vitralls de la Basílica de Saint-Denis

El vidre va ser inventat a Síria o Mesopotàmia vers el 2500 abans de Crist, aproximadament. No fou, però, fins a la darreria del segle I aC que es descobrí a terres d'Orient -probablement a Palestina, durant el mandat del primer emperador romà August- una nova tècnica del bufat del vidre mitjançant una canya de metall, fet que va provocar una veritable revolució en aquest camp. Els costos de producció s'abaratiren notablement i els objectes de vidre es van generalitzar entre les capes mitjanes de la societat.

Paral·lelament, s'estengué l'ús del vidre a les finestres, tant en els edificis públics com en els privats. Amb la caiguda de l'Imperi, aquest ús davallà notablement fins que pràcticament va desaparèixer. A l'edat mitjana, i concretament a casa nostra, no es va tornar a utilitzar fins al segle XIII, coincidint amb la política d'expansió i conquesta del rei Jaume I, i restringit gairebé de manera exclusiva a les noves esglésies gòtiques.

Cosa de rics
Durant el segle XVI els dos centres vidriers amb més renom, tant per la qualitat com per la producció artística, van ser Venècia (Murano) i Barcelona. La utilització del vidre a les finestres de les cases no es reprengué fins als segles XVII-XVIII, començant per les cases riques de les ciutats més importants. A les zones rurals no es va generalitzar, i encara d'una manera molt relativa, fins ben entrat el segle XVIII, i el seu ús quedà circumscrit a petites obertures a les parets mestres de les cases.

En una societat on la vida es feia al carrer, a l'obrador o al camp no és estrany que no es trobés a faltar el vidre, que, d'altra banda, era un material delicat i mal aïllant de les inclemències exteriors. En el seu lloc s'utilitzaven tancaments de fusta, elements molt més resistents que fabricaven artesans locals. Això explica que en algunes comarques dels Països Catalans, com ara el Pallars, l'ús del vidre fos rar fins a la darreria del segle XIX i la primeria del XX, ja que aquest tipus de producció hi era inexistent, mentre que transportar-lo des de centres de producció llunyans comportava problemes evidents.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto