Preguntes i respostes

Ho sabíeu? Ricard Cor de Lleó va premiar el seu assassí!

Abans de morir assassinat, el monarca anglès va premiar amb 100 xílings Peter Basil, el virtuós arquer que l’havia malferit

Enric Vila
3 d'abril de 2018
Ricard va temptar la mort fins al final. A la foto, detall del sepulcre del rei que hi havia al monestir de Fontevrault
Ricard va temptar la mort fins al final. A la foto, detall del sepulcre del rei que hi havia al monestir de Fontevrault

L’abril del 1199, Ricard Cor de Lleó estava exultant. Feia cinc anys que havia recuperat la corona i semblava un fènix renascut de les seves cendres. El desastrós final de la tercera croada i l’accidentada tornada a Anglaterra, que li va costar un humiliant any de captiveri en mans de l’emperador del Sacre Imperi, Enric IV, quedaven lluny. Tothom es tornava a vinclar als seus peus, i els poetes que li havien cantat les penes exaltaven de nou la seva autoritat.

Ricard havia resolt els problemes amb l’estranger, i les disputes amb el seu antic amant, el rei Lluís August de França, havien acabat. Podia, per fi, viure en pau. Però un guerrer és un guerrer, encara que sigui rei. A Llemotges, el vescomte del castell de Chalus va gallejar: retenia un petit tresor de la Corona. El tema era menor i qualsevol altre monarca hauria evitat jugar-se el físic en una disputa de tan poca categoria. Però Ricard va córrer a plantar-se davant del castell amb el seu exèrcit i els seus trabuquets.

Quan els cavallers del castell el van veure arribar, es van voler rendir a canvi de la vida. Però el rei estava ofès. No faria concessions. Combatria i faria penjar els defensors supervivents. Planificant l’atac final, Ricard va anar a inspeccionar les muralles. Es va deixar l’arnés al campament, però no hi va donar importància. Com deia el poeta, no l’havia aturat cap “fúria del mar, cap aparició lúgubre, ni cap aire pestilent”. Sense protecció, es passejava a l’abast dels arquers enemics. I amb virtuosa precisió un d’ells, Peter Basil, el va tocar en un braç.

Peter Basil, un jove arrogant

Pres per l’ira, Ricard va tornar com va poder al campament i va ordenar l’atac. Segons el cronista Roger de Hoveden, el metge que el va atendre era un carnisser, i li va provocar una gangrena provant d’extreure-li la fletxa. Quan Ricard va adonar-se de la seva mort imminent, els seus homes ja havien pres Chalus. El rei va ordenar que pengessin tots els presoners, excepte l’arquer que l’havia ferit, si encara era viu. Volia veure’l.

L’arquer va fer saber a Ricard que venia preparat per a tot. “Amb les teves mans vas matar el meu pare i els meus dos germans. Venja’t: suportaré tots els dolors que puguis inventar perquè tinc el consol que tu també acabaràs.” L’arrogància del jove va estovar l’orgullós cor del rei. I quan els soldats ja somiaven la lenta mort que li donarien, Ricard va prendre una determinació sorprenent: “Et perdono la meva mort”, va dir-li. Tot seguit, li va donar 100 xílings i el va deixar anar. Llavors es va concentrar en els seus afers, abans de morir.

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto