Preguntes i respostes

Sabies que Man Ray va estudiar en una Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia?

L'afusellament del pedagog va fer que els cercles progressistes de Nova York fundessin un centre que seguís el seu model educatiu. 'The Ferrer Center' es va convertir en una escola tan avançada com temuda per les autoritats.

Thomas S. Harrington
10 de gener de 2018
1 Un afusellament amb ressò internacional
Fotografia que mostra Francesc Ferrer detingut i conduït per la Guàrdia Civil a Montjuïc -  Autor desconegut / Wikimedia Commons
Fotografia que mostra Francesc Ferrer detingut i conduït per la Guàrdia Civil a Montjuïc - Autor desconegut / Wikimedia Commons

Francesc Ferrer i Guàrdia va fundar l'Escola Moderna a Barcelona el 1901. El centre difonia una cultura laïcista i propera al comunisme llibertari. El model despertava molta recança entre els conservadors, però va ser font d'inspiració per a moltes escoles d'arreu del món properes a àmbits anarcosindicalistes. Arran de la Setmana Tràgica, el pedagog va ser afusellat el 13 d'octubre del 1909 després d'un judici irregular. Tal com va passar en ciutats com Buenos Aires o Montevideo, la seva mort va provocar una gran reacció de solidaritat en els nombrosos cercles progressistes de Nova York, integrats per anarquistes, sindicalistes i educadors lliures.

D'aquesta simpatia va sorgir, la primavera del 1910, l'Associació Francesc Ferrer, coneguda més tard com l'Associació de les Escoles Modernes d'Amèrica. La seva primera seu va ser al Saint Mark's Place de l'East Village i el seu primer president va ser l'anarquista Harry Kelly. En la fundació del centre, hi van col·laborar destacats noms propis de l'anarquisme nord-americà, com l'escriptora Voltairine de Cleyre i els famosos activistes vinguts d'Europa Leonard Abbott, Alexander Berkman i Emma Goldman. L'escola va començar les classes amb només nou alumnes, però en tres anys l'entitat ja s'havia estès fins a la costa Oest dels Estats Units i s'havien fundat escoles modernes a Filadèlfia, Detroit, Chicago, Salt Lake City, Seattle, Portland, Boston, Paterson, San Francisco i Los Angeles.

2 Man Ray, alumne al 'The Ferrer Center'
'The Modern School' de Nova York, amb Will Durant i els seus primers nou alumnes (1912) -  Wikimedia Commons
'The Modern School' de Nova York, amb Will Durant i els seus primers nou alumnes (1912) - Wikimedia Commons

Com va passar a Catalunya, la vida de la majoria d'aquests centres va ser efímera. L'excepció va ser l'escola de Nova York, coneguda popularment com ‘The Ferrer Center' i que va perdurar fins a la dècada dels cinquanta. De la seva primera seu a l'East Village, van traslladar-se a l'East 12th la tardor del 1911 i al carrer 107 del barri de Harlem la tardor següent. Les tres seus van disposar sempre d'una veritable constel·lació de mestres, amb intel·lectuals de primera línia com Robert Henri i George Bellows, membres actius de la futura Ashcan School de pintura; el poeta bohemià d'ascendència japonesa i germànica Sadakichi Hartmann o l'escriptor Mike Gold.

L'any 1912, Will Durant, potser el divulgador més important del pensament filosòfic i històric del segle XX americà, juntament amb la seva dona Ariel, va agafar la direcció acadèmica del centre. El nou director va atreure conferenciants com el novel·lista Jack London, l'activista feminista Margaret Sanger, l'advocat anticreacionista Clarence Darrow, la sindicalista radical Elizabeth Gurley Flynn i el periodista i novel·lista Upton Sinclair, conegut per les seves exposicions literàries sobre les condicions laborals a les fàbriques urbanes.

A l'altra banda del faristol, hi havia alumnes amb un futur brillant, com Emmanuel Radnitsky, qui cobraria gran fama com a pintor i fotògraf sota el nom de Man Ray i també com a estiuejant a la vila empordanesa de Cadaqués al costat del reconegut artista francès Marcel Duchamp.

Amb tot, és evident que la presència catalana a l'escola era mínima, però val a dir que el pes dels ideals de Ferrer i Guàrdia era molt gran. A ‘The Modern School' imperaven els models educatius espontanis i no coactius, es percebia l'educació com un procés vitalici i s'atorgava un lloc privilegiat a l'art dramàtic com a eina pedagògica, igual com ho feien altres escoles fundades per deixebles del mestre llibertari català, com és el cas dels centres del sabadellenc Albà Rosell.

3 Un atemptat contra Rockefeller, el malson de l'escola
"La realització d'un somni de tota una vida", el titular de 'The Modern School Magazine' amb una fotografia de la colònia a Stelton (juny del 1915) -  Wikimedia Commons
"La realització d'un somni de tota una vida", el titular de 'The Modern School Magazine' amb una fotografia de la colònia a Stelton (juny del 1915) - Wikimedia Commons

L'atemptat fallit contra la mansió del magnat John D. Rockefeller el juliol del 1914 va transformar profundament la vida del ‘Ferrer Center'. La implicació en l'atemptat de tres anarquistes que freqüentaven l'escola i que van morir en esclatar-los la bomba abans d'hora, no solament va repercutir negativament en el prestigi de la institució sinó que la va situar en el punt de mira de les forces de seguretat nord-americanes, que hi van començar a infiltrar agents i hi van emprendre una intensa activitat de vigilància i espionatge a professors, conferenciants i alumnes.

Davant d'aquesta situació, la direcció del centre va constituir una associació per poder adquirir uns terrenys que servissin com a colònia residencial i pedagògica. Els van trobar a la localitat de Stelton, a l'altra riba del riu Hudson, ja a l'estat de Nova Jersey. La colònia a Stelton va perdurar gairebé tres dècades i va permetre que els seus alumnes fundessin dues colònies llibertàries més a l'estat de Nova York, com van ser les de Stony Ford i Monhegan, i una altra a Lakewood, a Nova Jersey, la darrera que va funcionar (fins al 1958).

Amb el trasllat al món rural, els mestres del Centre Ferrer van poder tornar a impartir classes amb normalitat i van poder promoure la seva filosofia educativa sense grans dificultats. Malauradament, el fet d'estar allunyats de la gran urbs va minvar profundament la seva capacitat d'incidir en la societat en un moment crucial del seu desenvolupament.

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto