Preguntes i respostes

Quin paisatge va inspirar al poeta Joan Maragall per escriure 'La vaca cega'?

Redactat l'estiu del 1893, el poema és un dels més coneguts de l'autor barceloní

Anna Sàez i Laura Guarda
20 de desembre de 2017

Tindrà tretze fills. Però els dies que passa a Sant Joan de les Abadesses encara són tranquils, que només han nascut les nenes grans. Som a les acaballes del segle XIX. El poeta Joan Maragall pertany a l'elit que es pot permetre d'estiuejar. Res a veure amb el que ara entenem per vacances. Parlem de passar una llarga i ociosa temporada fora del domicili habitual. Lluny (per l'època) de Barcelona. En el cas dels Maragall, el destí és una casa del carrer Major d'aquesta localitat del Ripollès. L'autor hi passa uns estius profitosos.

1 Inspiració bucòlica
Retrat de Joan Maragall fet per Ramon Casas
Retrat de Joan Maragall fet per Ramon Casas

A la font del Covilar, hi troba la inspiració per escriure el mític poema 'La vaca cega', publicat el 1895.

Sabem els fets exactes perquè Joan Alavedra va reproduir una conversa que havia mantingut amb Clara Noble, esposa del poeta, a la revista 'Mirador' núm. 342 del 5 de setembre de 1935 i en el qual s'hi pot llegir: "Passàvem una temporada a casa d'un cosí i, a les tardes, amb els pares del meu marit, que ja eren vells, amb les meves germanes, amb criatures, amb mainaderes, en fi, tota una colla, anàvem a la font del Covilar, als afores de la vila, cap al camí de Camprodon. Era una font que rajava en una pica, en una placeta guarnida d'arbres i bancs. I, un dia, ens va esverar una vaca que venia a nosaltres amb un pas insegur, vacil·lant, estrany. Em sembla que la veig! Tothom va alçar-se i va fugir. El meu marit va quedar-se. Era la vaca cega! Va beure aigua i Maragall va parlar amb el vailet que 'd'un cop de roc llançat amb massa traça va desfer-li un ull.' Arribant a casa, va entrar de dret al despatx, va tancar-s'hi i en sortir-ne duia la poesia a la mà. Pocs dies després trametia aquesta còpia al seu amic Soler i Miquel."

Teoria de la paraula viva portada a la pràctica. Fins i tot el traduirà al castellà Unamuno. Encara impressiona la història, de fet. Els moviments maldestres de l'animal. Les emocions que provoquen en Maragall. De tornada cap a la rutina, s'emporta a la maleta una llegenda ambientada al monestir. Dedicarà els últims anys de la seva vida a donar-hi forma. D'aquelles pedres romàniques, en sortirà el monumental poema 'El comte Arnau', el més llarg que va escriure.

2 El Maragall més combatiu, censurat
Estàtua de Joan Maragall i Gorina, obra d'Eusebi Arnau, que hi ha al Parc de la Ciutadella de Barcelona
Estàtua de Joan Maragall i Gorina, obra d'Eusebi Arnau, que hi ha al Parc de la Ciutadella de Barcelona

"Com vos podeu estar aixís tranquils a casa vostra [...] sabent que un dia al bon solet del dematí, allà dalt de Montjuïc, trauran del castell un home lligat..." Aquestes paraules van configurar la denúncia que Joan Maragall i Gorina va preparar per al diari 'La Veu de Catalunya' el 1909. Maragall defensava el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat pels fets de la Setmana Tràgica. El poeta rebutjava les condemnes que van pesar contra l'impulsor de l'Escola Moderna del 1901, autor d'un projecte educatiu adaptat als infants i connectat amb la natura.

Maragall va contestar les crítiques contra el pedagog en aquest article titulat 'La Ciutat del Perdó' i va denunciar, en definitiva, la "indiferència" de la ciutat per la seva condemna a mort. El text va atacar també la responsabilitat de la burgesia catalana en el conflicte. Potser per aquests motius, Enric Prat de la Riba, director de 'La Veu de Catalunya' en aquell temps, va impedir la publicació de l'article. Ferrer i Guàrdia va ser afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre del 1909. El monòlit que el recorda en aquest parc recull avui la intenció de la censurada Ciutat del perdó o almenys ret homenatge a "ell, que era un home tan home com vosaltres... potser més que vosaltres!".

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto