Preguntes i respostes

Des de quan paguem impostos?

Busquem l'arrel històrica d'una de les pràctiques més ancestrals que segueix afectant el nostre dia a dia

Àngel Casals, professor d'Història Moderna a la UB
26 d'abril de 2016
Benjamin Franklin en un bitllet
Benjamin Franklin en un bitllet

Deia Benjamin Franklin que en aquesta vida només hi havia dues coses segures: la mort i els impostos. D'ençà que la humanitat va decidir viure en comunitats sedentàries, n'ha pagat d'una manera o altra. Amb els excedents fruit del treball humà va començar la pugna per com es repartien i per a què.

L'objectiu de la fiscalitat és la seguretat: la de la propietat, la vida i, fins i tot, l'ànima. Es van crear grups destinats a cadascun d'aquests camps als quals calia pagar per fer la seva feina. Els governants, els militars i els sacerdots van ser els beneficiaris del treball de la població i va néixer la diferència entre els grups socials. Aquest procés va ser el fruit de la violència i no del consens. La imposició de la força es va acompanyar d'un discurs legitimador de la desigualtat que la imposava com una necessitat nascuda de la naturalesa.

Mentre els estats no van tenir una burocràcia prou gran per controlar la població, el més senzill era controlar la producció de les explotacions familiars agràries: parts de la collita destinades a satisfer el governant, l'església, les necessitats de la mateixa comunitat local... Posteriorment, s'afegirien les taxes sobre el consum, que van servir, ja a l'antiguitat, per posar en marxa primeres i primitives formes de política econòmica carregant de taxes més uns productes que no pas d'altres.

No és cap exageració posar en paral•lel el creixement de la fiscalitat i de l'exèrcit i la burocràcia i parlar d'un estat militar-fiscal que no s'implicava en cap despesa social. Tot i que l'impost directe que grava la renda es considera socialment més just, el seu origen també està vinculat a la necessitat militar. La Gran Bretanya el va imposar per fer front a les despeses de les guerres amb Napoleó el 1798, i els Estats Units l'imposaria el 1861 quan va esclatar la guerra de Secessió, però no es va imposar definitivament fins al 1913. Aquesta novetat fiscal va ser tan impopular que, desapareguda la necessitat que el va crear, es va tornar a abolir. Però finalment l'augment de la despesa estatal el va fer imprescindible i al llarg de la segona meitat del segle XIX es va anar estenent per Occident.

Per tant, la idea de l'impost com una forma de repartiment més just de la riquesa és un argument sobrevingut a posteriori. Van ser les lluites socials contra la pobresa i la mala qualitat de vida de la classe obrera les que van portar a la utilització dels ingressos fiscals per crear un estat del benestar que temperés les tensions socials. Un procés llarg i costós que ara s'està desfent.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto