Preguntes i respostes

Qui va assassinar Rasputin?

Els monàrquics Jusupov i Puriskevic van atribuir-se el crim per encobrir el veritable assassí, el gran duc Dimitri Pavlovic Romanov

Àlex Milian
30 de desembre de 2017
Retrat de Grigori Rasputin -  Autor desconegut / Wikimedia Commons
Retrat de Grigori Rasputin - Autor desconegut / Wikimedia Commons

El polític i escriptor Lev Trotski ja va destacar la "vulgaritat" de la versió oficial sobre el crim del monjo amb més influència sobre la família reial russa, Rasputin, que es basava únicament en els testimonis dels presumptes assassins, Jusupov i Puriskevic. El periodista i historiador rus Edvard Radzinsky va aconseguir demostrar, gràcies a les actes de la comissió extraordinària d'investigació que els bolxevics van encetar sobre la mort de Rasputin, que els monàrquics Jusupov i Puriskevic es van atribuir el crim del capellà i assessor reial perquè les mans del gran duc Dimitri Pavlovic Romanov quedessin netes: d'aquesta manera, Pavlovic no perdia les possibilitats d'heretar la corona russa, en l'hipotètic cas que els tsars fossin foragitats del poder o no tinguessin descendència.

Rasputin s'havia introduït a la cort russa com abans ho havien fet diversos santons amb fama de fer miracles o endevinar el futur. El tsar Nicolau II, baixet i acomplexat –explicava a tothom que havia nascut el dia que el santoral dedica al sofert Job, com si fos una premonició–, no se sentia còmode entre els cortesans –que sempre el comparaven amb el seu pare, molt més alt– i cercava el contacte amb el ‘poble', mentre que la tsarina sempre buscava un consol màgic: primer, per no tenir fills barons; després, per tenir un fill malalt d'hemofília. En aquest context, Rasputin va esdevenir un conseller amb molta influència sobre els tsars i va despertar les enveges i la ira dels cortesans. El mòbil de l'assassinat, com ja és sabut, va ser eliminar el causant d'aquesta situació.

La veritat del cas
Efectivament, Jusupov i Puriskevic van planejar la mort de Rasputin al palau del primer, però no passaran a la posteritat com les ments més lúcides de la història del crim. Al contrari del que ells van explicar després, Rasputin no va tastar ni un dels bombons enverinats amb cianur que li va oferir Jusupov la nit del 16 de desembre del 1916, perquè Rasputin no menjava dolços. Pel que fa al cianur que li van fer beure amb el vi, la dosi era tan petita que el monjo siberià ni el va notar. El tret que li va disparar Jusupov tampoc no el va matar. La versió del mateix Jusupov que Rasputin era gairebé un superhome que pràcticament va ressuscitar era del tot infantil: simplement el monjo degué quedar inconscient i els nervis i l'escassa experiència de Jusupov van fer que el donés per mort.

Quan es va recuperar i va intentar fugir, va ser Puriskevic qui li va disparar amb pitjor sort, encara. Lògic: era historiador i filòleg, no militar. Al seu llibre ‘Rasputin', Radzinsky defensa que els trets mortals van sortir de la pistola del duc Pavlovic, que sí que era un "brillant oficial de la guàrdia, un atleta i antic competidor en els Jocs Olímpics. És per això que Jusupov es van inventar la història que Pavlovic havia sortit de la casa quan Rasputin va ser assassinat, una afirmació que els policies que vigilaven el Palau –els testimonis dels quals estan recollits a l'expedient de la comissió d'investigació– han negat: ningú no va sortir fins després de l'hora del crim.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto