Revista

Portada SÀPIENS 116
Sàpiens núm. 116. Maig 2012

Els fets de Maig del 1937. Una radiografia de l'episodi més complex de la guerra civil a Catalunya

En aquest número

Per què passa?

Encara té sentit una Escòcia britànica?

Rere el referèndum sobre la independència previst pel 2014 s'amaguen motius llargament covats

La tardor del 2014, els escocesos decidiran si finalitzen la unió que han mantingut amb els anglesos des del 1707. Mentre que alguns analistes creuen que aquest lligam és el millor que li va poder passar a una Escòcia pobre i mancada d'autoconfiança, d'altres consideren que l'entesa ha estat perjudicial pel país i que els pilars bàsics d'aquesta unió estan apunt de caure. En què es basen els uns i els altres?

Xavier Solano (text)

Entrevista

Jesús Carruesco

"L'estructura de les ciutats gregues la van definir els balls i les festes"

Aquest investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica ens explica per què tenim carrers i places i com els moviments rituals dels homes han definit tots els espais.

Sònia Casas (text)

Reportatges

Els fets de Maig del 1937. Trets a la rereguarda

Radiografia de l'episodi més complex de la guerra civil

Durant la primavera del 1937, les forces del bàndol republicà a Catalunya van enfrontar-se entre si. La contesa, que fou resultat de desavinences llargament covades, ha esdevingut un dels episodis més polèmics i difícils d'entendre de la guerra civil.

Joan Esculies (text), Andreu Mayayo (assessorament)

Reportatges

Els misteris de l'illa de Pasqua

L'apassionant història d'una civilització remota

Fa mil anys ja hi havia moais protegint les costes de Pasqua. Els seus habitants van viure al marge del món fins que les incursions europees van dur-los al límit de l'extinció. Un procés brutal i violent en el qual no va faltar la participació dels esclavistes catalans.

Sergi Ramis (text), Francesc Amorós (assessorament)

Reportatges

Papes en guerra. La història de la creació del Vaticà

La desconeguda història de com i per què es va fundar l'estat més petit del món

A l'inici del segle XIX, la península Itàlica, dominada encara pels usatges de l'Antic Règim, va ser l'escenari perfecte on aplicar les tesis nacionalistes emergents. Laïcista i revolucionari, el procés d'unificació italià va xocar frontalment amb els interessos del papat.

Antoni Sella (text), Jaume Fernández (assessorament)

Reportatges

Cent anys sense el 'Cu-Cut!'

El Cu-Cut! va ser una revista que va revolucionar el panorama de la premsa satírica en la primera dècada del segle XX. La seva història, plena de suspensions, multes i polèmiques, esperonà la tradició satírica catalana, fins al punt que, a les seves pàgines, es van formar il·lustradors de la talla de Junceda, Cornet, Opisso o Apa. El seu llegat ha deixat empremta.

Lluís Solà i Dachs; i Jaume Capdevila (text)

Reportatges

Com es restaura una obra d'art

El procés de neteja i recuperació del retaule barroc de Sant Bartomeu

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) obre les portes als lectors de SÀPIENS per mostrar com la innovació teconològica i els actuals criteris artístics han fet de la restauració d'obres d'art una disciplina que combina l'humanisme amb el rigor científic.

Montse Armengol (text), Josep Paret (assessorament)

Reportatges

El gran frau de la prehistòria

L'home de Piltdown: el cas que va deixar en evidència la ciència britànica

A l'inici del segle XX, arqueòlegs de tot Europa treballaven a contrarellotge a la recerca de proves que confirmessin les tesis darwinistes. La troballa d'un fragment de crani al sud-est d'Anglaterra va dur l'elit científica britànica a atribuir-se la gran descoberta. L'anomenat home de Piltdown va ser exposat i admirat durant quaranta anys, fins que es va descobrir que tot havia estat un engany, del qual mai no s'ha acabat d'esclarir la trama.

Carles Padró (text), Jordi Agustí (assessorament)

Escapades

L'antiga Universitat de Maó

Ajuntament. Maó (Menorca)

Marga Font (text)

Escapades

Segles sota la sorra

Ràbita Califal. Guardamar (Baix Segura)

M. J. Picó (text)

Escapades

La mina de l'or blanc

Salí de Cambrils. Odèn (Solsona)

Glòria Trullàs (text)

Escapades

La vida privada de Prat de la Riba

Casa Museu Prat de la Riba. Castellterçol (Vallès Oriental)

Anna M. Bofarull (text)

Escapades

Un oasi entre vinyes

Els Pèlags. Vilobí del Penedès (Alt Penedès)

Anna M. Bofarull (text)

Un cap de setmana a...

Els indians de Lloret

Resseguim l'empremta arquitectònica dels 'americanos' per la Costa Brava

L'explosió arquitectònica del modernisme està estretament vinculada a la força de l'economia catalana al final del segle XIX, incentivada en bona mesura per les noves rutes comercials amb Amèrica. Per això, aquest municipi de la Selva, banyat per la mar Mediterrània, recull el llegat dels indians que després de fer fortuna al Nou Món van tornar a Lloret per construir-hi magnífiques cases familiars on l'art modernista es fusiona amb els detalls caribenys.

Sílvia Bonet (text)

Venda de números endarrerits

Si et falta algun SÀPIENS, compra'l a la nostra botiga

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto