Preguntes i respostes

Per què el vermell significa perill i prohibició?

La circulació d'automòbils és el principal factor que ha convertit el color en símbol de risc

Roger Costa
22 d'octubre de 2012
Semàfor en vermell
Semàfor en vermell

La reacció dels humans davant dels colors està més mediatitzada culturalment i no determinada psicològicament del que s'acostuma a pensar. El cas del color vermell ho evidencia clarament, ja que segons la cosmovisió prevalent s'associa a la vida, a la mort, a l'ànima, al bé, al mal, a la sinceritat, a la fidelitat, a la violència, a l'amor o fins i tot a punts cardinals diferents, per citar tan sols alguns exemples. Només en alguns casos els valors associats a determinats elements, com ara la violència per la sang o la guerra pel foc, no són del tot arbitraris sinó que provenen de l'experiència (ambdós significants són vermells). El que acabem de dir no treu que hi hagi alguns components de caràcter universal que afectin la percepció dels colors: el vermell és el primer color que poden veure els nounats, mentre que els psicòlegs distingeixen entre colors calents i freds, els primers dels quals (roig, carabassa i groc) afavoreixen els processos d'adaptació i d'animació dels individus, independentment de l'àmbit cultural al qual pertanyin.

Com ha arribat a equivaler el color vermell, enmig d'aquest maremàgnum de significats, al perill i la prohibició? Doncs per una qüestió pràctica, relacionada fonamentalment amb la circulació automobilística. A la llum del dia, el color més clar és el groc, seguit, per aquest ordre, pel roig, el verd i el blau. Quan es fa fosc, el color que es veu més bé és el verd, després el groc, el blau i finalment el vermell. No seria més lògic que el color de perill fos el groc, per tant, que es veu raonablement bé tant de dia com de nit? L'elecció va dependre més del paisatge habitual que de la visibilitat demostrada. Es va triar el vermell perquè és el color menys freqüent, menys susceptible de ser confós tant en entorns humanitzats (els llums dels fanals solen ser grogosos) com en entorns naturals, on prevalen els ocres i verds per als sòls i els blaus o grisos per al cel.

El simbolisme dels semàfors, profundament interioritzat per tothom, s'ha estès a molts d'altres dominis (els botons d'alarma, les targetes vermelles del futbol, el llum vermell dels estudis radiofònics...) fins a esdevenir símbol universal de perill i prohibició.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto